El consum energètic domèstic s'ha incrementat un 28% durant el confinament, mentre que el consum total s'ha reduït més del 20%
Easiploy, una iniciativa gironina que combat la manca de conductors al sector del transport
El transport a Catalunya pateix una escassetat de talent que dificulta el creixement de les empreses i la capacitat de respondre a la demanda del mercat
La manca de conductors ja és un dels principals frens del sector del transport a Catalunya. Amb un 58% de professionals de més de 51 anys i una presència femenina que no arriba al 15%, el sector pateix una escassetat de talent qu...
El Port de Barcelona consolida els 200 milions (amb l’ombra de la nova terminal de cafè)
L'entitat portuària va tancar l’exercici 2025 amb un resultat d’explotació de 47 milions d’euros, un 6% menys que el 2024
Superar els 200 milions d’euros ja no és una excepció per al Port de Barcelona. El 2025 ho torna a confirmar. Així ho reflecteix una xifra de negoci de 206 milions d’euros, que representa un increment del 3% respecte ...
GuideDoc, el Netflix del cinema documental nascut a Catalunya
La història d'una plataforma global de cinema documental que avui té el 90% dels subscriptors als Estats Units
GuideDoc va néixer gairebé per casualitat, però deu anys després s’ha convertit en la principal plataforma global de cinema documental en streaming. Sovint conegut com el Netflix dels documentals, el santcugaten...

 


 

Els nostres edificis, peça clau en la transició energètica
Els costos energètics són adequats? El meu habitatge protegeix la salut de la meva família?

Un nou context socioeconòmic i mediambiental ens obliga a repensar el paper que han de jugar els nostres edificis en un futur immediat. La crisi sanitària i econòmica actual ha canviat moltes coses, entre elles la nostra manera de treballar, els nostres hàbits i, segurament, moltes prioritats vitals. Hem estat durant llargs períodes confinats les 24 hores i la convivència familiar no sempre ha estat fàcil, amb espais, temps i necessitats no sempre coincidents. A més, el que abans era una alternativa remota, el teletreball, s'ha convertit en norma i no cal menystenir que el presentisme a l'oficina deixi de ser un valor.

Sota aquest escenari, és inevitable i desitjable que mirem especialment cap a les nostres llars i ens fem preguntes. Els costos energètics són adequats? Vull viure i treballar en uns espais no confortables? Puc assegurar que el meu habitatge protegeix la meva salut i la dels meus éssers estimats? Estem tan indefensos davant l’entorn exterior? Què podem fer?

Hi ha una resposta comuna a les preguntes anteriors: necessitem agafar el lideratge de manera individual en tot allò que estigui a les nostres mans i no dependre de tercers. D’aquesta manera, afrontarem un futur en el qual garantirem que el nostre benestar, la salut i el clima no seran fronts oberts contínuament.

Per a ajudar-nos en aquesta tasca, des de fa uns dies, el Parlament espanyol està treballant en l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (LCCTE). Aquesta, que ha de desenvolupar la resposta al desafiament del canvi climàtic i orientar l'acció integrant els objectius i les eines i minimitzant impactes negatius per a l'economia, la societat i els ecosistemes, serviria per mobilitzar els recursos necessaris en un context de reactivació econòmica postcovid-19. Hem de tenir certa esperança en què els nostres dirigents ens marquin les fites i la ruta més adient per tal d’afrontar el repte. Mentre que a nosaltres, ens quedarà actuar amb responsabilitat.

Quina és la realitat actual sobre l’eficiència energètica?

Algunes estimacions conclouen que el consum energètic a Espanya durant el confinament s’ha reduït en més del 20%, el que no deixa de ser un indicador que retrata la baixada de l’activitat global. I, al mateix temps, algunes dades confirmen que el consum energètic domèstic s’ha incrementat en xifres properes al 28%. La situació és preocupant: marxem a casa a treballar, o en alguns casos a l’atur, i baixa l’economia global, però augmenta la despesa domèstica. No pinta bé.

En un país en el qual el 20% de l’energia consumida és en el sector residencial i el 32% en la totalitat d’edificis, s’ha de posar l’accent en que aquests immobles presentin les condicions adequades per no dependre de les condicions climàtiques i/o l’ús. Si partim de la premissa que prop del 90% dels edificis estan construïts abans del 2006, any d’aparició del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), la conclusió és que no tenim edificis correctament aïllats. Són uns edificis que no ofereixen les prestacions que esperaríem d’ells. O pitjor, no s’assemblen als nous edificis que s’estan construint actualment, anomenats de Consum d’Energia Gairebé Nul.

És just que els nostres habitatges siguin tan poc eficients?

Dit d’una altra manera, cal que ens plantegem una imprescindible rehabilitació energètica de tot el parc d’habitatges per oferir una transició justa, una premissa de la LCCTE. Tots hauríem de poder rebre de la inversió més gran que fem en la nostra vida, l’habitatge, unes condicions adequades de confort, seguretat i responsabilitat mediambiental.

En paraules d’avui en dia, #EnergyEfficiencyFirst. Així aconseguiríem beneficis indiscutibles: es disminuiria la factura energètica de milions de famílies, reduint la seva vulnerabilitat energètica, obtindríem un entorn saludable i confortable per treballar o descansar i es minimitzarien les emissions de GEH provocades per l'ús ineficient de l'energia en els nostres edificis.

L’Informe de Sostenibilitat 2019 del Grup Rockwool reivindica el potencial que té l’aïllament, permetent assolir estalvis en climatització al voltant del 70% durant el seu cicle de vida, segons paraules de l’Associació Internacional de l’Energia. Cal destacar en aquest punt la llana de roca, que a més de generar aquests estalvis, ofereix condicions de comfortabilitat acústica, imprescindibles per gaudir dels espais que habitem, i la seguretat davant el risc d’incendi, en tractar-se d’un producte incombustible.

Uns edificis energèticament eficients disminuirien la factura de milions de famílies

La rehabilitació dels nostres edificis, de les nostres llars, és un pas valent i decidit cap a una responsabilitat social personal, amb un mateix, amb els nostres i amb el medi ambient. Cuidar casa nostra, rehabilitant-la, fa que aquesta cuidi de nosaltres i del planeta. Hi ha prou estudis que ens recorden que un habitatge incorrectament aïllat, tèrmicament i acústicament, té impactes nocius sobre la nostra salut com ara estrès, diabetis, malalties respiratòries, problemes cardiovasculars, etc.
Però, com impacta la rehabilitació d’edificis en el medi ambient?

No només per la reducció del consum energètic. Hi ha més, ja que en un món on els recursos comencen a ser insuficients i no tenim planeta B, no podem permetre’ns satisfer les necessitats actuals de la vida moderna enderrocant edificis per fer-ne de nous. El 50% del consum de matèries primeres va a la construcció, el 35% dels residus que es generen provenen d'aquesta i el 54% d’aquests van a l'abocador. Tot plegat no és sostenible, i confirma la importància de la rehabilitació.

A Espanya ens hem alineat amb el New Green Deal Europeu i la setmana passada es va aprovar l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular 2030. Aquesta defineix fites ambicioses, especialment dues: reducció en consum de matèries primeres i disminuir els residus a l'abocador. I aquí la llana de roca torna a ser estratègica, en ser un material que compleix les dues fites per ser reciclable tants cops com s’escaigui. Posar en marxa un sistema de recollida dels residus per valoritzar-los i tornar-los a utilitzar com a aïllament és una aposta ferma per al medi ambient.

 Albert Grau, Public Affairs de ROCKWOOL Peninsular

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71