La indústria i el transport aeri són especialment sensibles als canvis geopolítics que s’estan esdevenint
GuideDoc, el Netflix del cinema documental nascut a Catalunya
La història d'una plataforma global de cinema documental que avui té el 90% dels subscriptors als Estats Units
GuideDoc va néixer gairebé per casualitat, però deu anys després s’ha convertit en la principal plataforma global de cinema documental en streaming. Sovint conegut com el Netflix dels documentals, el santcugaten...
Mathew, la plataforma d'IA santcugatenca que ja fan servir les escoles catalanes
La companyia comercialitza un programari per crear continguts educatius i fer avaluacions amb límits clars en les fonts utilitzades i servidors exclusivament europeus
Quatre anys abans que OpenAI publiqués ChatGPT i donés al món una nova concepció de què volia dir la intel·ligència artificial, l’enginyer Alan Fusté ja investigava si aquesta tecnologia p...
L'auge de CaixaBank i Banc Sabadell: és sostenible el creixement de la gran banca catalana?
Tot i els balanços desiguals, les dues grans entitats bancàries de Catalunya mantenen una línia ascendent del negoci en un entorn favorable
La banca ha tocat el cim del seu cicle de bonança aquest inici d'any. Així ho constaten els beneficis rècord del BBVA, la compra de Webster Bank per part del Santander -que també ha fet màxims- o, fins...

 


 

Guerra a Europa, companyies aèries en crisi i pujada dels preus
Fins a 36 companyies aèries europees tenen prohibit sobrevolar l’espai aeri rus de la Sibèria

La guerra entre Rússia i Ucraïna és una gran tragèdia humana i passarà a la història com a un dels pitjors esdeveniments, sinó el pitjor, del primer quart del segle XXI. Un fet que ha suposat la pèrdua de vides humanes i l’adveniment d’unes no gens menyspreables conseqüències econòmiques per als dos bàndols en litigi i molt més enllà. També pel que fa a la indústria del transport aeri, vital per al transport de persones i mercaderies en el continent europeu, les conseqüències seran molt rellevants en els propers temps.

I és que aquesta indústria és especialment sensible als canvis geopolítics que s’estan esdevenint. Les companyies aèries europees, que tot just ara comencen a veure la llum després del daltabaix de la pandèmia, tenen nous i importants motius de preocupació davant de la situació de bloqueig que, de facto, s’està gestant arran de les sancions econòmiques i prohibicions que tant la Unió Europea com Rússia han imposat a bona part dels operadors aeris del continent. Segons aquestes prohibicions, les companyies aèries russes tenen totalment prohibit sobrevolar l’espai aeri de la Unió Europa. Com a contrapartida, les autoritats russes han imposat la prohibició a 36 companyies aèries de la Unió de sobrevolar l’espai aeri rus. En aquests moments, i amb aquestes prohibicions, és inviable viatjar en avió des d’un país membre de la UE a Rússia i, a la inversa, també ho és des de Rússia cap a algun dels Estats de la Unió.

Però la cosa no acaba aquí. Fins a l’establiment d’aquestes prohibicions, la majoria de les rutes aèries des d’Europa cap al continent asiàtic, i en concret cap a destinacions de l’Extrem Orient, sobrevolaven l’espai aeri rus de Siberia, ja que aquesta era la manera d’accedir-hi més ràpidament i amb uns costos menors. Així, els vols de companyies europees cap a destinacions com la Xina, el Japó o Corea eren viables sobretot per l’estalvi de temps i de combustible que suposava sobrevolar l’espai aeri rus.

En el sentit contrari, companyies asiàtiques com Japan Airlines o Korean Air, en les seves rutes cap a Europa, també sobrevolaven l’espai aeri rus per ser més eficients i estalviar-se hores de vol. Rússia, en un exercici per rendibilitzar aquesta estratègia de les companyies aèries, imposava a aquestes el pagament d’unes elevades quantitats en concepte de sobrevol del seu espai aeri, per la qual cosa l’operació acabava sent rendible per a tothom: les companyies aèries, perquè s’estalviaven diners a l’accedir més ràpidament a les seves destinacions, i l’Estat rus perquè ingressava una gens menyspreable quantitat de diners en concepte de drets de trànsit.

Però ara la situació ha canviat per complet. D’entrada, fins a 36 companyies aèries europees tenen prohibit sobrevolar l’espai aeri rus de la Sibèria, per la qual cosa hauran de cercar rutes alternatives, més llargues i costoses, per volar a les destinacions de l’Extrem Orient. Aquest canvi en l’estratègia implicarà més hores de vol i més consum de combustible, amb la qual cosa és de preveure un increment del preu dels bitllets en les rutes Europa-Extrem Orient, i a l’inrevés. En l’altra cara de la moneda, les autoritats russes, en imposar el veto de sobrevolar el seu espai aeri a les companyies europees, deixaran d’ingressar una quantitat important de diners en concepte de drets de trànsit, la qual cosa caldrà veure fins a quin moment estan disposades a assumir-ho.

Malauradament, com acostuma a succeir, serà l’usuari final, el client, qui n’acabarà patint les conseqüències

Sigui com sigui, s’albira a l’horitzó una nova crisi del sector del transport aeri. Les ja maltractades companyies aèries, davant d’aquest nou repte, es veuran en l’obligació d’adaptar-se a les noves circumstàncies i refer la seva estratègia comercial i de preus. Malauradament, com acostuma a succeir, serà l’usuari final, el client, qui n’acabarà patint les conseqüències en forma d’un increment dels preus dels vols, amb la qual cosa, tot sigui dit de passada, caldrà avaluar fins a quin punt en resulta també perjudicada la indústria turística en general.

 Òscar Oliver - Professor de postgrau a la UPC School

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71