Al començament de cada any, els preus i les tarifes dels diversos serveis són objecte de discussió a molts entorns. En el cas de l'electricitat, mitjans de comunicació, clients i les mateixes empreses del sector han mostrat la seva preocupació per l'increment del preu de la factura que s'ha experimentat en els últims anys, ja que, sense dubte, l'accés a l'energia elèctrica i el seu consum tenen un pes fonamental en el benestar de les persones i el conjunt de l'economia. Però... sabem què estem pagant en cada rebut de la llum? Si ens fixem en el detall de la factura, podríem destacar tres grans àrees:

El primer és el cost de producció de l’energia elèctrica que consumim, que suposa aproximadament el 25% del total de la quota. Un segon aspecte són els anomenats “peatges”, un 43% del total, que es destinen a finançar els costos regulats pel sistema elèctric, com el transport, la distribució, la retribució de l’operador del mercat i l’operador del sistema, els pagaments per capacitat... però també les polítiques públiques com les subvencions a la producció d’energies renovables, l’extracost de producció a les illes o el pagament de deutes com les anualitats del dèficit de tarifa dels anys anteriors. Finalment, tenim l'IVA i impost elèctric que tenen un pes del 22%.

De la mateixa manera que quan comprem peix el preu inclou el sou del pescador, el transportista que el distribueix i el marge de la peixateria que el ven, la factura de la llum inclou el pagament pel subministrament elèctric, és a dir, la producció d'electricitat per poder-la distribuir mitjançant les xarxes elèctriques i per comercialitzar-la. A més, però, s’hi inclouen conceptes externs al subministrament, com les polítiques públiques de subvenció, ja comentades, i els impostos, que encareixen el cost final de la factura de la llum. Si es reduís l’elevada carga impositiva i s’exclogués aquells costos de política energètica aliens al subministrament, definits per l’Estat, la tarifa elèctrica podria reduir-se substancialment.

Com es fixa el preu de la llum?

Tot i que aquest any no es preveu que hi hagi cap canvi en la part regulada del rebut, que sembla que es mantindrà congelada per cinquè any consecutiu, l'evolució del preu final de la llum dependrà de com es comporti el mercat majorista d'energia elèctrica. Al gener de l'any passat, el preu de l'energia se situava en els 50 euros per megawatt hora, però al llarg del 2018 s'ha elevat fins a un màxim de 70 euros per megawatt hora. Malgrat que hem tancat l'any en 57 euros per megawatt hora, és ell preu de tancament anual més alt de l'última dècada.

Quines són les raons d'aquest increment? La clau es troba en el mecanisme de funcionament del mateix mercat elèctric, que és similar al de la majoria de països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Com que actualment l'energia no es pot emmagatzemar, és necessari que diàriament es realitzi una subhasta amb una previsió del que es consumirà per assegurar la disponibilitat del subministrament.

A la subhasta es comparen, primer, les energies amb un cost operatiu més barat, és a dir la nuclear i les renovables (que són les que ofereixen uns preus més baixos), i,en darrer terme, les energies més cares. Aquestes són les que establiran el preu diari de tot el lot energètic en el mercat majorista. Si tornem al símil de la llotja, és com si el preu de tot el peix que es ven cada dia el marquès el peix més car d'aconseguir. A diferència del lluç o els llagostins, però, en l'electricitat tots els electrons són iguals i el mercat ha d'operar per assegurar el subministrament amb totes les tecnologies disponibles al menor preu possible. Si no fos així, en època de Nadal podríem quedar-nos sense marisc si tothom en volgués comprar i el preu acabaria pels núvols.

Al llarg del 2018, la forta demanda elèctrica va requerir una major producció elèctrica amb carbó i gas, que tenen que un cost de producció més elevat per la pujada del preu dels hidrocarburs. A això s'hi ha d'afegir l’encariment del preu dels drets d’emissió per tona de CO2, que en un any s’ha multiplicat per quatre. I malgrat que a final d’any els preus s’han ajustat novament a la baixa gràcies a una meteorologia favorable per a la producció elèctrica de fonts renovables, així com la suspensió temporal per part del Govern de l’impost a la generació elèctrica, la factura de la llum ha tancat el 2018 amb un encariment interanual per sobre del 2%.
 

La solució: tarifes fixes en el mercat lliure per garantir un preu estable

Cal destacar que la pujada del preu no és la mateixa per a totes les tarifes. A l'estat espanyol, aproximadament la meitat de la població té contractada la seva factura al mercat lliure i l'altra meitat al regulat. Fer el canvi de l'una a l'altra és ràpid, gratuït i senzill.

Mentre que al mercat lliure hi ha l'opció de fixar els preus en el moment en què es fa el contracte, de manera que el client manté la mateixa tarifa durant tot l'any, qui té contractat el servei al mercat regulat pateix més els canvis de preu vinculats a la subhasta diària. Això passa perquè al mercat regulat existeix una sola tarifa, la PVPC, amb un preu estipulat que varia cada hora del dia en funció de l'oferta i la demanda. Amb tot, no vol dir que la PVPC sigui una quota superior a les del mercat lliure, però sí la que té més volatilitat, ja que reflecteix les oscil·lacions diàries del preu del mercat majorista d'energia elèctrica.