Amb motiu del Dia Mundial contra el Tràfic de Persones, el Projecte Esperanza, SICAR cat i diverses delegacions d’Adoratrius, van presentar el passat 30 de juliol el programa #TambéÉsTràfic, que pretén protegir les dones que en són víctimes, també les que estan més “invisibilitzades” o “infradetectades”, com ho són les que pateixen el tràfic de persones amb finalitats d’explotació en serveis forçats en el treball de la llar, la criminalitat forçada o els matrimonis forçats. 

Les entitats recorden que tots aquests tipus d’explotació són també considerats delictes de tràfic de persones, tal com recull l’article 177 bis del Codi Penal. A més, el projecte que ara es presenta també pretén sensibilitzar i oferir formació a agents clau de l’administració i del sector privat per elaborar, en els pròxims mesos, un document amb recomanacions i propostes de millora.

“Malgrat els importants progressos en els últims 20 anys, les polítiques públiques adoptades a l’Estat espanyol per lluitar contra el tràfic de persones contenen greus limitacions que dificulten l’accés a drets d'aquelles dones que han estat traficades amb fins d’explotació infradetectats i invisibilitzats. Aquestes víctimes també s’han de protegir”, denuncia Rosa Maria Cendón, coordinadora de relacions institucions i incidència de SICAR cat.

De fet, les conseqüències físiques i psicològiques d’aquests delictes, són, segons Marta González, coordinadora de Sensibilització del projecte Esperanza, “profundes i arriben a tots els àmbits de la persona”. Per això, explica, requereixen d’una “atenció integral” que permeti aquestes dones “reprendre el control sobre les vides pròpies”. “És fonamental, doncs, que aquests altres fins d’explotació siguin reconeguts pels actors clau, i que la seva capacitat per detectar-los s’enforteixi”, remarca González.

Les xifres invisibilitzades

De l’anàlisi de casos pràctics atesos en els deu últims anys, les entitats observen que els casos de serveis forçats en el treball de la llar i de matrimoni forçat “afecten de manera desproporcionada a dones i nenes pel fet de ser-ho, i que els casos de criminalitat forçada que afecten dones tenen un fort component de gènere que ha de ser analitzat en detall”. Per tot això, creuen les entitats, l’enfocament de gènere és “fonamental”.

Tant a nivell mundial com a nivell estatal, les dades apunten també que dones i nenes són víctimes majoritàries de tràfic de persones. Segons l'últim informe disponible d’UNODC, del 2018, “les víctimes del tràfic de persones amb fins d’explotació sexual van constituir el 59% de les víctimes detectades el 2016. Una víctima de cada tres detectades va ser traficada per a treballs forçats i el 7% de les víctimes detectades van ser víctimes de tràfic amb altres fins d’explotació”.

A més, segons el balanç 2014-2018 del Ministeri de l’Interior, a través del CITCO, les nenes van representar el 100% dels casos de tràfic de persones amb fins de matrimoni forçat, mentre que el 24% de les víctimes ho van ser amb fins de treball forçat i el 72%, amb fins de criminalitat forçada van ser dones i nenes. En aquest sentit, Nacions Unides, el Consell d’Europa (GRETA) i el TIP report insisteixen a visibilitzar tots els tipus de tràfic de persones amb fins d’explotació.