Les xarxes socials comencen a experimentar un cert declivi. Tres de cada 10 usuaris n'han abandonat alguna als darrers dotze mesos; IAB Spain afirma que s'ha estancat el seu ús generalitzat. Així doncs, estarien arribant al seu sostre desenvolupant les funcions actuals. Aquest fet es produeix quan la majoria mostra una tendència cap a la frivolitat, el mot gruixut, les insidies, les falsedats o els atacs indiscriminats. L'entreteniment ha vençut el que podria haver estat la plaça pública dels continguts seriosos i del respecte. És evident que l'objectiu dels seus fundadors no s'adreçava a millorar el diàleg social sinó a donar veu a tothom abaratint costos. La UE té la possibilitat de demostrar aquests dies que la Llei de Serveis Digitals (DSA) és capaç de frenar el deteriorament del clima comunicacional imposant sancions exemplars.

El 85% de la població espanyola usa alguna xarxa social. Segons dades de Datareportal, YouTube encapçala la llista de les 10 de major audiència, seguida de WhatsApp, Instagram, Facebook, LinkedIn, TikTok, Twitter, Messenger, Pinterest i Snapchat. Així, els espanyols dediquen de mitjana diària 1 hora i 39 minuts a les plataformes socials, enfront de les 2 hores de mitjana a Europa, segons Coobis. Vint anys de vida han convertit la jungla comunicativa en un espai d'entreteniment més que de conversa reposada i respectuosa.

El 85% de la població a l'Estat usa alguna xarxa social

Mor el paper. Només consumeix periòdics impresos el 13,7% de la població espanyola major de 14 anys, quan el 2000 era el 36,3%, mentre als quioscs es ven de tot menys diaris i revistes. El mateix es pot dir de les ràdios i de les cadenes de televisió generalistes: l'Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC) apunta que els oients i teleespectadors fugen cap a les temàtiques i les plataformes. Tothom lluita per expandir la seva influència, però els hi costa massa als editors tradicionals incrementar els subscriptors en línia; més encara, crear noves comunitats pròpies que incorporen el seu suport.

Amb tot just vint anys de vida, les xarxes socials actuals han desplaçat a la generació anterior els reis de la qual eren Friendster, MySpace, Orkut, Hi5, o la històrica SixDegrees, que va ser la primera que es pot considerar com a tal, creada per Andrew Weinreich, el pioner nord-americà, poc després que Tim Berners-Lee creés la world wide web; ni ens recordem d'aquestes. La revolució a les dècades vinents portarà el nom de Woonkly, Horizon Worlds, Tunel, Caffeine, Supernova, etcètera. Totes elles competiran ferotgement amb les presents afegint intel·ligència artificial, metavers, més jocs i animació, elements d'ESC o NFT. Qui guanyarà? Facebook perd part del seu atractiu. TikTok augmenta la seva influència, mentre WhatsApp, YouTube i Instagram aguanten l'embranzida; de fet, s'han convertit en la Santíssima Trinitat digital que són quatre. Continuaran mantenint la seva influència les relacionals generalistes; augmentaran les adreçades a nínxols, és a dir les temàtiques i les professionals; i totes es decantaran cap a l'entreteniment. Contribuirà aquesta evolució a la millora del debat públic?

Només consumeix periòdics impresos el 13,7% de la població espanyola major de 14 anys

Abans, el monopoli de la informació periodística estava en les mans dels diaris, de les revistes, de les ràdios, de les televisions, de les tanques publicitàries, dels murals, o de les inscripcions als edificis, a les botigues, als monuments. Anteriorment, el circuit informatiu passava per les gasetes, les fulles volanderes, la literatura de cordill -des del naixement de la impremta-; abans, dels púlpits a les esglésies, dels predicadors o activistes al carrer, dels venedors ambulants, dels goliards que tafanejaven per tot arreu, dels transmissors orals a les places. Més lluny encara, trobaríem l'Acta Diürna de Juli Cèsar, que es considera el primer butlletí de notícies setmanals sobre fets polítics i socials, al segle primer. Perdudes en el temps, les pitonisses de l'Oracle de Delfos, al segle VIII aC, també formaven part del gremi; ara bé més que notícies donaven la bonaventura.

Unidireccionalitat

Totes aquestes formes d'informació tenien un denominador comú: la comunicació anava en una direcció. Un es pronunciava, els altres escoltaven. El canvi radical del poder a la informació es va produir quan la comunicació va deixar la seva unidireccionalitat. És a dir, quan es popularitzen les xarxes socials. Del monopoli de la informació en mans de l'església als sermons, dels governs que obrien o tancaven diaris, dels líders obrers i dels activistes a través dels mítings, dels periodistes o dels amos de les fulles volanderes, les gasetes, els diaris, la ràdio i la televisió, s'ha passat al poder a les xarxes -concentrat també en molt poques mans-, però on la matèria primera no surt d'una font sinó que tothom diu la seva. S'ha democratitzat la informació per poder dir, per exemple, que s'ha produït una matança de nens jueus que al final ningú ha pogut confirmar.

És clar que els receptors d'èpoques anteriors podien respondre a través de les cartes al director del diari, de les protestes, dels fulls en blanc, de les vagues normals o a la japonesa, però es tractava d'una capacitat de resposta merament testimonial. Trencada la unidireccionalitat de la comunicació, la qüestió fonamental és qui controla ara la jungla comunicativa i de quina manera. Si les legislacions de premsa eren un full de paper molt fi que servia tant per ventar com per calar foc, la UE, molt tímidament, comença a aplicar la Llei de Serveis Digitals (DSA), als responsables de les xarxes per disseminar continguts il·legals o falsos. Cal seguir de prop aquests plets per saber si a l'àmbit de la UE hi ha control democràtic de les xarxes.

Ben Smith, excolumnista del 'The New York Times': "El somni de Silicon Valley exclou totalment el periodisme professional"

Ben Smith, un periodista tot terreny que va ser columnista del The New York Times, al seu darrer llibre Traffic, certifica el declivi definitiu dels mitjans tradicionals, alhora que anuncia la mort de les xarxes socials com a xarxa pública: "El somni de Silicon Valley exclou totalment el periodisme professional", declarava l'altre dia en una entrevista a El País; resulta més barat que cadascú digui el que li sembli que no pas pagar equips de periodistes que gestionin continguts de qualitat.

On queda l'espai per la conversa reposada i respectuosa si les xarxes socials la refusen? Algú haurà d'ocupar la gran plaça pública contemporània on s'han instal·lat avui TikTok, WhatsApp, YouTube i Instagram. L'autor del llibre només confia en el correu electrònic, en les newsletters de nínxol i somnia en recuperar la confiança en les velles institucions que van precedir-les, és a dir, els diaris en paper o digitals: una decisió que han de prendre les mateixes xarxes socials o aliar-se amb els creadors de continguts de qualitat.

Josep-Francesc Valls. Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM