El primer punt de discussió va ser fixar un termini per tornar al camí del Pacte d'Estabilitat i Creixement | UE
Ja fa temps, però, que es va determinar que la relaxació en els criteris fiscals s'havia d'acabar
Roux Bcn, les croquetes de Barberà del Vallès que sedueixen el món de la restauració catalana
L'empresa catalana especialitzada en croquetes gurmet per al canal Horeca vol convertir-se en referent estatal
De fer sopars privats de casa en casa a oferir croquetes gurmet a desenes de bars i restaurants de Catalunya: així va néixer Roux Bcn, l’empresa d’Ana Cebrián i Robert Mir, que es van conèixer treballant a...
El taxi català, en punt mort: entre la vaga indefinida, el "final" de Tito Álvarez i una nova llei
El sector del VTC considera un fracàs la manifestació d'Élite Taxi i els acusa de "segrestar" Barcelona malgrat les reivindicacions del portaveu
L'aturada del sector del taxi d'aquest dimarts a Barcelona ha agreujat la guerra entre els diversos operadors de la ciutat. La "mobilització històrica" promesa pel seu portaveu, Tito Álvarez, en una entrevi...
Consum cooperativa, el súper on la caixera és propietària de l’empresa
La petjada de Consum a Catalunya és molt rellevant: disposen de 300 establiments que generen uns 5.000 llocs de treball directes i una facturació de 1.000 milions d'euros
Allà cap als anys setanta del segle passat emergeix a València, i no per casualitat, un moviment cooperatiu de nova fornada. En els darrers anys de la dictadura franquista, en la recerca d’espais de participació, molts jove...

 


 

Unió Europea: la fi del dèficit pressupostari i la transició energètica
Alemanya no volia obrir la porta a la possibilitat que el concepte de despesa perdés sentit i es diluís

Arran l'aparició de la pandèmia, el Consell de la Unió Europea (els caps d'estat i de govern dels estats membres) va decidir deixar en suspens el Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) que es va aprovar el 1999. És a dir, els dos grans pilars que regeixen la política fiscal de la Unió: el dèficit pressupostari -que fixava un màxim del 3% del PIB- i el límit d'endeutament -que estava limitat al 60% del PIB-. Tot això es va decidir perquè la idea era sobreviure econòmicament als efectes de la pandèmia. Val a dir que la gestió de tot plegat per part de la UE ha estat brillant i tots els governants han estat a l'altura. Tant pel que fa a la gestió mèdica com la gestió econòmica.

Ja fa temps, però, que es va determinar que aquesta relaxació en els criteris fiscals s'havia d'acabar (abril de 2023). I si bé els anteriors criteris tenien detractors -sobretot els països que acostumen a estirar més el braç que la màniga- la realitat és que tots accepten que hi ha d'haver uns criteris que possibilitin l'homogeneïtzació de l'espai econòmic comú. Especialment pels països de l'eurozona. Sembla que el passat desembre es va arribar a un acord de quines han de ser les regles que s'implantaran. Bé, el fet és que França i Alemanya van arribar a un acord la nit del 8 de desembre. I això és bo. Ara bé, què hi ha hagut darrere les discussions i aquests acords?

Ja fa temps, però, que es va determinar que la relaxació en els criteris fiscals s'havia d'acabar

El primer punt de discussió va ser fixar un termini per tornar al camí del PEC. Els rigorosos volien que s'hi arribés en quatre anys. Els més laxos, en set. Durant aquest temps, els països hauran de reduir el dèficit pressupostari per arribar a l'objectiu: 3% del PIB. Però, què es pot considerar que provoca el dèficit? És a dir, quins conceptes que provoquen dèficit deixem fora i no tindrem en compte? Aquest ha estat motiu d'una forta discussió. França volia que el pagament d'interessos del deute quedi fora. Alemanya no volia obrir la porta a què el concepte de despesa perdés sentit i es diluís -és a dir, allò que defineix el diccionari-. El rigor és el rigor. En resum, sembla que s'ha acordat que el pagament d'interessos quedi fora del concepte "generador de dèficit" fins al 2027. A partir d'aleshores tot es considerarà despesa i, per tant, potencial generador de dèficit.

Però en la interpretació de quines despeses generen dèficit, s'hi ha inclòs un debat molt interessant. Què pot fer que el període d'ajustaments sigui de quatre o de set anys? Per què un període de set anys -tan llarg- si la majoria dels països podrien reduir el dèficit i el deute, segurament, en menys temps, a raó d'un 0,5% anual? I és que en el debat s'hi ha colat un element importantíssim: la transició cap a l'economia verda. L'anomenat European Green Deal. No es vol que les limitacions del dèficit i del deute comportin una reducció en les inversions necessàries per a la transició energètica -que s'estimen en un 1% anual, com a mínim-.

Hi va haver un acord el 8 de desembre entre França i Alemanya. I un principi d'acord dels 27 el dia 19 de desembre. Ara la Comissió està treballant per arribar a un text pragmàtic que funcioni. Hi ha qui diu que una solució seria que durant els pròxims set anys es tolerés una reducció lenta del dèficit només alterat per les inversions necessàries en energia verda. I que, per tal que cap estat membre fes trampa -ergo, Espanya- que fos la Comissió la que autoritzés les inversions en energia verda que provoquen dèficit.

Hi ha qui diu que una solució seria que durant els pròxims set anys es tolerés una reducció lenta del dèficit

El consens general sembla ser, però, que el final del recorregut sigui d'aquí a set anys, i el dèficit sigui del 3% obligatòriament. I que ja contingui tota mena de despesa, incloses les necessàries per a la transició energètica. I és que, amb els ajuts Next Generation (que acaben d'aquí a tres anys) ja s'hauria d'haver aconseguit l'efecte demarré per tal que l'empresa privada invertís en energia verda per la simple raó que dona bons beneficis econòmics. Arribats a aquesta situació –"inverteix, que dona diners!"- la humanitat estarà salvada. Almenys des del punt de vista mediambiental.

 Xavier Roig. Enginyer i escriptor
 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71