El deute que arrosseguen amb les empreses subministradores d’aigua, llum i gas és la gran càrrega que han d’assumir les famílies que perden l’habitatge. Així ho demostra l’informe que han presentat aquest dimarts la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Enginyers Sense Fronteres, l’Observatori DESC i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que alerten dels problemes de salut que això ocasiona.

L’estudi, que s’ha elaborat a partir de l’enquesta amb 100 famílies que reben l’ajuda de les entitats, confirma que el 38% de les famílies enquestades tenen un accés irregular als subministraments. En una gran part dels casos les empreses els han negat cap solució, motiu pel qual, denuncien les entitats “situen les famílies en una posició de major vulnerabilitat encara”.

A més, el 52% de les enquestades manifesta que, després de l’aprovació de la Llei de pobresa energètica, han hagut d’endarrerir el pagament de les factures i un 35% acumulen deutes. De fet, justament per aquest motiu, les entitats reclamen la condonació del deute.

L’ocupació d’habitatges, una solució desesperada

A més, per culpa de les despeses impagades dels subministraments un bon nombre de les famílies preguntades han hagut d’ocupar habitatges buits. El 73% d’aquestes ho han fet després del 2017 i el 29% havien estat prèviament desnonades per no poder pagar el lloguer.

Expliquen les entitats en l’informe, titulat 'Radiografies de la situació, del dret a l'habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte a la salut de Barcelona', que, malauradament, aquesta és una “alternativa desesperada” a veure’s al carrer. Els motius que ho expliquen són, d’una banda, l’increment els darrers dos anys del preu de l’habitatge a Barcelona i, de l’altra, que no s’han renovat molts contractes de lloguer social. De fet, els autors de l’informe assenyalen que aquesta ocupació és comparable, a l’àrea metropolitana, al barraquisme dels anys 60 i 70.