L'any 2020 ha tingut un començament dramàtic amb una pandèmia mundial que s'ha emportat per davant a nombroses persones a tot el món. Les famílies pateixen situacions dramàtiques en les quals perden a persones volgudes i ni seguira poden acomiadar-los. A més d'això, els mercats financers estan oferint jornades frenètiques amb caigudes generalitzades i nerviosisme a flor de pell. Nombrosos inversors han incorregut en pèrdues en la valoració de les seues carteres, desconfien de les decisions prèvies, i senten que és el moment de desfer posicions i guardar els diners el matalàs. Aquest tipus de conductes viscerals no són racionals, i han d'evitar-se. La història econòmica mostra com tots els cracks van ser seguits per alces en els mercats, si bé el ritme de recuperació va canviar en cada cas en funció de la naturalesa i profunditat del xoc que va generar cada caiguda.

Diuen que la quarantena genera temps lliure, i ajuda a reflexionar. Si reflexionem sobre la nostra filosofia d'inversió millorarem la nostra educació financera, i segur que aconseguirem major rendibilitat en les nostres inversions.

Com a punt de partida, tot inversor ha de saber que qualsevol moment és bo per a començar una cartera d'inversió, però per a aconseguir objectius de rendibilitat, convé saber cap a on anem (perfil de risc, termini per a la inversió). Si la ment està de vacances, els instints ens dominaran, podent derivar en un resultat econòmic catastròfic en les nostres carteres.
El capital que s'assigne a una cartera d'inversió ha de ser un capital excedent, amb el qual no hàgem d'afrontar pagaments immediats en un futur pròxim, i hem de mantenir un matalàs financer (liquiditat) en el nostre compte corrent per a atendre possibles imprevistos (salut, familiars).

Una vegada tinguts en compte aquests aspectes procedirem a dissenyar el repartiment de la inversió, per exemple 50% renda variable, 50% renda fixa, sent coneixedors del risc obert de la nostra cartera (risc de cada tipus d'actius ponderat pel seu pes en la cartera. L'ideal és diversificar riscos: geografia, sector, termini, producte… de manera que davant problemes en un país, en un sector o en un producte, la resta de la cartera aguante bé el temporal.

La selecció entre valors i actius es farà mitjançant una anàlisi fonamental (model de negoci, ràtios econòmics), analitzant l'evolució històrica de cada empresa (valor actual) però també la projecció futura d'aquesta empresa (generació de valor) per a anticipar futures pujades en la seua cotització.

Hi ha nombrosos itineraris d'inversió, per exemple triar el líder del sector, seleccionar futurs líders, invertir en índexs, per dividends..., depenent de l'estratègia, perfil de risc o termini d'inversió i el millor és disposar d'educació financera, formar-se en finances per a poder prendre decisions correctes, o bé fer-se acompanyar amb un assessor financer especialitzat per a minimitzar riscos.

La inversió meditada i fonamentada ha de rendir els seus fruits a llarg termini, i no generar grans sobresalts. No obstant això, no és infal·lible, per això en aquells casos en els quals s'hagen comés errors convé eixir-se com més prompte millor per a no continuar generant pèrdues a la cartera.

Els mercats financers solen oferir una valoració correcta de les empreses cotitzades. Aquesta valoració sol tindre una qualitat raonable, excepte en circumstàncies excepcionals (bambolles o cracks) en els quals aquesta valoració és errònia. L'eufòria i/o el pànic generen distorsions que poden arruïnar a molts inversors mimètics guiats per valoracions errònies.

Precisament per això, davant un xoc extern com el patit el març del 2020 pel covid19, en el qual hem sigut testimonis de caigudes de preus en tots els actius (renda variable, renda fixa, petroli, matèries primeres, or), convé que l'inversor individual tinga en compte les següents reflexions:

1. Si els valors en cartera són bons, en el llarg termini es revaloritzaran. En tot cas, els ajustos en la selecció convindrà fer-los quan es reprenga la normalitat, en funció del seu comportament durant el xoc podrem veure la seua fortalesa relativa.
2. Les caigudes són més ràpides que les pujades, i generen estupendes oportunitats d'inversió. De manera que en moments de pànic els mercats no generen senyals ni valoracions fiables. Podem identificar valors que històricament ens agradaven, però que trobem cars, i que amb la caiguda del mercat poden posar-se a tir a un preu raonable. Si els comprem hem d'estar disposats a presenciar caigudes en el seu preu en pròxims dies (no sabem el que durarà el xoc extern).
3. Evitar la temptació de fer market timing. Les vendes amb pèrdues no són aconsellables, i tan sols els inversors institucionals disposen d'eines d'anàlisis, potència i rapidesa com per a fer front al mercat, els inversors individuals no.
4. En moments de pànic venedor, no mirar la volatilitat. Perquè aquest indicador sol mostra el nerviosisme i els moviments en el curt termini, no una tendència.
5. En temps de mudança no convé fer canvis. De manera que si s'han complit els paràmetres de partida (inversió amb capital excedent i en actius generadors de valor a llarg termini), el millor que podem fer és no angoixar-nos, apagar l'ordinador/tv i mantindre'ns allunyats del mercat.

A venciment, guanyarà l'inversor que seleccione bé quan lluitar i quan no lluitar. L'inversor prudent ha de disposar d'un full de ruta previ, i entrar i eixir dels mercats sol quan les condicions li siguen propícies. La fortalesa mental de l'inversor és necessària al llarg de la vida de la cartera, però sobretot davant moments de sotsobre borsari, plens de cants de sirena, en els quals sol ser millor comprar que vendre.

 Isabel Giménez Zuriaga - Directora general de la Fundación de Estudios Bursátiles y Financieros