Quan va néixer la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) existien 2.400 pàgines web; ara, n’hi ha 1.700 milions. Els 25 anys que han passat des que el Parlament va impulsar el centre han fet evolucionar ràpid la tecnologia a la UOC, però el model pedagògic continua essent el mateix. No hi ha classes gravades, se centra en l’activitat de l’estudiant. El rector del centre, Josep A. Planell, reivindica aquest sistema i el diferencia de l’adaptació virtual que han hagut de fer la resta d’universitats amb l’arribada de la covid-19. La pandèmia ha tingut, en part, un efecte positiu a la UOC: els alumnes de grau s’han matriculat aquest curs a més crèdits del que és habitual i s'han registrat més inscripcions als estudis de màster.

“A la UOC, l’estudiant treballa a partir de recursos que li proporciona el professor i en col·laboració amb altres alumnes a través del campus virtual”, explica Planell. Tot i que la tecnologia és bàsica per al funcionament d’aquest model, el més important és el sistema en sí, que permet una flexibilitat total a l’estudiant. I és que el perfil dels alumnes és molt diferent al de les universitats presencials: la majoria tenen entre 25 i 40 anys i estudien i treballen alhora. No parlem, doncs, de joves de 18 anys que vénen directes de l’institut.

Mentre que la flexibilitat és el principal avantatge de la UOC, quins són els inconvenients que presenta l’ensenyament 100% en línia? “Jo no n’hi veig cap”, fa broma Planell. El rector admet, però, que hi ha certes titulacions que no poden oferir perquè requereixen presencialitat: “No pots fer un laboratori virtual, per tant, no ens hem ni plantejat oferir biologia, per exemple”. L’educació online “permet virtualitzar allò que es fa a l’aula” i no les parts més empíriques. El que sí que es fa presencial són les pràctiques a les empreses, una via per estar en contacte amb el món laboral.

“El nostre estudiant normalment ja treballa, per tant oferim una formació que permet progressar professionalment o redirigir la carrera”, explica Planell. Aquesta reinvenció que proposen des de la UOC és especialment rellevant en temps de dificultats econòmiques, com el provocat per la covid-19. Alguns treballadors han decidit completar la seva formació amb un màster o canviar d’àrea amb estudis de postgrau. El més habitual és que els alumnes de grau només es matriculin a la meitat de crèdits cada curs, ja que solen compatibilitzar estudis i feina, però el teletreball i els probables confinaments els han animat a accelerar el ritme i fer més assignatures aquest 2020/2021.

Si bé totes les universitats han hagut d’aplicar un model digital a causa de les restriccions de mobilitat i altres mesures adaptades per fer front  a la pandèmia, la UOC reivindica el seu paper diferenciat. “El que han fet les universitats presencials és traslladar les classes físiques al vídeo; és un esforç que té mèrit perquè els centres han reaccionat ràpid i bé, però no és el que fem nosaltres”, indica Planell.       

Un model canadenc d’universitat   

La UOC és una universitat pública o privada? “M’agrada dir que és quàntica; en realitat, és pública i privada alhora”, explica el rector. La constitució del centre va ser el 6 d’abril del 1995 com a fundació privada després d’una votació al Parlament en què tots els grups polítics van recolzar la iniciativa de crear un centre de formació universitària en català a distància. Aquesta dicotomia publicoprivada dels inicis s’ha mantingut al llarg dels anys.

La infraestructura de la UOC no és física: només cal substituir els campus per tecnologia

Des del 2015, les xifres en aquest àmbit s’han gairebé duplicat: ara tenen 50 grups de recerca, més de 450 investigadors i dos centres de recerca propis. Com han aconseguit aquest creixement? “Bàsicament, hem alleugerit la càrrega dels professors perquè tinguin més temps per destinar a activitats de recerca”, explica Planell. Els estudiants matriculats per al curs 2020/2021 són 73.081. En tenen a 142 països diferents, tot i que la majoria són espanyols que viuen a l’estranger.

La infraestructura de la UOC no és física: només cal substituir els campus per tecnologia. Tot i així, sí que compta amb diversos edificis, entre els quals destaca la seu central, situada a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona. La inversió en tecnologia és molt important, ja que “tot es fa a través de sistemes informàtics: la gestió acadèmia, els processos interns...”, indica Planell. En aquest sentit, combinen dos tipus de solucions, les que creen ells mateixos i d’altres softwares que compren a tercers. El rector reflexiona sobre el paper de la tecnologia: “L’educació online no pot dependre de l’artesania de cada professor que es gravi amb el seu mòbil”. Als inicis d’internet, quan va aparèixer la UOC, no hi havia smartphones.

Margalida Vidal Barceló