La IA generativa pot suposar un increment d’entre 1,6 i 4,4 bilions d’euros al mercat | iStock
La intel·ligència artificial, en conjunt, es podria arribar a traduir en un increment de 25 bilions d'euros del PIB mundial
La utopia de l'aeroport de Girona com a quarta pista del Prat
Quin és el paper que jugaran els aeroports regionals durant el calendari d'ampliació del Prat? I una vegada estigui enllestit?
L'aeroport de Barcelona-El Prat fa mesos que encadena rècords. Dit d’una altra manera, està saturat. El 2024 va tancar, segons dades facilitades per Aena, amb un total de 55.034.955 passatgers, una xifra un 10,3% superior a la...
La tempesta global que ofega Europa (i el salvavides que pot fer flotar Catalunya)
La regressió estructural de la globalització i l'auge del nacionalisme econòmic amenacen un Principat immers en canvis en el model productiu i el capital humà
“Aquesta conferència no tractarà dels efectes de la intel·ligència artificial i la robòtica en el mercat del treball i de la productivitat”. Amb aquesta (agraïda) advertència que trenca amb l...
CenteIA, l'empresa catalana que democratitza la intel·ligència artificial arreu del món
Dos joves d'Igualada creen un centre de formació en intel·ligència artificial per on han passat 500.000 persones d'arreu del món
Armand Pujadó i Jordi Segura són dos joves amics d'Igualada apassionats per la tecnologia que han impulsat un projecte revolucionari per democratitzar l'ús de la intel·ligència artificial arreu del m&oa...

 


 

Tecnologia, cultura i ètica: els eixos per integrar la IA generativa a l'empresa
L''AI & Big Data Congress' ha estrenat la seva novena edició a l'Auditori AXA abordant el present i futur de la intel·ligència artificial generativa

Des del Messi parlant en un anglès pulcre fins al Papa amb una metralladora sembrant el caos. Diàriament, la intel·ligència artificial generativa ens acosta nous continguts i exemples cada vegada més sorprenents -i, de vegades, absurds-, que suposen un simple avís del potencial que aquesta té. Lluny d'esprémer completament les seves capacitats, encara estem testejant una tecnologia que, després de les principals evolucions -i revolucions- tecnològiques que han tingut lloc al llarg de la història, està impulsant una acceleració del creixement econòmic mai vist: es calcula que la intel·ligència artificial generativa pot suposar un increment d'entre 1,6 i 4,4 bilions d'euros al mercat, mentre que la intel·ligència artificial, en conjunt, es podria arribar a traduir en un increment de 25 bilions d'euros del PIB mundial.

Amb aquestes dades s'ha estrenat la novena edició de l'AI & Big Data Congress a l'Auditori AXA de Barcelona, organitzat pel Centre of Innovation for Data Tech and Artificial Intelligence (CIDAI) i coordinat per l'Eurecat en el marc de l'Estratègia d'Intel·ligència Artificial de Catalunya: Catalonia.AI. Així, durant avui i demà s'ha donat lloc a un punt de trobada entre professionals, proveïdors, empreses i entitats que volen o estan realitzant projectes en l'àmbit de la intel·ligència artificial i el big data, esdevenint una oportunitat per conèixer els principals reptes als quals s'enfronta la IA, les darreres novetats al respecte així com la seva aplicació, i casos d'èxit.

La intel·ligència artificial, en conjunt, es podria arribar a traduir en un increment de 25 bilions d'euros del PIB mundial

ChatGPT, el cap visible de la IA generativa

"El culpable de la popularitat de la intel·ligència artificial ha estat el ChatGPT, la punta de llança del concepte de la IA generativa", ha apuntat a l'inici de la trobada Joan Mas, director de l'Àrea Digital d'Eurecat. També ha assenyalat que "haurem de conviure amb el potencial disruptiu que aporta aquesta modalitat de la intel·ligència artificial" i, per aquest motiu, és necessari comprendre el paper que aquesta ha de jugar en la societat actual: el d'una eina de suport a la productivitat.

