Les entitats socials reclamen passar a l’acció de forma “urgent i contundent” per abordar el sensellarisme, un fenomen que, alerten, està augmentant a Catalunya. En una roda de premsa convocada per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i ECAS, en la qual també han participat representants de l’Associació Sant Joan de Déu, Càritas i Creu Roja, les entitats han indicat que el model d’abordatge del sensellarisme ja està definit i consensuat entre tots els agents implicats, però malgrat això, el seu desplegament és “insuficient”.

Les entitats avisen que cal desplegar-lo de manera “immediata i homogènia” a tot el territori. En aquest sentit, una de les demandes del tercer sector és que el desplegament del model tingui una millor coordinació territorial i interadministrativa, així com més recursos per desplegar-lo.

“El sensellarisme està creixent, i això suposa una vulneració de drets bàsics de les persones que es troben en aquesta situació”, ha destacat Xavier Trabado, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, citant casos molt recents que han evidenciat el fenomen com els desallotjaments a l’Aeroport de Barcelona, el de l’institut B9 a Badalona, els desallotjaments a la Zona Franca, així com l’increment d’assentaments a diferents municipis. “Les persones en situació de sensellarisme no poden esperar més i necessiten una resposta política contundent”, ha manifestat Trabado, qui també ha recordat que el sensellarisme no només afecta les persones que viuen al ras, sinó també a aquelles que ho fan en condicions d’infrahabitatge, o dormint en trasters, garatges o pisos calents.

Segons les organitzacions socials, l’habitatge és el principal factor d’exclusió, i el que porta a més població a situacions de precarietat. Les dades així ho demostren, tal com han recordat les entitats. Segons les darreres dades de l’IDESCAT, la taxa de pobresa i exclusió social frega el 25% i un prop d’un 15% de la població té retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge, sigui hipoteca, lloguer o despeses energètiques. La sobrecàrrega del cost de l’habitatge —quan es destina més del 40% dels ingressos a l’habitatge— arriba al 30% de les llars amb ingressos baixos.

Pel que fa al sensellarisme concretament, més de 4.700 persones han utilitzat recursos d’atenció el 2024, tot i que les entitats assenyalen que moltes persones queden fora del radar, i es calcula que unes 39.000 persones podrien viuresituacions d’exclusió residencial no visible.

“La prosperitat no arriba a un de cada quatre catalans”, ha alertat Martí Batllori, vicepresident de Càritas Catalunya, qui creu que els esforços que s’han fet en sensellarisme que són “clarament insuficients”. “Demanem als poders públics que compleixin la seva obligació”, ha instat Batllori.

Les entitats recorden, a més a més, que fa només una setmana va caure la moratòria antidesnonaments, el que podria posar en una situació de molta complexitat a milers de famílies.

Un model consensuat que ja existeix

Les entitats recorden que ja existeix un model d’abordatge del sensellarisme des del 2023 i està consensuat entre tots els actors que hi intervenen. El que demanen ara és que es desplegui i es reforci. En primer lloc, les entitats assenyalen que cal millorar el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme, així com aplicar-lo de manera homogènia a tot el territori.

Aquest marc, segons les entitats, ha estat “insuficient” i no ha complert les expectatives. “Hem identificat mancances i reptes que cal millorar. Entre altres, el finançament destinat a municipis no ha estat prou aprofitat, perquè no tots han arribat a desenvolupar els recursos necessaris”, ha explicat Bea Fernàndez, directora d’Arrels i membre de la junta directiva d’ECAS.

Els municipis de més de 20.000 persones tenen l’obligació de garantir els drets socials bàsics, entre ells, abordar el fenomen del sensellarisme, tot i que molts al·leguen manca de recursos per fer-ho.

Augmentar el finançament

D’altra banda, les entitats assenyalen que cal millorar molt el finançament i demanen al Govern que caldria destinar, com a mínim, 100 milions d’euros aquest 2026 per abordar el fenomen, amb el compromís de quadruplicar aquesta inversió en els pròxims anys. “Els 30 milions d’euros que el Govern vol destinar al sensellarisme són insuficients”, ha dit Xavier Trabado.

Una llei en espera

D’altra banda, les entitats urgeixen al Parlament a tramitar la proposició de llei del sensellarisme, impulsada per les entitats socials i el món acadèmic el 2022, i que espera la seva tramitació al Parlament. Aquest reglament, insisteixen les entitats, dotaria Catalunya d’un marc jurídic estable que garantiria drets, recursos i coordinació institucional.

Així mateix, les entitats han demanat als municipis que garanteixin el dret a l’empadronament sense domicili fix, com a porta d’entrada als drets bàsics d’educació, salut i atenció a serveis socials, així com per a l’acreditació de la residència al país de les persones migrades. També els reclamen més transparència i dades fiables sobre el sensellarisme, així com fan una crida a no alimentar els discursos d’odi ni l’aporofòbia.

Pel que fa al paper del Departament de Drets Socials i Inclusió, des de les entitats socials reclamen que es faci una “aposta” per planificar i millorar l’execució en l’àmbit dels drets socials, tot i que adverteixen que no és una qüestió que afecti aquest Govern en concret sinó que la reclamació ve de lluny. En aquest sentit, apunten a un “problema estructural” en les capacitats del departament per aconseguir la “prosperitat compartida”, el lema del Govern de Salvador Illa.