La Maricarmen podrà tornar a casa. Després de dies d’acampada i mobilització davant de l’habitatge desnonat a Madrid, l’empresa immobiliària ha cedit a la pressió social i ha acceptat que la veïna hi pugui tornar. El desenllaç del cas, però, no ha aturat les reivindicacions de les entitats socials i veïnals catalanes, que reclamen que el nou ‘Decret Maricarmen’, que està previst que aprovi aquest dimarts el Consell de Ministres, doni una resposta estructural a l’emergència habitacional.

La renovació automàtica dels contractes de lloguer, la regulació dels lloguers temporals i d’habitacions, la congelació de les actualitzacions vinculades a l’IPC i mesures estructurals per evitar desnonaments són algunes de les principals demandes que les organitzacions socials catalanes han posat sobre la taula. La FEDAIA hi afegeix una petició específica: impedir els desnonaments de famílies amb infants i adolescents a càrrec.

Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector ja s’ha sumat a la coalició #NiUnDesahucioMás, mentre que entitats com ECAS, CONFAVC i Favb han reclamat que el futur decret incorpori mesures de protecció immediata i, alhora, polítiques estructurals.

Per a les entitats, una eventual suspensió dels desnonaments no és suficient si no va acompanyada de garanties d’estabilitat residencial. La CONFAVC defensa que el decret incorpori cinc mesures que considera imprescindibles: mecanismes estructurals per evitar que persones i famílies siguin expulsades de casa seva sense una alternativa digna; la renovació automàtica dels contractes de lloguer perquè esdevinguin indefinits; una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per regular els lloguers de temporada i d’habitacions; la congelació de les actualitzacions dels lloguers vinculades a l’IPC, i pròrrogues efectives dels contractes en vigor.

En la mateixa línia, la Taula del Tercer Sector reclama que el decret doni una resposta “valenta” a l’emergència habitacional i inclogui una moratòria dels desnonaments, la renovació automàtica dels contractes i la congelació de les actualitzacions dels lloguers. Les entitats socials també plantegen actuar sobre el mercat privat i mobilitzar habitatge actualment en mans de grans propietaris i fons d’inversió.

Des d’ECAS —la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social— adverteixen que l’exclusió residencial afecta segments cada vegada més amplis i diversos de la població. L’organització assenyala la mercantilització de l’habitatge i la insuficiència de les polítiques públiques com a factors de precarització, amb conseqüències especialment greus sobre la salut, l’educació i el benestar de les persones en situació de vulnerabilitat.

Regular els usos que expulsen el veïnat

Un dels punts de coincidència entre les organitzacions és la necessitat de posar fre als usos de l’habitatge que redueixen l’oferta de lloguer residencial. La CONFAVC reclama una reforma de la LAU que permeti regular de manera efectiva els contractes temporals i per habitacions i evitar que es facin servir per esquivar les regulacions del lloguer.

La Favb també considera “imprescindible” reforçar la inspecció dels pisos turístics i dels lloguers temporals, i garantir que es compleixin les limitacions dels preus. El moviment veïnal alerta que la turistificació i la gentrificació estan transformant els barris i dificultant que el veïnat pugui mantenir-hi els seus projectes de vida.

Les entitats coincideixen també en la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge públic i assequible. ECAS reclama incrementar la inversió en polítiques d’habitatge, inclosos els programes destinats a persones en situació d’especial vulnerabilitat i la lluita contra el sensellarisme. L’organització demana una preassignació pressupostària d’almenys l’1% del PIB i una actuació coordinada entre Habitatge, Drets Socials i altres àmbits com Salut.

Protegir especialment les famílies amb infants

La FEDAIA posa el focus en una de les conseqüències més greus de la inseguretat residencial: l’impacte que té sobre infants i adolescents. La federació demana que el nou decret incorpori de manera explícita un article que impedeixi els desnonaments de famílies amb infants i adolescents a càrrec.

L’entitat basa aquesta petició en una recerca pròpia sobre els efectes de la inestabilitat habitacional en les infàncies i adolescències, que assenyala conseqüències sobre la salut mental i emocional, el rendiment educatiu i les relacions socials. “La pèrdua de l’habitatge pot implicar també canvis d’escola, ruptura dels vincles comunitaris i interrupció dels processos d’acompanyament”, asseguren.

Per a la FEDAIA, la resposta no pot limitar-se a ajornar un desnonament, sinó que ha de garantir que cap infant es quedi sense una llar. L’organització apel·la també a la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, que estableix que l’interès superior de l’infant ha de ser una consideració primordial en les decisions que l’afecten.

Un decret que sigui només el primer pas

Més enllà de les mesures immediates, les entitats reclamen que el futur decret serveixi “com a punt de partida” d’un marc estable de protecció del dret a l’habitatge. La CONFAVC i la Favb coincideixen que les mesures no haurien de quedar restringides a un decret temporal, sinó consolidar-se posteriorment a través de normes i lleis amb vocació de permanència.

Entre les demandes a llarg termini hi ha garantir que l’habitatge construït amb recursos públics mantingui sempre la seva funció social, incrementar les inversions en rehabilitació de barris, reforçar els recursos d’inspecció i ampliar el parc públic de lloguer assequible.

ECAS reclama, en aquest sentit, una resposta que també abordi el sensellarisme i la manca d’habitatge social, mentre que la CONFAVC defensa que l’habitatge públic no pugui ser privatitzat i que les administracions disposin de prou recursos per garantir el compliment de les regulacions.