Qui més qui menys, ja es va fent a la idea que després de la pandèmia no podrà anar fent business as usual. Cada dia són més freqüents els debats sobre com caldrà transformar tota mena de sectors productius quan les vacunes hagin fet el seu efecte i arribem a una certa immunitat col·lectiva. Això sempre suposant que no ens trobem amb noves mutacions immunes a les vacunes que s'estan desenvolupant o amb noves pandèmies globals d'altres menes de virus.

Alguns dels canvis vindran propiciats per les noves actituds de molts consumidors, que no sabem si seran canvis duradors o s'aniran esvaint en un curt termini de temps. Si hem de fer cas a la darrera enquesta del CIS, a hores d'ara la majoria de la població espanyola -un 52%- no creu que, tot i les vacunes, puguin fer tot el que feien abans de la pandèmia. De fet, un 10% ho veu impossible. A més, un 21% dels enquestats considera que els canvis que ha generat la pandèmia són irreversibles.

Com era d'esperar, una àmplia majoria dels enquestats pel CIS -el 79%- admet que ha canviat els seus hàbits o comportaments socials. A part d'altres temes més ideològics i potser menys duradors -sigui la preocupació per la salut o la propensió al consum-, cal remarcar l'impacte actual sobre tot allò que fem col·lectivament. Un impacte que caldrà veure en quina mesura i en quina forma es manté en el futur però que afecta pràcticament tota mena d'activitats vinculades al lleure, al transport i al consum de forma col·lectiva.

En aquest context, doncs, i malgrat que en el sector encara hi hagi qui no sembla voler assabentar-se'n, és interessant reflexionar sobre l'impacte de la pandèmia primer en la mobilitat i, després, en les infraestructures i serveis de transport.

Importants canvis en els desplaçaments

Entre els desplaçaments de persones de caràcter local, primer hem de considerar la mobilitat obligada, sigui per motiu de feina o d'estudi. El teletreball i l'ensenyament no presencial són dos fenòmens que s'han multiplicat exponencialment durant la pandèmia.

Veurem què passa a mitjà termini amb el teletreball i la demanda de transport metropolità. De moment, però, a l'àrea de Barcelona, i segons una enquesta del novembre del Racc, quan encara no s'havien tornat a incrementar les recomanacions a favor del teletreball, el 20% dels ocupats treballaven a distància i un altre 20% el feien de forma parcial. I recordem que la mobilitat d'estudiants universitaris i de batxillerat ha pràcticament desaparegut.

Pel que fa a la mobilitat no obligada -compres, cultura, oci-, hem sabut pel BBVA que les compres en comerç electrònic han augmentat un 8,2% durant el 2020, mentre les de forma presencial han disminuït un 9,6%. No cal estendre's en la caiguda dels espectacles -cinemes, teatres, futbol- i la restauració.

Així, doncs, en termes de mobilitat, i segons la mateixa enquesta del Racc, els ciutadans que utilitzen el cotxe per anara a la feina o per treballar han duplicat el seu pes fins arribar pràcticament a la meitat. També han augmentat força els desplaçaments a peu -sobretot a l'interior de la ciutat- i en bicicletes i d'altres ginys individuals, de forma que l'ús del transport públic, tot i mantenir-se amb una oferta del 100 per cent, ha perdut un terç en la seva participació en els desplaçaments totals.

Quant a la distribució local de mercaderies, es produeix una suma contradictòria i de saldo incert de la mobilitat per distribució de mercaderies, principalment a la restauració i als comerços -en sentit negatiu- i un augment pel que fa a la distribució a domicili de les compres per internet. En tot cas, disminueix la distribució en el centre de la ciutat -que és on hi ha el comerç i la restauració- i augmenta els pes de la perifèria residencial.
 

