• El Port de Barcelona ha creat un hàbitat únic perquè una espècie vulnerable i protegida pugui consolidar-hi la seva presencia.

• Aquesta intervenció combina innovació, ciència i estima per la natura en un projecte pioner a escala mundial.

Hi ha històries que demostren que la convivència entre desenvolupament i natura no només és possible, sinó que pot esdevenir un exemple internacional. La recuperació de la gavina corsa al Port de Barcelona n’és una. Una història que combina ciència, innovació i sobretot, un profund compromís amb la vida que ens envolta.
 
Tot comença fa uns anys, quan aquesta espècie mediterrània, una de les més amenaçades d’Europa, va començar a perdre els seus espais naturals de cria. L’illa del Molí, al delta del Llobregat, havia estat durant anys un punt de nidificació clau, però la formació d’un tómbol —una llengua de sorra que connecta l’illa amb terra ferma— va facilitar l’arribada de depredadors, i la va fer inviable per a la gavina corsa. Tot i múltiples intents de restauració, la naturalesa imposava un repte difícil de revertir.
 
Els ports són espais dinàmics, exigents, plens d’activitat. Però també poden ser oportunitats. A partir del 2016, les gavines van començar a instal·lar-se espontàniament al Port de Barcelona, i el que podria haver estat vist com un conflicte va esdevenir una oportunitat extraordinària:crear un hàbitat segur, funcional i estable per a una espècie protegida en un dels entorns portuaris més  actius de la Mediterrània.
 
Així va néixer un dels projectes més innovadors del Mediterrani: la creació de nous hàbitats artificials al dic de l’Est, dissenyats especialment per a la gavina corsa.
 
El 2022 es va posar en marxa un projecte pilot que va testar diferents substrats, refugis i configuracions. El resultat va ser clar: era possible crear, dins d’un port que rep més de 8.000 vaixells a l’any, un espai idoni -tranquil, lliure de molèsties i de depredadors terrestres-, on la gavina corsa pogués criar amb èxit.
 
Aquell pilot va ser el primer pas. Després va venir el gran salt: transformar més de 1.000 metres lineals del dic de l’Est en un nou espai de nidificació per a la colònia. Les actuacions van incloure la substitució de les lloses de formigó per gabions omplerts amb una combinació de sorra, grava i terra vegetal; la hidrosembra amb vegetació autòctona per donar estabilitat i resiliència al substrat, i la instal·lació de refugis discrets per als polls,creant un mosaic de petits hàbitats que reprodueixen les condicions naturals que l’espècie necessita.
 
Aquest projecte, ha estat coordinat des del Port de Barcelona amb el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, la Subdirección General de Biodiversidad Terrestre y Marina del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i equips científics del CSIC. Aquest treball conjunt ha permès un seguiment continuat i l’adaptació de les mesures any rere any, segons el comportament de la colònia. No és només un projecte d’enginyeria ecològica: és un projecte de cura. De mirades atentes. De petites millores que acumulen grans avenços per a la preservació de la biodiversitat.
 
El Port esdevé llar de la gavina corsa
Els resultats parlen per si sols. Des del 2016, quan la colònia de gavina corsa al Port de Barcelona tot just superava les 300 parelles, el seu creixement ha estat constant i notable. Any rere any, la presència de la colònia s’ha anat reforçant, fins a convertir el Port en un dels principals punts de nidificacio de l’espècie.

Gavina corsa en un dels refugis instal·lats al Port de Barcelona. Font: Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya

El 2025 s’hi van registrar 1.254 parelles reproductores, un increment extraordinari que reflecteix l’èxit de les actuaciones dutes a terme i confirma que els nous hàbitats ofereixen les condicions òptimes perquè l’espècie hi prosperi.
 
Aquest progrés sostingut demostra que la coexistència entre activitat portuària i biodiversitat no és només possible: és real i exemplar.
 
Aquest projecte pioner també ha impulsat una reflexió més àmplia: com podem recuperar, restaurar i millorar espais naturals malmesos per oferir-los noves oportunitats? És en aquest context que s’ha treballat conjuntament amb administracions i agents ambientals com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Servei de Fauna i Flora o el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat en la rehabilitació de zones com la platja de Ca l’Arana. L’objectiu és retornar aquests espais al seu màxim potencial ecològic i protegir-los davant de depredadors, manca d’aigua o episodis climàtics extrems. Aquesta millora dels espais facilitarà que la colònia de gavina corsa, juntament amb altres espècies d’interès, pugui tornar progressivament als entorns naturals propis. Alhora, afavorirà l’assentament d’altres espècies d’avifauna que compten amb figures de protecció i necessiten espais adients per prosperar.
 
Avui, el Port de Barcelona és un referent internacional en biodiversitat en entorns portuaris. Una història que demostra que, quan hi ha voluntat, col·laboració científica i estima pel territori, fins i tot un port pot convertir-se en un refugi per a una espècie en regressió.
 
I és que, al final, protegir la gavina corsa no és només protegir un ocell: és protegir la manera com volem relacionar-nos amb la natura que ens envolta: amb respecte, responsabilitat i amb la convicció que cada espècie mereix un lloc on prosperar.

Exemplars de gavina corsa volant al Port de Barcelona. Font: Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya.