—Com vas començar en el món de la música i com va néixer el teu projecte?

—Tot neix des de ben petita, perquè els meus pares ja em van apuntar a fer música quan tenia quatre o cinc anys. És una cosa que m’ha acompanyat tota la vida. He tocat diversos instruments i sempre he anat fent classes, compartint la música amb diferents grupets, primer quan era adolescent i, més endavant, ja entrant una mica en el món laboral com a músic.

En realitat, el projecte va sorgir una mica per casualitat. Jo ja treballava amb alguns grups i feia temps que componia les meves cançons. Així va ser com vaig contactar amb el Pedro, el productor. Al principi, la idea era fer només una cançó junts, però de mica en mica ens vam entendre molt bé treballant i vam començar a crear més temes.

En un moment donat vam dir: «En lloc de fer només una cançó, traiem un EP». Ens vam anar engrescant cada cop més i finalment vam decidir treure un disc. I des de llavors hem continuat: ja n’hem publicat el segon i hem anat seguint aquest camí.

—Quins són els vostres referents musicals?

—Els nostres referents, en realitat, venen força de fora, tot i que les lletres siguin en català. Al final, el que més ens mou és aquest tipus de música, i per això acabem fent el que fem.

És una barreja d’aquí i d’allà, perquè ens agrada molt aquesta idea de fer música per ballar, més aviat amb un aire funk, un estil que en català no he sentit tant, però que nosaltres fem en la nostra llengua.

—Què voleu transmetre amb la vostra música?

—La nostra proposta és fer música que es pugui ballar, però que alhora intenti dir alguna cosa amb les lletres. Per mi és molt important que les cançons obrin una mena de conversa amb qui les escolta, que deixin alguna llavor i que generin alguna cosa que vagi més enllà de la festa i prou.

Personalment, m’ha ajudat molt escoltar música en diferents moments de la vida: cançons que diuen coses, que m’acompanyen o que em fan reflexionar, encara que no sigui d’una manera explícitament racional. És com si el missatge traspassés i connectés amb tu d’alguna manera.

Alhora, també m’ha ajudat a clarificar coses que jo ja pensava o sentia i a poder-les expressar a través de la música. Per mi, això és essencial.

—Com has viscut el procés de professionalitzar el projecte?

—Al principi no em plantejava gaires coses. Simplement, feia música, sense pensar que allò s’havia de convertir en un projecte i que, si volia que tirés endavant —fer concerts i que es mogués una mica—, no n’hi havia prou només a crear cançons.

Jo vaig començar fent únicament música i, amb el temps, he après que cal fer moltes altres coses per acompanyar el projecte i donar suport a tot el que crees. Ha estat un aprenentatge constant al llarg del procés.

Al principi, és clar, jo soc música. És el que he fet sempre. Soc cantant, no soc influenciadora, i, de fet, encara ara hi ha coses que no sé ben bé com fer. Hi ha molts aspectes que se m’escapen i que he anat descobrint i aprenent pel camí.

—I amb aquest segon disc, què volíeu buscar?

—Amb el segon disc volíem fer una cosa una mica més lleugera, més bailonga i més brillant. És veritat que el primer toca molts temes diferents, molt interessants, que m’agraden molt, però és potser més fosc i amb un llenguatge potser una mica més pensat per a músics.

—Què significa per a tu el suport del públic i del teu entorn?

—La veritat és que em fa molta il·lusió que la gent confiï en el projecte. No només de paraula, sinó que vingui als concerts i decideixi compartir una estona amb nosaltres, formar part d’aquest procés, duri el que duri. Ho valoro moltíssim.

Des de companys i companyes amb qui he estudiat, i que ja em coneixen de fa temps, fins a gent que he anat trobant pel camí. Tot aquest suport em sembla molt guai i molt especial.

—Això també es mostra en algunes de les col·laboracions que feu. Què valoreu a l’hora de fer-ne?

—Sobretot busquem gent amb qui creiem que ens ho passarem bé treballant a l’estudi. Evidentment, també pensem si aquella persona encaixa musicalment amb la cançó i si el resultat pot ser xulo.

Però, fins i tot més que el resultat final, ens importa la persona: com serà el dia d’estudi, com serà el procés de fer la cançó junts. Aquesta energia és el primer. I després, és clar, que musicalment tot funcioni i ens agradi.

—Quins són els pròxims passos del projecte?

—Ara entrem a la gira del segon disc i ja tenim algunes dates confirmades. Anirem a Tàrrega, Mataró i Vic, també passarem pel Cruïlla i tocarem aquí a Vilanova, a El Tingladu.

A més, per fi anirem amb banda, cosa que fins ara no havíem fet, i ens fa molta il·lusió poder compartir l’escenari amb els músics que ens acompanyen. És un nou format que ens ve molt de gust presentar i que dona una altra dimensió a les cançons.