Desplaçaments turístics, a l'espera del rebrot

Quant al transport de persones vinculat al turisme, tot fa pensar que l'activitat vacacional es recuperarà tan aviat com les vacunes s'hagin generalitzat i s'acabin les restriccions a les destinacions principals. Fins i tot, ens podem trobar amb unes ànsies de consum no satisfetes durant dues o tres temporades que acabin generant un rebrot extraordinari de l'activitat. Només faltarà que aquest hivern sigui força més dur, en termes climatològics, que els dos hiverns anteriors.

El turisme de negocis potser trigarà més o no tornarà als nivells d'abans de la pandèmia, un cop s'ha comprovat que moltes reunions poden ser substituïdes pel contacte telemàtic sense gaires pèrdues d'eficiència. Hi ha personatges tan destacats com Bill Gates que així ho auguren perquè significaria importants estalvis econòmics i de temps.         

Veurem què passa amb fires i congressos i trobades diverses. Aquests darrers mesos s'han generalitzat les convocatòries de tota mena de caràcter virtual. Caldrà veure si quan superem la pandèmia es tornarà o no a la presencialitat. Potser ens trobarem amb una barreja de tots dos tipus de trobades. Si tenim present la gentada que s'aplegava al Mobile World Congress, el sector de la comunicació no presencial per excel·lència, potser voldrà dir que tornarem en poc temps a prioritzat els contactes informals (el networking), i les sortides per esboirar-se i els premis d'aquesta mena espècie.

Fre al creixement del transport internacional de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, d'una banda assistim a un cert discurs de redefinició cadena de valor industrial, més autocentrat a Europa, amb proveïdors més pròxims i diversificats i amb menor dependència d'Àsia. Aquesta és una política inicialment formulada per França que sembla que el Govern espanyol també voldria impulsar.

La caiguda de Trump potser posarà fre momentàniament a la pressió perquè les empreses americanes tornin a casa seva. Un objectiu en què va obtenir menys èxits dels que ell esperava però molts més dels que inicialment tothom suposava.

"La caiguda de Trump potser posarà fre momentàniament a la pressió perquè les empreses americanes tornin a casa seva"

Per la seva banda, la Xina es planteja un creixement més centrat en el consum i deixar de ser la fàbrica del món. El nou Pla Quinquennal aprovat fa unes setmanes pretén assegurar la independència de la Xina al marge del seu pols amb els Estats Units i disminuir gradualment el pes de les exportacions per substituir-les per la demanda interna.

Serà la Xina substituïda al seu torn pel sud-est asiàtic? Fins ara, a tot Europa i molt especialment al Mediterrani estàvem fent una aposta logística vinculada al comerç -sobretot les importacions- xineses. Aquest ha estat un paradigma econòmic fonamental dels darrers vint anys, però potser ens podem trobar que és menys perdurable dels que ens pensàvem. A casa nostra, bona part dels arguments a favor del Corredor Mediterrani descansaven fins ara en aquest paradigma que podria trontollar.
El retorn dels controls fronterers

Una altra de les novetats derivades de la pandèmia ha estat el retorn intermitent dels controls fronterers, que obstaculitza, endarrereix i omple d'incertesa el transport de mercaderies per carretera. Esperem que aquesta sigui una situació totalment reversible, però un dels impactes més espectaculars d'aquests dies al voltant de Cap d'Any han estat les enormes cues de camions als accessos al túnel del canal de la Mànega. Per fortuna, l'acord final entre la UE i el Regne Unit garanteix la lliure circulació de mercaderies i els controls formals -passaport, bàsicament- no haurien de generar conflictes significatius.

El més probable és que la intensitat de tots aquests fenòmens i la seva velocitat de creixement minvi en uns pocs anys. Tanmateix, com en molts altres aspectes, només haurem assistit a l'emergència o la consolidació de tendències de fons que s'han accelerat amb la pandèmia. Tot plegat ens du a pensar que la mobilitat després de la pandèmia deixarà de créixer exponencialment com fins ara i, a més, serà en molts aspectes diferent.

L'impacte d'aquests canvis sobre les infraestructures de transport l'abordarem en un proper article.

Enrich Llach