"Pel gruix de la pols als llibres d'una biblioteca pública, es pot mesurar la cultura d'un poble". Si prenem la referència que proposa l'autor i Nobel nord-americà John Steinbeck, probablement, Barcelona seria una de les ciutats d'arreu del món que més feina donaria a l'hora de mesurar el seu grau de cultura, ja que no només ostenta el títol de Ciutat de la Literatura Unesco, sinó que, a més, té la millor biblioteca del món, segons la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), i forma part del llistat de les 25 ciutats amb més biblioteques públiques per cada 100.000 habitants. Així queda reflectit en les dades publicades pel World Cities Culture Forum, la xarxa mundial líder de les ciutats creatives que situen la cultura com un dels seus pilars, que considera que la capital catalana "ha fet una contribució important a la cultura mundial" i, amb 2,44 biblioteques públiques per cada 100.000 habitants, ocupa la 24a posició d'aquest rànquing.
 

El llistat és liderat, principalment, per països europeus. Varsòvia es troba en primera posició amb gairebé 12 biblioteques públiques per cada 100.000 habitants, seguida molt de prop per Seül, amb 11,5, sent amb Shenzhen (5,4) l'únic territori no europeu del top 10. Brussel·les i París, amb 10 i 8 biblioteques respectivament, ocupen la tercera i la quarta posició, molt destacades per sobre de la resta de ciutats, que comparteixen unes xifres més similars: Estocolm (5,9), Viena (5,9), Hèlsinki (5,7), Milà (5,4) i Edimburg (5,3).

40 biblioteques barcelonines que es recuperen de la pandèmia

Amb les 40 biblioteques que mostra l'Observatori de dades culturals de Barcelona publicat per l'Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Cultura, Barcelona es troba lluny de formar part d'aquest top 10. Comparteix uns registres molt similars amb Tòquio (2,84), Buenos Aires (2,8) o Los Angeles (2,5), just per sobre, així com amb Melbourne (2,4), Nova York (2,4) o Austin (2,3).

Així i tot, l'ús de les llibreries públiques barcelonines es troba en augment: el mateix observatori recull que, en conjunt, el 2022 van rebre 4.782.702 visites, davant els 3.960.455 del 2021 i els 2.497.769 del 2020. Tot i no créixer al mateix ritme, el nombre de préstecs també s'ha vist incrementat, superant els tres milions el passat 2022. Tanmateix, es tracta d'uns registres que el 2019, abans de la crisi de la covid-19, eren força superiors: 6.729.140 visites i 3.436.920 préstecs.

La millor biblioteca del món és a Barcelona

La Biblioteca Gabriel García Márquez va ser considerada l'any passat com la millor biblioteca pública del món en el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), que se celebra a Rotterdam. La biblioteca especialitzada en la literatura llatinoamericana és el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona. És un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de gairebé 4.000 metres quadrats, que porta el nom d'un dels autors més reconeguts del segle XX. Es calcula que s'han venut més de 30 milions de còpies de la seva obra Cent anys de solitud, que està traduïda en 49 idiomes.

Entre les biblioteques millors valorades a la capital catalana per Time Out, hi ha la Biblioteca Joan Miró, un espai que va ser construït en forma de vaixell per simular que diàriament navega entre el coneixement. Va ser el primer edifici de la ciutat concebut com a biblioteca i el primer, també, de disposar de catàleg automatitzat. La instal·lació va ser inaugurada el 1990, però, arran del context climàtic actual, l'aigua que es trobava al seu voltant ha estat recentment retirada.

Malgrat que va néixer com una cooperativa obrera, onze anys més tard, el 2001, es va inaugurar una altra prestigiosa biblioteca, la Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat. Va ser impulsada per garantir la igualtat d'oportunitats i el lliure accés a la informació, a la formació, al lleure i a la cultura dels ciutadans, i destaca per la seva vocació de servei territorial, d'arrelament al barri i l'especialització temàtica en els àmbits com la restauració i l'hostaleria.

Un altre espai cultural popular a la ciutat comtal és la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, la biblioteca del barri del Raval, que avui ocupa les dependències que formaven part de l'antic Hospital de la Santa Creu, traslladat des del principi del segle passat a l'actual Hospital de Sant Pau. La Biblioteca Infantil Santa Creu i la Juvenil Sant Pau es van crear per separat els anys 1940 i 1941, respectivament, a diferents espais del recinte hospitalari de la Santa Creu. L'any 1970, la Biblioteca Sant Pau es va traslladar al recinte que ocupa ara i cinc anys més tard s'hi va incorporar la Biblioteca Santa Creu. Des de l'any 1997 és una sola biblioteca amb diverses àrees per atendre el públic de diferents edats.

Si bé aquestes són algunes de les biblioteques més populars a Barcelona, arreu del món n'hi ha vertaders temples capaços de perdre a qualsevol lector. Un podria ser la Biblioteca Pública de Stuttgart, en ser una de les més grans del món, inaugurada el 2011 i, curiosament, dissenyada per un arquitecte coreà. Precisament, saltant a Corea del Sud, on cal recordar que la seva capital és la segona ciutat del món amb més biblioteques públiques per cada 100.000 habitants, destaca la Biblioteca Nacional de Sejong pel seu disseny, així com ho fan altres infraestructures repartides arreu del planeta, com la Biblioteca d'Alexandria (Egipte) o la Biblioteca de Copenhaguen (Dinamarca).