Ana Muñoz és l’alter ego del conegut personatge valencià la Tia Visantica. Milers de seguidors a les xarxes han fet créixer aquesta figura. Dissenyadora vinculada al món faller, la vocació d’actriu va guanyant terreny. La Tia Visantica va nàixer a la ràdio, ha passat per les xarxes i arriba als teatres.

Per a què serveix l’humor en els temps dels haters?

“L’humor serveix per a estar millor, per a viure millor, per afrontar el dia millor. Així m’ho fan saber cada dia els ‘nebots’ de la Tia Visantica que estan passant un mal moment, que han passat una mala nit com dic jo... l’humor és necessari, es viu millor rient-se”

Es pot fer humor de tot?

“És una pregunta complicada. Crec que de tot no. L’humor té sempre un poc de burla. Quan un es burla d’ell mateix li lleves força al tema. A mi, personalment, no m’agrada ficar-me en res de religió i en política tampoc. Sempre eixes escaldada, perquè sempre trobes gent que no té sentit de l’humor”.

Els valencians tenim un sentit peculiar de l’humor?

“Jo crec que sí. Els valencians i els andalusos tenim eixa característica. Els valencians ens riem molt de nosaltres mateixos. I cal no caure en la coentor. El meu personatge no és molt exagerat. Però ens agrada molt lo valencianot”.

Com s’arriba des de la ràdio a les xarxes socials i als escenaris?

“Sense voler i sense pretensions. S’arriba a la ràdio de manera molt casual, en una secció que intentava explicar expressions en valencià. Arriba la COVID, no es podia fer el programa perquè estàvem tots a casa. Però el presentador del programa vivia amb mi, és el meu home, i des d’allà fem un streaming. Era una situació molt graciosa, cadascú des del seu ordinador. I fem totes les seccions del programa. Em vaig caracteritzar amb una perruca i això agradava a la gent. El meu home em va recomanar que fera un Tik-tok. Tenia els meus dubtes, perquè tenia clar que havia de fer-ho en valencià. I va anar la cosa a més. Vaig proposar que la Tia Visantica anara a criticar a domicili. Primer als casals fallers i, d’ací al Talia, al Teatre Olympia... sense pretensions ha anat tot avançant, fins hui”.

Què pretens transmetre amb el personatge de la Tia Visantica?

“Ho pense en dos moments: en les entrevistes i quan vaig en el cotxe amb el meu home. Li dic... t’has adonat que la teua dona és humorista? I ell contesta: no tens gràcia... i ens riem d’això, perquè és un poc surrealista. He actuat en teatres amb 900 persones... no sé, però és xulo, és divertit, tot roda i va bé. És com si un dia anaren a dir-me que tot és mentida... però, com jo no pretenc mai res. A mesura que va rodant, vaig fent, no tinc mànager, tot ho vaig decidint sobre la marxa”.

Ha sigut complicat fer humor després de la DANA?

“Molt complicat. Mira, d’això no se’n pot fer humor. He vist algunes compareixences en la tele i he tingut temptacions de contestar-los fent humor, però n’hi ha tant de patiment darrere. I això està per davant del personatge. Jo he vist l’aigua en ma casa. He vist pujar a mon pare i a ma mare al pis de dalt (s’emociona)... passa el temps, però no t’acostumes. Quan vaig als teatres per fora de l’Horta Sud i de la Ribera, intente donar les gràcies a la gent, perquè ha sigut molt dur i molt bonic. Ens hem sentit recolzats i la Tia Visantica ha ajudat, he intentat donar la cara des del principi. Em vaig llevar la perruca, que era com despullar-me, per recaptar diners per a la Mancomunitat de l’Horta-Sud. He intentat ajudar tot el que he pogut perquè em sent en deute amb el meu poble, perquè el meu poble es porta molt bé amb mi. És duríssim veure com l’aigua inundava la Casa de la Cultura d’Albal, on he sigut fallera, on la meua filla també ho ha estat, on he presentat llibres... i l’aigua em superava el cap, i el pati de butaques fet pols. He tret forces per actuar”.

Què hem aprés de la DANA?

“A mi la frase de sols el poble salva el poble, no és així. Moltes empreses, alguns polítics que han estat a l’altura, moltes entitats de la societat i òbviament la gent. Crec que hem aprés que res està segur, que tu estàs en ta casa tranquil·lament, mirant l’evolució, mirant com s’apropava i, finalment, donant-te compte que a quatre minuts de ta casa s’afonava un pont. Jo em pensava que això mai anava a passar-me. No està tot segur. Hem de cuidar l’entorn on vivim i hem de ser més persones”.

El disseny, la interpretació, l’humor... on es troba Ana Muñoz?

“Més en la interpretació perquè la Tia Visantica absorbeix molt. M’agrada molt fer de Tia Visantica, encara que no soc molt com ella. Però des que tinc ús de raó he sigut dibuixant. Soc llicenciada en Belles Arts, la meua feina és pintar, però el que realment m’agrada és dibuixar. No vull abandonar pintar en cap moment”.

Per a créixer Ana Muñoz, haurà de matar a la tia Visantica?

“Jo crec que no. Seria compatible. Fer, per exemple, un monòleg, parlar d’altres coses que no li peguen a la Tia Visantica. Jo ho dic a tot el món: no us oblideu que jo soc llicenciada en Belles Arts, soc pintora. Si algun dia no puc omplir un teatre no passa res. M’encanta pintar”.

Com es visualitza Ana Muñoz d’ací a 5 anys?

“Actuant. No millor perquè no sé què seria millor, però actuant”