Un dels fenòmens naturals més impactants té a veure amb viure a un país on sempre és de nit. No només pot succeir al pol nord o al pol sud, sinó també en regions extremes de Rússia, Alaska, Canadà, Groenlàndia, Islàndia, Noruega o fins i tot Finlàndia, sobretot a la regió de Lapònia. La foscor s'allarga durant tot el dia durant l’estació més freda de l’any, però l'economia del país no s'atura. És més, s’accelera amb l'auge del turisme d'hivern i els grans encuriosits d’un fenomen visual únic. Però, com tot a la vida, té “pros i contres”.

Josep Navarro, físic i resident català a Noruega, explica a VIA Empresa que durant l'hivern disposen de "poca estona de llum". "Vaig a la feina quan és fosc i torno a casa meva igual d’obscur, ha passat un dia sencer i no te n'adones". Navarro confessa que al nord del país és molt més extrem que al sud i és com si la gent "s'amagués", ja que hi ha molt pocs establiments oberts. "Acostumem a fer microclimes a les nostres llars, pel fet que hi passem una gran part del temps i és on hi ha les reunions socials", conclou el físic.

Tanmateix, Navarro destaca el cas de Tromsø, una ciutat noruega coneguda com la "capital cultural" de l'Àrtic que deixa de tenir llum solar del 27 de novembre fins al 15 de gener de l'any vinent. Per exemple, segons detalla el National Geographic, no hi ha un fre a l'economia, sinó que comença la temporada alta de turisme, amb esports d'hivern, la contemplació de les aurores boreals o l'observació de balenes. També se celebren festivals internacionals de cine per mantenir la vida cultural en una ciutat nocturna i gèlida.
 

Quan la vida continua enmig de la foscor

"Aquests països esmentats anteriorment tenen poques hores de llum durant la resta de l’any, entre quatre o sis hores al dia i quan ve l'hivern no els suposa un gran canvi", apunta María Angeles Ruiz Ezpeleta, economista i professora d’EAE Business School. "Sí que és veritat que els països del nord tenen un consum d'electricitat molt superior que a la resta, com per exemple Noruega que consumeix el doble que l'estat espanyol. A Alaska pot ser similar i a les parts més extremes de Rússia no és tan exagerat", continua Ruiz Ezpeleta.

"Noruega té un PIB que és més del doble que Espanya i molt més alt que Suècia. Per tant, aquests fenòmens naturals no tenen perquè afectar l'economia, els habitants s'adapten i no influeix negativament en res", destaca l'economista. A més, Noruega és el principal subministrador de gas a la resta d'Europa, amb més de 4 milions de barrils al dia.

Ruiz Ezpeleta (economista): “Aquests fenòmens naturals no tenen perquè afectar l'economia, els habitants s'adapten i no influeix negativament en res"

"La majoria d'aquests països tenen horaris europeus i acostumen a treballar vuit hores, de 8 h a 16 h o de 9 h a 17 h,  paren molt poc per dinar i les botigues tanquen a les 20 h de la nit", afirma Ruiz Ezpeleta. "Una de les conclusions que podem extreure és que el clima sí que influeix, però contribueix negativament en els països que tenen molt Sol. A Catalunya hi ha oci i, com a conseqüència, no es treballa tant ni hi ha tanta producció". Per tant, els països que viuen sempre de nit durant l'hivern no els varia l'economia perquè no depenen del turisme. "A Noruega un 7% dels treballadors es dediquen al turisme i a l'oci, mentre que a Espanya ronda del 15% al 20%, segons l'època de l'any", continua l'experta. De manera que tenir moltes hores de Sol és bo pels éssers humans, com ara l'oci i el turisme, però “no per la productivitat”.

Ruiz Ezpeleta (economista): “Tenir moltes hores de Sol és bo pels éssers humans, com ara l'oci i el turisme, però no per la productivitat”

I la salut mental?

Viure sempre de nit pot afectar d’alguna forma la salut mental? Navarro, resident a Noruega, apunta que "depèn de cadascú", però que coneix molts casos del seu entorn que els afecta més la foscor que el fred. "Molts d'ells es prenen oli de bacallà i unes pastilles de fetge del mateix peix", continua. I també els suplements de vitamina D, ja recurrent entre la majoria d'habitants, perquè "sense sol no sintetitzen aquesta vitamina". I, evidentment, “qualsevol visitant provinent del Mediterrani pot sentir que el seu estat d’ànim baixi considerablement”.

A Catalunya som diferents respecte als països que no tenen hores de Sol? Per a Marc Prohom, cap de l'Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya, "som una nació que no estem acostumats a tenir una climatologia adversa, com ara que plogui sovint. Hi ha zones on hi ha molta boira, com ara Lleida o la Plana de Vic, però hi estan més acostumats. O fins i tot en l'àmbit rural estan més preparats. En canvi, sí que a les zones urbanes hi ha més afectació i també amb canvis d'humor". "Som un país que vivim a l'exterior en què el Sol llueix sense impediment i no és gaire comú a la resta dels països del voltant. "El clima no és el mateix que fa 150 anys i ens molesta més el fred que la foscor". Finalment, hi ha patologies relacionades amb canvis de temps sobtats, com ara la migranya per la manca de Sol o el canvi de pressió atmosfèrica.
El cas català

Albert Banal, economista i expert en el mercat energètic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), apunta que a Catalunya la foscor i els canvis d’hora "no són determinants per l'economia" ni es pot treure un "estudi en concret" a causa de la pandèmia que ha capgirat el funcionament de les empreses i també el teletreball. Però sí que al nostre país "el clima ens afecta molt, sobretot en el consum d'energia". L'expert ho exemplifica de la següent forma: "Hem viscut una tardor i hivern per sobre dels 20 graus i això ha comportat que encara tinguem al 100% les reserves de gas i ha sigut determinant". "Podríem dir, irònicament, que el canvi climàtic ha provocat que no hàgim gastat tan de gas en un context de guerra i incertesa", conclou.

I la lliçó per a Catalunya per part de Ruiz Ezpeleta: "hem tingut una tardor amb una bona climatologia que ha fomentat el turisme i l'oci, però hem de buscar solucions per fomentar un model econòmic enfocat en més tecnologia, en més R+D, en fomentar un gasoducte que arribi a França". I que sobretot "hi ha molts elements externs que no podem controlar".

Per tant, com és l'economia d'una nació que no veu mai el Sol durant setmanes? Pels experts “no noten gairebé la diferència durant els mesos hivernals i, fins i tot, poden experimentar una millora en el turisme”, però la vida segueix. Més producció, més indústria, mateixos horaris i més vida social a la llar. Finalment, també és comú que molts d’ells "busquin evadir-se durant les vacances d’hivern en un país oposat de clima mediterrani", per desconnectar durant unes hores del país on sempre és de nit.

Gemma Fontseca