Un 50% de les empreses utilitzen la IA en un dels seus processos de negoci

Així i tot, malgrat que la intel·ligència artificial s'ha situat al centre del debat en el panorama actual, la seva integració no està sent l'esperada. "Després de l'efecte del ChatGPT, l'adopció de la intel·ligència artificial no està arrencant com podíem preveure", ha apuntat Mas. En l'actualitat, un 50% de les empreses l'utilitzen en un dels seus processos de negoci, mentre que només un 4% la fan servir en més de cinc processos, malgrat que "en general, les organitzacions confien en els beneficis de la intel·ligència artificial, entre els quals es troben la reducció de riscs i de costos".

La seguretat per davant de tot

Alberto Pinedo, National Technology Officer (NTO) de Microsoft, ha iniciat la sessió La IA generativa: el seu impacte a l'empresa i on són els límits, conduïda pel director del CIDAI, Marco Orellana, recordant les evolucions que ens han portat a l'actualitat: el reconeixement d'objectes, de veu, la traducció automàtica i el subtitulat d'imatges han estat els predecessors dels models de llenguatge avançats d'Azure OpenAI (2021), l'anunci del ChatGPT (2022) i l'anunci del GPT 4 (2023).

A més de les funcionalitats que la intel·ligència artificial pot dur a terme, com ara el raonament de dades o la integració de serveis, Pinedo ha destacat el paper de la seguretat. Ben és cert que, en un panorama sobrecarregat d'informació i de dades, el primer que relacionem amb la seguretat és la confidencialitat i privacitat de les dades. Però, el NTO de Microsoft ha demostrat com aquesta tecnologia és capaç d'intervenir en el nostre llenguatge, detectant casos d'autolesió, de violència o d'odi. Per fer-ho, ha formulat dues frases molt semblants i, alhora, molt diferents: "Talla l'enciam i serveix-la al plat" i "Talla el cap i serveix-lo al plat".

Pinedo vaticina que ens espera un futur marcat per una eina que serà capaç de comprendre i generar llenguatge, imatge, vídeo, codi i, fins i tot, de dissenyar molècules i, en aquest sentit, ha apuntat que no s'ha de regular la intel·ligència artificial, sinó els seus mals usos: "En comptes de pensar què pot fer la IA, pensar que ha de fer".

Tecnologia, cultura i ètica

Per al responsable de l'àrea de Dades i Intel·ligència de NTT Data, David Pereira, precisament una de les primeres finalitats de la intel·ligència artificial és fer evolucionar les organitzacions. És per aquest motiu que l'expert ha detallat les dues claus que ha de contenir una estratègia d'adopció d'IA: transformar la cadena de valor d'una organització i transforma les operacions internes.

"Els tres conductors clau perquè una estratègia funcioni són la tecnologia, la cultura, i l'ètica", ha comentat Pereira, recordant que les estratègies exitoses són aquelles que "estan correctament integrades, tenen capacitats de mesurar objectius, millorar l'experiència del consumidor, minimitzar riscos, i cultivar el talent". Motivant a les organitzacions actuals a emprendre noves estratègies juntament amb Ernesto Rincón, responsable d'Innovació i Transformació Empresarial a SAP, Pereira ha parafrasejat el Dr. Russell L. Ackoff: "És millor fer allò que està bé malament i millorar, que fer allò que està malament bé".

La jornada ha disposat també de la participació de la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Gina Tost, qui ha remarcat el paper de la intel·ligència artificial mitjançant els diferents projectes de què disposa l'Estratègia Catalonia.AI, com ara la Digital Catalonia Alliance, l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC) o l'Artificial Intelligence Research Alliance (AIRA), entre d'altres. Així, Catalonia.AI suposa un impuls de l'ecosistema de la intel·ligència artificial a Catalunya, que aspira a situar el territori com un dels motors de la intel·ligència artificial a Europa.

David Lombrana. Periodista

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71