El 58,9% de les persones que pateixen discriminació per motius de salut mental són dones. Els actes discriminatoris més freqüents són les agressions físiques o verbals, seguides del tracte diferenciat. A més, les dones representen el 73,2% dels casos registrats amb agressions físiques o verbals. Són dades d’un informe de Salut Mental Catalunya i Federació Veus, qui denuncia que la intersecció entre gènere i salut mental influeix en els diagnòstics, el tracte assistencial i l’accés a suport. “Les dones, les persones LGTBIQ+ i les persones supervivents de violències seqüencials pateixen discriminacions que agreugen l’impacte de la seva salut mental i retard en l’accés a cures de qualitat”, alerta l’entitat.

La Federació Veus, a través del seu Observatori de Salut Mental, reclama que les experiències de violència masclista i rols de cures acaben sovint reinterpretats des d’una mirada patologitzadora que qüestiona la credibilitat de les persones afectades. L’Observatori adverteix que la intersecció entre gènere i salut mental no és un fet individual, sinó que comporta no només una experiència de malestar psíquic sinó també una doble vulneració: primer per la pròpia vivència de dolor i trauma, i després per com aquesta experiència és percebuda i tractada per les estructures socials i de servei.

Testimonis d’estigma i vulneració de drets

A través de la campanya ‘Gènere i Salut Mental’, la federació ha recollit testimonis que evidencien com la intersecció entre gènere i salut mental impacta de manera directa en la vida quotidiana de moltes dones. La Nieves descriu un impacte que no és només emocional sinó també corporal: estat d’alerta constant, ansietat, por, episodis de bloqueig i desconnexió, així com una autoestima profundament afectada. Assenyala que aquesta intersecció es manifesta també en patrons socials d’educació de gènere que empenyen les dones a callar, a aguantar i a dubtar de si mateixes, fet que sovint retarda la cerca d’ajuda i incrementa la vergonya i l’aïllament.

En el seu relat, explica una experiència clara d’estigma institucional durant el judici per maltractament: “Em van preguntar si tenia un trastorn i si m’estava medicant. Vaig sentir que s’utilitzava la meva salut mental per posar en dubte la meva credibilitat, en lloc de centrar-se en els fets”. “El seu testimoni posa de manifest com, en contextos de violència, les reaccions al trauma poden ser patologitzades i utilitzades per qüestionar les víctimes, generant por, vergonya i processos de retraumatització”, alerta l’Observatori de Salut Mental.

Altres relats recollits en la campanya posen el focus en com determinades pràctiques i mirades dins del sistema poden esdevenir noves formes de vulneració. Una altra testimoni explica que, “durant un ingrés psiquiàtric, vaig presenciar comentaris masclistes i una resposta verbal violenta entre pacients que van reactivar els meus símptomes traumàtics; malgrat haver presentat una queixa formal per escrit, la meva reacció va ser interpretada des d’un prisma patologitzador i va acabar sent etiquetada amb un trastorn de la personalitat”.

La Federació Veus també recull el testimoni d’una persona que ha exercit durant anys com a cuidadora principal de familiars amb diagnòstics psiquiàtrics i que, després d’emmalaltir ella mateixa, no ha rebut suport ni reconeixement pel pes de les cures sostingudes, sinó judicis i una lectura exclusivament clínica del seu patiment. “Aquests casos evidencien com el gènere i els rols associats a les cures poden influir en la manera com s’interpreten les experiències de malestar i en la resposta que reben dins els serveis de salut mental”, reclamen.

Per una atenció més sensibilitzada

“Aquests relats no només exposen dolors personals, sinó que posen de manifest les barreres sistèmiques que moltes persones troben quan busquen suport”, denuncien des de l’Observatori. Amb la campanya, la federació busca situar la discriminació de gènere com un factor estructural que travessa i condiciona l’atenció en salut mental. A més, pretén fomentar pràctiques assistencials sensibles amb el gènere i altres factors interseccionals, com l’origen.

D’altra banda, l’entitat busca reivindicar la necessitat d’atendre testimonis, vetllar pels drets i combatre l’estigma que acompanya les experiències de trauma, a més de promoure dades rigoroses i narrativa transformadora per canviar pràctiques i polítiques públiques.

“Quan qui viu patiment mental és també una dona o forma part del col·lectiu LGTBIQ+, i té una història de violència, la simple experiència de ser escoltada o atesa adequadament pot ser un acte de justícia. La discriminació dins del sistema de salut, i en la societat en general, no només agreuja el malestar sinó que perpetua una espiral de silenci, vergonya i exclusió”, defensa la Federació Veus.