Qui no ha tingut un robot de joguina de petit?

Els robots, de tota mena, formen part del nostre imaginari col·lectiu des de ben petits. Ara bé, més enllà de la imaginació dels nens i de les pel·lícules de ciència-ficció on tot és possible, la seva presència a la nostra vida quotidiana és més aviat escassa.

Certament, tenim braços robòtics a les cadenes de producció de cotxes i altres tipus de robots a moltes de les nostres indústries, però un no es troba robots pel carrer a totes hores enlloc!

Enlloc? No pas a la Xina!

Allà, estem assistint a una veritable invasió de robots low-cost.   

De fet, una de les primeres sorpreses que tens quan vas a les grans ciutats xineses són els robots policia. No són robots molt sofisticats, més aviat una mena de mini-tancs amb una càmera al cap de munt i controlats des d’un furgó policial.

Es passegen pels carrers i a vegades pels centres comercials, no ensopeguen amb la gent i capturen imatges de tot el que passa, particularment tenen una tasca d’identificació. Com que la Xina té una gran part de la població identificada amb reconeixement facial i la seva tecnologia és força acurada, aquests robots realitzen aquestes tasques a la perfecció, a més de ser càmeres mòbils.

A la Xina, estem assistint a una veritable invasió de robots 'low-cost'

Aquest és un bon exemple dels robots low-cost xinesos. Molt allunyats de la imatge dels sofisticats robots de Boston Dynamics capaços de saltar i fer tota mena de cabrioles, aquests, ni caminen...

Aquests no són, però, de ben llarg els robots que més et trobaràs a la Xina. Allà on són els amos és als restaurants. El customer journey clàssic a un restaurant xinès fins a un nivell mitjà-alt és entrar, trobar una taula buida, escanejar un codi QR, anar amb el mòbil a la pàgina web del restaurant (normalment una mini app a WeChat), demanar el menjar i esperar.

Esperar que un robot en forma de safata amb rodes te’l porti! Repetir el procés -als xinesos els agrada menjar molts plats-, pagar amb l’app i anar-te'n.

Són robots semblants als de la policia, però parlen més i no hi veuen. Simplement saben anar d’un punt a un altre sense ensopegar amb ningú i quan arriben normalment et diuen que pots agafar el que has demanat i et donen les gràcies.

N’hi ha de totes les formes, colors i aparences.

Algú pot pensar que estem parlant d’un fet aïllat, però no és el cas. Per exemple, el gegant xinès JD.com està construint un centre logístic capaç de gestionar 1,5 milions de paquets diaris, i a Wuhan distribueix paquets amb robots i drons, planeja obrir 1.000 restaurants amb robots cambrers només aquest pròxim any.

La covid-19 i la por al contacte físic han impulsat enormement aquesta tendència i els robots han traspassat les fronteres dels restaurants per treballar a hospitals, hotels i centres residencials.

Allà fan el mateix, portar menjar, paquets, recollir coses, entre el vestíbul i els apartaments o les habitacions. També desinfecten hospitals amb rajos ultravioletes, un servei introduït per Keenon, una empresa robòtica de Xangai.

I també, és clar, estan començant a treballar en la distribució de paquets. Recordem que a moltes ciutats xineses el servei de distribució es fa en un màxim de 30 minuts. Empreses com Meituan (una mena de Glovo xinés) els ha introduït en un servei de “contacte-zero”.

El model de negoci és certament interessant. Als robots xinesos normalment se’ls contracta i se’ls acomiada, una llicència poètica per indicar una tarifa plana per dies o hores. Això facilita enormement la seva introducció i manté els incentius d’innovació a les empreses fabricants.

La introducció d’aquests robots a la Xina no és un fet aïllat. En els darrers anys, la introducció de robots industrials a la Xina ha crescut a un ritme del 21% fins arribar als 5.4 bilions de dòlars al 2018. Hi ha molts factors que impulsen aquest creixement, entre ells la capacitat tecnològica en àrees com la visió per ordinador, control de qualitat, gestió preventiva i en general detecció i prevenció d’anomalies, però també el fet de que els sous a la Xina en els darrers 20 anys s’han multiplicat per 10.

Veient el fenomen, és inevitable recordar les paraules del malaguanyat Clayton Christensen sobre innovació disruptiva, aquella que ens ve des de sota amb productes innocents i humils com les primeres càmeres digitals, o els primers televisors LCD de butxaca i que acaben transformant no només indústries senceres sinó la nostra manera de viure.

Els robots low-cost és una d’aquestes tecnologies que transformarà moltes indústries, principalment els serveis, tan comuns a casa nostra.

Cal, doncs, que ens preparem per a la invasió dels robots low-cost.

Però, com sempre, la millor manera de preparar-se per al futur és inventar-lo. Fóra doncs bo que ens hi apuntéssim i lideréssim aquesta propera revolució dels robots low-cost. Només cal no ensopegar-hi!

 Esteve Almirall, Professor i director Center for Innovation in Cities d’ESADE