L’acord signat aquest dimarts entre el Govern, patronals del sector social i sindicats majoritaris —CCOO i UGT— per impulsar un nou sistema d’equiparació salarial al sector social ha estat rebut majoritàriament amb satisfacció per les organitzacions implicades, que el consideren un “punt d’inflexió” després d’anys de reivindicacions. Tot i això, diverses veus també reclamen prudència i adverteixen que el desplegament concret, el finançament i els mecanismes de control seran determinants perquè les millores arribin efectivament als treballadors.

En l’acte de signatura, el president de la Generalitat, Salvador Illa —acompanyat de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo— ha reconegut que aquest acord  és “un canvi de model”, on hi haurà “uns processos de garantia, uns mecanismes que permetin garantir que aquests recursos milloren la retribució del treballador”.

El nou acord preveu destinar fins a 600 milions d’euros en quatre anys per avançar cap a l’equiparació salarial de les professionals dels serveis socials concertats amb les del sector públic. El desplegament es farà progressivament entre aquest mateix any i el 2030.

En aquest sentit, Illa ha declarat que seran “120.000, el conjunt de treballadors del sector social, que veuran millorades progressivament les seves condicions de treball”.

Aquests professionals treballen en àmbits com la gent gran, la discapacitat, la infància, les drogodependències o la salut mental. El salari mitjà anual se situa al voltant dels 18.400 euros i el 46% dels treballadors perceben sous iguals o inferiors als 19.600 euros anuals.

Després d’anys de tarifes estancades, els increments dels darrers dos anys han permès recuperar parcialment el poder adquisitiu, però no sempre s’han traduït en millores salarials efectives.

Una de les entitats que ha valorat més positivament l’acord ha estat ACRA, la patronal de recursos assistencials, que considera que la signatura representa “un pas molt important” per avançar en la dignificació del sector. La presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, destaca que el nou model suposa “un canvi respecte a les pujades lineals del passat” perquè vincula directament les tarifes als salaris: “Màxima tarifa ha d’anar lligada a màxims salaris”.

Segons ACRA, el nou sistema —basat en tres nivells tarifaris (A, B i C)— ha de permetre fer increments salarials “més estructurals” i contribuir a fidelitzar professionals en un context de manca de personal i alta rotació. “El sector necessita ser més atractiu i reconèixer millor la feina de les persones que cuiden”, sosté Pascual.

Malgrat això, la patronal també avisa que encara queden aspectes per concretar, com el futur acord marc per establir un salari mínim sectorial o la garantia de les dotacions pressupostàries necessàries en els pròxims anys. “Ara que hem arribat a aquest punt després de tant de temps, aquest acord no pot caure”, adverteix Pascual.

Una implicació transversal amb seguiment

En una línia similar s’expressa La Confederació del Tercer Sector, que considera que l’acord inicia “el camí per fer realitat l’equiparació salarial”, una “reivindicació històrica” del sector. El seu president, Jordi Roman, afirma que les entitats han signat “en un acte de responsabilitat política”, conscients de “l’oportunitat” que representa l’entesa.

La Confederació, però, també reclama mantenir espais oberts de seguiment per perfeccionar els detalls del desplegament i evitar que la implementació pugui acabar perjudicant les entitats. En aquest sentit, Roman defensa que per garantir realment l’equiparació salarial caldrà incorporar “una visió transversal” amb la implicació d’altres departaments i administracions públiques.

També des d’ACAD valoren l’acord com un “punt d’inflexió real” per als professionals de l’atenció a la dependència i destaquen que el nou model d’increment de tarifes vinculi directament el finançament públic a la millora salarial.

Diferències salarials amb el sector públic del 26% i el 46%

Pel que fa a la part sindical, CCOO considera que l’acord és “molt important” perquè, a diferència d’altres pactes anteriors, fixa un calendari concret d’equiparació amb el sector públic i estableix garanties perquè els increments de tarifes es tradueixin en salaris. El secretari de Polítiques Públiques del sindicat, Manuel Fages, recorda que el sector arrossega “precarietat en la contractació, càrregues de feina i salaris baixos” i subratlla que es tracta d’un àmbit “altament feminitzat i amb un 40% de persones migrades”.

Fages destaca que les diferències salarials actuals amb el sector públic oscil·len entre el 26% i el 46%, segons el subsector, i defensa que el nou acord incorpora mecanismes de control inèdits fins ara. Entre aquests, hi ha comissions de seguiment, justificacions anuals de compliment salarial i la possibilitat que la Generalitat retingui recursos a les entitats que no destinin les tarifes als salaris pactats.

“El que s’ha fet fins ara és augmentar pressupostos, però sense garantir que arribessin als treballadors”, afirma Fages, que considera que aquest acord “no és el final de res, sinó el punt de partida” per reforçar les condicions laborals i el sistema de cures.

Més crítica s’ha mostrat la representant de CGT Sector Social, Verónica Gallardo Daluz, que assegura que el sindicat ha quedat fora de la negociació. Gallardo lamenta que el sindicat no ha tingut accés a la taula negociadora “durant tot el procés” i afirma que, per ara, no disposen d’informació suficient per posicionar-se sobre el contingut de l’acord.

Tot i això, des de la CGT sí que assenyalen alguns elements que consideren imprescindibles perquè l’acord sigui efectiu. “S’ha de fer una dotació econòmica amb cara i ulls, que no només surti del Departament de Drets Socials sinó també d’Economia”, asseguren. El sindicat també considera clau concretar la calendarització de l’equiparació salarial, un aspecte que, segons denuncien, encara no s’ha detallat públicament.