Allà cap als anys setanta del segle passat emergeix a València, i no per casualitat, un moviment cooperatiu de nova fornada. En els darrers anys de la dictadura franquista, en la recerca d’espais de participació, molts joves i treballadors cerquen fórmules econòmiques més democràtiques i les cooperatives representen una alternativa real a l’empresa dominant. D’altra banda, València no és aliena a la renovació social que es produeix al conjunt de l’Estat, impulsada pels moviments cristians de base, de forma que aquestes comunitats van ser autèntics vivers de cooperatives.

En aquells moments, l’experiència cooperativa iniciada un parell de dècades abans a Mondragon, impulsada pel capellà José M. Arizmendiarrieta, ja havia començat a agafar volada i rebia visites d’arreu del món per la seva singularitat i impacte. Les idees i principis es podien posar en pràctica, i amb èxit. Així doncs, no resulta estrany que els líders de les incipients cooperatives valencianes visitessin diverses vegades Mondragon i traslladessin i adaptessin el seu model basat en la democràcia a l’empresa i la intercooperació. Uns primers projectes que, amb pas del temps, esdevindrien grans cooperatives.

És així com l’any 1975, es constitueix al barri de San Marcelino de València, per part d’un grup de joves treballadors i membres dels moviments veïnals la cooperativa Consum, amb el propòsit de garantir aliments de qualitat i alhora garantir preus justos. Com acostuma a passar en aquesta primera etapa, el voluntariat, la il·lusió, l'idealisme i les ganes de fer coses noves, esdevenen el motor principal desenvolupar un minúscul autoservei de queviures. Aquell incipient projecte cooperatiu de consum es troba avui, al cap de 50 anys, entre les sis principals cadenes alimentàries de tot l’Estat, només per darrere de Mercadona, Carrefour, Lidl, Dia i frec a frec amb Eroski, també cooperativa. 

Consum és una cooperativa integral, de forma que en són propietaris tant els socis consumidors com els socis treballadors. És així que quan hi anem a comprar esdevenim socis, i quan ens cobra la caixera ho fa una propietària també. El model retributiu esdevé un model singular en el seu sector. De forma que el salari real és superior al de la mitjana i, cal afegir a més, la part de resultats que van als socis treballadors se sumen, any rere any, al capital aportat inicialment en forma de capitalització i es tornen quan se surt de la cooperativa amb una remuneració d’interessos afegida.

A aquesta retribució cal afegir la implantació de la setmana de cinc dies a tots els supermercats, i la cooperativa es converteix en la primera empresa del sector comerç detallista (retail) a fer-ho. Per tot plegat, no deu ser casualitat que al llarg d’onze anys consecutius, la cooperativa esdevingui certificada amb el segell Top Employers com una de les millors empreses per treballar.

El creixement de Consum a Catalunya

Les dades actuals de Consum han tingut una evolució espectacular: des dels inicials 600 consumidors l’any 1975 han passat als cinc milions actuals. Addicionalment, la petjada de Consum a Catalunya també és molt rellevant: des de la primera botiga oberta, ara farà 30 anys, a les quasi 300 actuals, les quals generen gairebé 5.000 llocs de treball directes, una facturació de 1.000 milions d'euros (representa un 20% del total de la cooperativa) i un pla de creixement de vint noves obertures pròximament.

Com comentava Francesc Llobell, president de Consum, difícilment aquell moviment de joves dels anys setanta podien imaginar que aquella petita cooperativa de consum que havien constituït esdevindria un projecte empresarial rellevant (amb cinc milions de socis consumidors, més de 23.000 treballadors i 1.000 botigues repartides pel territori), amb capacitat de continuar-ho sent mantenint les arrels i l’estructura cooperativa que els va inspirar.

Xavier López García. Especialista en cooperativisme i economia social