Conèixer, monitorar, actuar. És l’estratègia que segueix el Port de Barcelona per cuidar i fomentar la biodiversitat del seu ecosistema marí. Un ecosistema poc conegut i molt ric i interessant. Cavalls de mar, sípies, meros, orades, peixos ballesta, nudibranquis, rajades, espirògrafs, pops, esponges, ascidis, ulves, estrelles de mar, eriçons, anguiles, codium o gorgònies són només alguns dels habitants habituals d’aquest fons marí. I la llista continua fins a superar les 700 espècies registrades en el medi aquàtic del port.

“L’aigua del Port de Barcelona és un ecosistema, és a dir, un sistema complex amb organismes que s’interrelacionen entre ells. Alguns fan la fotosíntesi, altres són depredadors, etcètera. I fem tots els esforços perquè, dins del possible, aquest ecosistema no s’allunyi de la biodiversitat de la costa de Barcelona”, explica Javier Romo, responsable de Medi Marí del Port de Barcelona. Ell és l’encarregat de gestionar una base de dades amb uns 12.000 registres d’espècies, una eina clau en el procés d’identificació de la biodiversitat marina i un pas imprescindible per assolir l’objectiu: minimitzar al màxim l’impacte de l’activitat portuària en el medi marí.

Amb les diferents espècies ja identificades, “reconeixem els impactes que genera l’activitat portuària, els mesurem i establim estratègies per reduir-los al mínim, per millorar la qualitat de l’ecosistema d’un port com el de Barcelona, amb l’elevada activitat que té diàriament”, indica Romo.

Aquesta estratègia, impulsada des del departament de Sostenibilitat Ambiental i Transició Energètica del Port de Barcelona, es duu a terme en col·laboració amb múltiples actors.

Moments clau

A principis dels anys 2000, l’obertura de la nova bocana del Port de Barcelona va tenir un efecte beneficiós en les seves aigües interiors, ja que va reduir de manera significativa el temps necessari per a la renovació d’aquestes aigües. La construcció d’una nova xarxa de clavegueram, realitzada en aquella mateixa època, es va sumar a aquests beneficis, eliminant pressions sobre la biodiversitat. I en els darrers anys s’han fet nous passos. “Sabent que l’activitat portuària i marítima té un impacte en l’ecosistema, s’ha estès a totes les terminals del Port de Barcelona la necessitat de disposar d’un Pla de lluita contra la contaminació marina, que en l'àmbit normatiu té la mateixa importància que els Plans d’Autoprotecció (PAU)”, precisa Javier Romo.

Una altra novetat important es va produir l’any passat, amb l’entrada en vigor de l’Ordenança reguladora d’operatives de vaixells que poden afectar la qualitat de les aigües portuàries i la qualitat de l’aire. Aquesta ordenança estableix les condicions sota les quals els vaixells poden dur a terme determinades operatives al port per reduir el seu impacte ambiental, tant en el medi marí com atmosfèric. L’aplicació d’aquesta ordenança, molt més exigent que la normativa ambiental internacional, suposa un punt d’inflexió en el sistema portuari espanyol i posiciona Barcelona a l’avantguarda dels ports mundials.

Pel que fa al medi aquàtic, l’Ordenança estableix les condicions en què poden realitzar-se al Port de Barcelona operatives com les descàrregues d’aigües de llast, aigües grises, neteja de tancs i bodegues, neteja de les parts submergides o per sobre de la línia de flotació dels vaixells, pintat i gestió de l’aigua de mar procedent dels sistemes de rentat de fums de combustió, coneguts com a scrubbers. Es prohibeixen o limiten la majoria de les operacions de risc, per minimitzar la possibilitat de produir un episodi de contaminació de les aigües portuàries.

La col·laboració, clau

A l’aplicació d’aquesta avançada normativa s’hi sumen diversos projectes que el Port de Barcelona duu a terme juntament amb altres entitats. “Estem oberts a qualsevol tipus de col·laboració amb qualsevol organisme que tingui com a finalitat la millora del medi marí. Un exemple és la feina que fem amb Anèl·lides per a la protecció dels cavalls de mar. O amb Ocean Ecostructures, que desenvolupa solucions per rehabilitar la biodiversitat marina i amb qui hem elaborat un protocol per a la detecció d’espècies invasores”, precisa Javier Romo.

I com que la cura de la biodiversitat de l’ecosistema aquàtic del Port de Barcelona està en constant evolució, hi ha altres projectes en gestació. Com, per exemple, la instal·lació d’una boia oceanogràfica equipada amb un hidròfon, o micròfon submarí, per controlar el soroll de l’activitat portuària i fer el seguiment de cetacis, o l’ús de materials biocompatibles en els blocs d’escullera. A més, en col·laboració amb la Societat de Pescadors Esportius de Mar de Barcelona i la Universitat de Barcelona, s’està estudiant establir un sistema de seguiment dels peixos per conèixer més a fons el seu comportament. I es treballa amb l’Associació Cetàcea en un projecte per instal·lar un observatori de cetacis.

“L’activitat portuària té un impacte en l’ecosistema marí del port, com el té qualsevol activitat humana, però conèixer aquests impactes ens permet localitzar i posar en marxa les solucions necessàries, aconseguint així mantenir les condicions per facilitar la vida dels habitants de les nostres aigües”, conclou el responsable de Medi Marí del Port de Barcelona.