La mateixa situació, el mateix diagnòstic, però dues visions diferents encara que complementàries. Els economistes José María Gay de Liébana i Oriol Amat saben bé del que parlen i, malgrat que les seves recomanacions són molt similars, el seu punt de partida és diferent: una ampolla mig buida vs. una ampolla mig plena. A través de la seva fama de "pessimista", Gay de Liébana torna a recórrer al futbol per parlar del panorama econòmic i adverteix que el seu estimat Espanyol pot ser la bola de vidre que ens predigui el futur. Per la seva banda, Amat busca la part positiva de la situació i avisa que, si no hagués existit la crisi de la covid-19, ens hagués colpejat amb força una altra crisi "motivada per la revolució 4.0". Una caiguda forta de l'economia, empreses a l'estacada, un gran dèficit públic i un rescat a la vista.

"L'Espanyol és la premonició del rumb de l'economia espanyola, sempre cal estar atents al que fa". Gay de Liébana és de les poques persones que quan va veure com començava el seu equip la temporada, ja va saber que baixaria a segona divisió. Ara, l'objectiu dels blanquiblaus és remuntar de cara al 2021, el mateix propòsit que té l'economia espanyola que, de moment, "està patint la caiguda més forta del món". Si no hi ha rebrot, s'enfonsarà entorn al 12,8% i, mentrestant, els polítics continuen sense fer les tasques pendents. L'economista ja deia fa uns dies que Espanya es troba en una "situació compromesa" perquè "estem tocadets pel nostre model productiu, per l'ocupació, la falta de qualificació i perquè no hem aprofitat els anys de bonança econòmica per fer els deures".

Però els deures ni es van fer llavors, ni s'estan fent ara. Segons apunta Gay de Liébana a la cloenda virtual del Fòrum de l'Auditor Professional organitzat pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, "el Govern espanyol ha deixat en estacada al món empresarial" i ha donat "molt aval però cap detall", de manera que les empreses han quedat "totalment nues i sense cap protecció". A això, s'hi sumen els avisos dels de Pedro Sánchez d'una pujada generalitzada d'impostos, que, malgrat que els agents socials l'adverteixen que aquest no és el moment per dur-la a terme, previsiblement l'Executiu estatal tirarà endavant la seva mesura per eixugar el dèficit públic.

Un dèficit que porta acumulats 941.000 milions d'euros, el 84% del PIB, entre el 2008 i el 2020, i que converteix l'Estat -que representa ara mateix el 51,1% del PIB- "en el primer motor econòmic de l'Estat". Justament per aquest motiu, Gay de Liébana apunta que "haurem de veure de quina manera ens disfressem per poder ser al món" perquè, diu amb ironia, de moment, "la gran solució consisteix a augmentar impostos i a retallar ajudes al motor de l'economia espanyola". "Aquest és el panorama, tètric, dolent i desolador", un panorama que converteix el rescat dels comptes públics en condició sine qua non per salvar Espanya.

Crisi 4.0 amb economia intervinguda

Aquests arguments són els que porten a Gay de Liébana a sentenciar que "les finances públiques enfonsaran l'economia espanyola", una economia que bateja com "sovietizada" i "intervinguda a la manera antiga". El problema es repeteix i continua sense solucionar-se. "No hem invertit adequadament en el tema tecnològic, hem apostat pels serveis de baix valor afegit, l'ocupació precària, la temporalitat…", diu l'economista. A les seves paraules s'afegeixen les d'Oriol Amat, que vol deixar ben clar que, si la crisi del coronavirus no hagués existit, estaríem immersos en una altra crisi filla de la revolució 4.0, i sosté que "hi ha empreses que haurien desaparegut perquè no s'estaven adaptant al que estava passant".

Ara, se sumen les dues coses. Una crisi per sorpresa marcada per una caiguda en picat de l'economia, que ha fet treure a la llum les febleses i mancances per afrontar els canvis tecnològics a la mateixa velocitat en què van arribant, cosa que ens torna a portar al punt de sortida: "Les empreses que no es pugin al vagó de la revolució 4.0 es perdran".

 aquí la clau està en mans del Govern espanyol. Com recorda Amat, "una empresa no pot fer res contra el deute públic", però si el poder executiu es concentra "en allò que pot fer l'empresa", el motor per a la recuperació econòmica rodarà de manera molt més ràpida i eficaç. Així doncs, hi hagués o no hagut crisi motivada per la covid-19, les empreses que guanyaran i es posicionaran al mercat seran aquelles que "aprofitin les oportunitats, digitalització, apostar per la salut, la ciència o el quilòmetre 0".

Exemples d'això han sortit com bolets durant el confinament. Restaurants que es van veure obligats a tancar i van reformular el seu negoci barrejant la solidaritat i el repartiment a domicili, empreses en ERTO que van modificar la seva línia de negoci per ajudar els sanitaris, petits comerços que es van llançar al món en línia... No obstant això, aquesta ha estat la força empresarial, però, on queda el Govern estatal? Tal com exposa Amat, "una de les pitjors malalties que té el nostre sistema econòmic és que cada any invertim menys en R+D. Com podem fer front a la revolució 4.0 amb menys inversió?", es qüestiona.
Mig plena...

Però Amat, que sempre veu l'ampolla mitjà plena i, de fet, així es titula un dels seus llibres, aporta un toc d'esperança a la situació: "Tenim la sort que som un país ric i que sabem quin és el problema". Però, amb optimisme i amb pessimisme, el veredicte és el mateix: Espanya necessita "un rescat contundent ara", així com continuar amb una política de rescat per a les empreses que "impliqui menys tràmits burocràtics".

Si l'Estat no ho fa així, avisa Amat, "haurà de pagar la desocupació durant molts anys i serà pitjor". Per tirar endavant, la seva fórmula és clara: cal "revisar la regulació" i "necessitem més activitat econòmica i més sector privat".

...mig buida

I en això és igual que es vegi el got mig ple o mig buit perquè aquest és, segons Gay de Liébana que se suma a les paraules d'Amat, "un moment en què ha d'haver-hi unes polítiques que es facin pensant en el motor econòmic del país, que són les empreses, cal donar-los alternatives, solucions i facilitar situacions d'insolvència a les que tenen viabilitat".

Liébana: "Haurem de veure de quina manera ens disfressem per poder estar al món perquè la gran solució consisteix a augmentar impostos i a retallar ajudes al motor de l'economia espanyola"

Perquè, sigui com sigui, i com diu Gay de Liébana, "de les crisis no se surt més forts, se surt tocats i sortirem molt endeutats", però, si es fixa el focus en els temes de present com la sostenibilitat, la responsabilitat social i la digitalització, tirarem endavant. I és que, reitera Amat, "en tota crisi hi ha guanyadors i perdedors i, encara que no hi hagués coronavirus, la revolució 4.0 anava a fer això".