"Per fi tenim l’acord amb els sindicats per no tenir més falsos becaris i comptar amb l'Estatut del Becari que es mereix el nostre país”. Aquestes són les paraules de la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, després d'un any de llarga negociació entre els agents socials (tot i el desacord de la patronal) i que finalment veurà la llum abans de les eleccions generals del 23 de juliol. Un estatut que marca els límits de les pràctiques extracurriculars, estableix multes d’incompliment, es focalitza en la tutorització dels estudiants o les despeses per portar a terme les pràctiques. Un estatut àmpliament debatut que ha aixecat polseguera entre alguns sectors.

Fruit de la convocatòria d’eleccions, semblava que l'Estatut del Becari es quedaria en stand-by, però el Ministeri de Treball i els sindicats han accelerat les negociacions per aconseguir un acord que s'aprovarà el dijous 15 de juny i es formalitzarà a través d'un decret llei. Des de Comissions Obreres (CCOO) valoren positivament la regulació i el secretari de Joventut, Adrià Junyent destaca que "la joventut no tindrà una entrada al món laboral per la via de l'explotació i de la precarietat".

De moment, el preacord inclou la limitació del nombre de pràctiques extracurriculars. En concret, s'especifica que les desenvolupades durant els estudis oficials de grau, màster o doctorat universitari no poden superar un màxim de 480 hores. A més, també s'hi afegeix un segon límit i és que la suma de pràctiques curriculars i extracurriculars no superi el 25% dels crèdits ECTS de la titulació corresponent.

També es posa límit a la quantitat de becaris amb els quals podrà comptar una empresa: es limitarà al 20% de la plantilla el nombre de becaris que pot tenir una companyia. Així i tot, les empreses podran comptar, com a mínim, amb dos becaris, amb independència de la seva mida, per tal d'evitar discriminar les organitzacions més petites.

Un altre dels elements que ha generat controvèrsia és l'apartat de multes, incloent-hi sancions per discriminació durant la realització de les pràctiques que, en els casos més greus, poden arribar a 225.000 euros. Així mateix, seran considerades infraccions molt greus aquelles per circumstàncies de sexe; origen, inclòs el racial o ètnic; estat civil; condició social; religió o conviccions; idees polítiques; orientació sexual; adhesió o no a sindicats i als seus acords; vincles de parentiu amb altres treballadors a l'empresa o llengua dins de l'Estat espanyol, així com un tracte desfavorable dels treballadors com a reacció davant d'una reclamació efectuada a l'empresa o davant d'una acció administrativa o judicial destinada a exigir el compliment del principi d'igualtat de tracte i no discriminació.

Les empreses en què els estudiants desenvolupin les activitats formatives també hauran de compensar les despeses dels alumnes, en els termes previstos al corresponent conveni o acord de cooperació, “per una quantia mínima suficient per compensar tots aquells en què la persona en formació pràctica a l'empresa incorri a conseqüència d'aquesta, com ara despeses de desplaçament, allotjament o manutenció".

L'element que ha generat més controvèrsia és l'apartat de multes, incloent-hi sancions per discriminació durant la realització de les pràctiques que, en els casos més greus, poden arribar a 225.000 euros

Finalment, se sancionarà les empreses que no facilitin als becaris tots els serveis amb què comptin les persones treballadores tals com restauració, zona de descans, aparcament o d'altres;" a una adequada tutorització; el dret a la salut laboral i a la protecció davant la violència i assetjament inclosos la sexual; i a la protecció de les persones que denunciïn de tals infraccions.
 

Per què s'ha despenjat de l'acord la patronal?

L'acord que ha de regular les condicions laborals dels estudiants no compta amb el suport de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE). En aquesta ocasió la patronal ha rebutjat l'acord perquè "no és apropiada l'aprovació d'aquesta norma en un període de dissolució de les Cambres ni concorre la urgent i extraordinària necessitat", a part de no recolzar-lo "pel fons".

Al parer de la CEOE, l'estatut "limita tant el nombre d'hores i incrementa tant la burocràcia que perjudicarà la formació pràctica de l'alumnat, cosa imprescindible per garantir la seva ocupabilitat i per bastir ponts entre la formació teòrica i el món del treball".

Tanmateix, el mes d'octubre passat i quan semblava que la normativa seria imminent, sindicats i Treball van arribar a un acord amb un dels esborranys de l'Estatut que finalment no va ser rubricat per la intenció del departament de Yolanda Díaz d'atreure també la CEOE a l'acord. Ara, i després de la bestreta electoral, el text es tanca únicament amb un pacte bilateral.

El paper de les universitats

Durant el llarg procés de negociació de l'Estatut del Becari entre el ministeri de Treball i els agents socials, hi ha hagut un tercer actor, com són els rectors de les universitats, que s'han mostrat en desacord per no poder participar activament en la negociació i per considerar que "l'estatut amenaça el sistema de pràctiques actuals”.

El cost de tenir becaris fent pràctiques portaria a les administracions públiques a no oferir més places, el que suposaria una reducció del 60% de l'oferta a estudiants universitaris, segons la CRUE

De fet, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), que agrupa 76 universitats espanyoles (50 de públiques i 26 de privades) afirma que les pràctiques d'estudiants universitaris són un “assumpte estrictament acadèmic” i “no entenen per quina raó sindicats i patronal han de pactar el seu règim jurídic”. I, a més, sol·liciten que la regulació hauria de pertànyer al Ministeri d'Universitats i a les universitats, en comptes de Treball.

Entre les principals crítiques dels rectors hi ha el pagament de certes despeses dels estudiants en pràctiques i que estiguin inclosos en la Seguretat Social, ja que "tindran poc temps per preparar-ho". I alerten que el cost de tenir becaris fent pràctiques portaria a les administracions públiques a no oferir més places, el que suposaria una reducció del 60% de l'oferta a estudiants universitaris. Finalment, el Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat (CEUNE) ha expressat queixes per la seva nul·la participació en la negociació.

Gemma Fontseca