Reinventar-se o morir. Aquesta frase s’ha sentit en centenars d’empreses i sectors, però en el cas de la bijuteria a Menorca, pren més sentit que mai. I és que una de les indústries que tradicionalment havia sigut de les més potents a l’illa, fa anys que està en caiguda lliure. Però en el cas de Mebot, una empresa de més de 30 anys, la tecnologia 3D li ha donat la solució per esquivar la situació de crisi que pateix el sector des de fa temps.

Menorca Botones, com s’anomenava en un principi la companyia, va néixer a Alaior fa una trentena d’anys de la mà d’Antoni Salas i es dedicava a la fabricació de botons. Anys després, Salas va vendre l’empresa al pare de dos dels socis actuals de Mebot, Joan Cànoves i Aleix Cànoves, qui, juntament amb Daniel Sintes, la van comprar el 2010 per donar-li un canvi de rumb. “En aquell moment Mebot es dedicava a la fabricació de bijuteria d’una manera molt rutinària o a l’antiga”, explica el director general de l’empresa, Daniel Sintes.

Sintes i els seus socis van començar a imposar a Mebot les noves tecnologies per crear un centre mecanitzat i amb maquinària de prototipat i disseny 3D. “De fet, fins llavors era una empresa de bijuteria típica que estava estancada i la tecnologia va ser la solució per seguir endavant i fer front a tota la competència asiàtica que hi ha avui en dia en el sector”, explica Sintes. Tot això va impulsar l’empresa cap a un nou camí, fer peces en exclusiva per a firmes o clients amb fabricació additiva.

Joies exclusives en 3D per a grans marques

Mebot es dedica al disseny de joies exclusiu per a marques i firmes que busquen un producte únic. La companyia ofereix des de l’assessorament en disseny de noves peces, al prototip en 3D, el motlle i la fabricació i acabament de la joia. “Tot són peces exclusives, cada una és diferent i es fa per al client que l’ha demanat i no es poden vendre a ningú altre després”, matisa l’empresari. Entre els seus clients figuren marques de renom com les menorquines Úrsula Mascaró i Pons Quintana, i també Tous.

"La tecnologia va ser la solució per fer front a la competència asiàtica que hi ha avui en dia en el sector de la bijuteria"

Així mateix, Mebot ha llançat fa poc la seva pròpia marca Diábalo, una botiga online a través de la qual comercialitza peces fabricades amb zamak, un material dur i resistent, i dirigides a dissenyadors de joies perquè puguin crear les seves pròpies col·leccions. D’aquesta manera, qualsevol professional del sector les pot utilitzar, ja que són peces no acabades.

Sintes, que no considera que pel fet de realitzar la seva activitat des d’una illa suposi un problema per a l’exportació, explica que Mebot compta amb una cartera d’entre 70 i 80 clients a tot el món, principalment a l’Estat espanyol, França i els Països Baixos. Això sí, disposa d’un comercial que treballa des de Barcelona per arribar més fàcilment a aquests clients estrangers. “Avui en dia hi ha molts avantatges i subvencions econòmiques pel transport i no té per què ser una dificultat afegida tenir l’empresa en una illa pel que fa a l’exportació”, explica.

L’empresa, que ha invertit més de 300.000 euros en maquinària de nova tecnologia per impulsar la bijuteria en 3D, disposa de quatre màquines -de baixa fusió i d’injecció- amb capacitat de fer més de 100.000 peces al dia. “Es va fer una inversió important per accedir a tota aquesta tecnologia que una empresa tradicional bijuteria normalment no té”. No obstant això, no volen donar xifres de facturació, en part a causa del dany que ha patit el sector en els darrers anys.

Sobreviure a la crisi de la bijuteria menorquina

La bijuteria, juntament amb el calçat, ha estat una de les indústries més importants a Menorca durant molts anys. De fet, durant el segle XX, Menorca era una de les zones d’Espanya on més es produïa aquest producte. Els orígens de la bijuteria a l’illa es remunten als artesans del segle XIX, un sector que tot i la crisi dels anys 1920 i la Guerra Civil, va saber mantenir-se en peu. De fet, l’any 1974 existien 78 empreses de bijuteria, 41 de les quals s’ubicaven a Maó, i ocupaven a 1.400 treballadors. En aquesta mateixa època va ser quan va néixer l’Associació Nacional de Bijuteria, amb seu a Maó.

Mebot compta entre els seus clients les firmes menorquines Úrsula Mascaró i Pons Quintana, i també Tous

No obstant això, els productes importats d’Àsia va fer que el sector comencés a perdre el seu lideratge. La pèrdua de competitivitat, causada en part per l’elevat cost que suposava fabricar a Menorca, ha fet difícil rendibilitzar les inversions de les empreses menorquines. “La bijuteria a Menorca avui està pràcticament morta”, sentència Sintes, qui afegeix que “si en el seu moment hi havia un centenar d’empreses de bijuteria a l’illa, avui potser no en queden ni 10 en peu”.

I és que la competència asiàtica ha fet molt mal a la indústria bijuteria menorquina, ja que ofereixen peces a preus molt baixos. Per sort, gràcies a la seva especialització, Mebot no es veu tan afectada per aquesta competència, ja que “no competim en preu, sinó en qualitat i en dissenys més exclusius”, apunta Sintes.

Ara bé, la gran volatilitat d’un sector com la bijuteria fa que, a parer de Sintes, no sigui fàcil establir uns objectius empresarials de futur clars. “El problema de la bijuteria és que no és estable, sinó que va en funció de les vendes dels teus clients, i per això és difícil saber les previsions que tindràs d’un any per l’altre”, explica l’empresari.

Sigui com sigui, Mebot ha aconseguit sobreviure en un sector que tothom pronosticava que estava destinat al fracàs. Potser encara hi ha una mica d’esperança amb les noves tecnologies per potenciar, de nou, la indústria de la bijuteria menorquina.

Paula Amer