Una escola sense professors, sense classes i sense horaris. El somni de la gran majoria d’estudiants té lloc a un centre atípic ubicat al districte de Nou Barris, concretament al Parc Tecnològic de Barcelona Activa: el 42 Barcelona. Durant les 24 hores dels 365 dies de l’any hi podem trobar activitat, ja que té les portes obertes a una comunitat de persones entre les quals podem trobar perfils molt variats, de totes les edats i d’arreu del món. Això sí, amb un interès en comú: la programació.

Amb un any i mig de vida, el 42 Barcelona sorgeix com una escola de programació gratuïta impulsada per la Fundació Telefónica, el departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. Els estudiants es troben en un ampli espai dividit en dues parts: una zona de treball equipada amb 180 ordinadors i, a escassos metres, una zona d’oci i de descans, amb un menjador, lliteres, màquines recreatives, i una taula de ping-pong, entre d’altres. L'equipament compta també amb un espai exterior on poder desconnectar de les pantalles.

La clau de l’èxit: el model d’aprenentatge

Així i tot, el principal tret característic del centre és el seu model formatiu. El centre ofereix una carrera de tres anys que consisteix a la realització de projectes col·laboratius i gamificats, on el procés d’aprenentatge depèn completament de l’estudiant. Aquests estudis proposen un primer any introductori a la programació, i posteriorment ofereixen diverses especialitzacions en l’àmbit de la programació.

“Una de les claus de l’aprenentatge al 42 Barcelona són les avaluacions. Per poder presentar un projecte, els estudiants han de guanyar punts, i aquests s’obtenen avaluant els projectes dels companys”, explica a VIA Empresa el director del centre, Humbert Ruiz, qui ha afegit que no només es desenvolupen les competències tècniques que requereix el mercat, sinó també les mal anomenades habilitats toves, com ara la intel·ligència emocional, el treball en equip i la gestió de la frustració o de l'estrès. “Aquí el títol ets tu”, resumeix Ruiz.

Es tracta, per tant, d’un model molt atractiu per a tothom qui no encaixa en el sistema universitari actual. A més, l’ocupabilitat dels estudiants del 42 Barcelona és de gairebé el 100%: “en un any i mig, garantim el nivell de developper junior i, per aquest motiu, molts estudiants troben feina abans d’acabar els estudis que oferim”, ha detallat Ruiz, qui ha afegit que “aquest fet, que es deu a les necessitats del mercat, és un èxit, però nosaltres volem que es quedin formant-se més”.

Tirar-se de cap a la piscina: el procés de selecció

Així i tot, existeix un repte per a les persones interessades a formar-se al 42 Barcelona: el seu procés de selecció, les piscines. Aquestes consisteixen a entrenaments intensius de 26 dies que comencen amb les bases de la programació i de la metodologia col·laborativa. Amb aquest sistema es pretén garantir que les persones candidates seran capaces de ser autònomes i d’adaptar-se al funcionament de l’escola. Que seran capaces de nedar soles o, com a mínim, de no enfonsar-se entre els projectes que hauran de dur a terme i les exigències del món laboral. Les piscines acaben amb un examen final i és un algoritme l’encarregat de valorar el procés (i, sobretot, el progrés) de cada candidat, i de prendre la decisió final: si està preparat per submergir-se al 42 Barcelona, o si no ho està.

Tot i comptar amb unes condicions molt favorables, l’escola exigeix un valor fonamental: l’esforç. “Arribo aquí cap a les 9 o 10 h del matí i em quedo fins que acabo el que vull acabar. Normalment, fins a les 21 h del vespre no marxo, tot i que hi ha dies que es fa molt més tard”, ha detallat a VIA Empresa Jan Aubert, un jove que està finalitzant la piscina amb la intenció d’accedir al centre i que valora molt positivament el seu sistema: “aquí aprens a aprendre”.

En una situació molt similar es troba la seva companya, Sara Fernández, qui també s’ha pogut dedicar plenament al procés de selecció: “per sort puc dir que no haig de fer res més i que si vaig cap a casa la meva mare em fa un tupper”. En aquest sentit, la jove ha volgut emfatitzar la importància de “ser resilient i saber què necessites en cada moment per no acabar petant, perquè de vegades no te’n recordes ni de dinar, i és molt important dedicar-te temps a tu mateixa”. Fernández, que va conèixer Aubert en començar la piscina, destaca que es tracta d’un procés “molt constructiu” on “ens ajudem els uns als altres per aconseguir accedir tots junts als estudis”.

42 Barcelona i la lluita contra la bretxa de gènere del sector

El 42 Barcelona realitza quatre o cinc piscines al llarg de l’any. Les properes seran al juliol i a l’agost, tot i que, conscient de la bretxa digital de gènere, el centre ofereix una versió d’aquestes piscines enfocades únicament en incrementar la presència femenina del sector tecnològic: les piscines discovery.

Amb una durada de cinc dies, s’ofereixen formacions de desenvolupament web exclusiu per a dones, fet que motiva la seva participació, essencial pel creixement del sector. “A una enginyeria informàtica, de mitjana, aproximadament el 10% són dones. Al 42 Barcelona hem aconseguit que el percentatge sigui del 25%, una dada que ha de continuar creixent perquè es necessiten més dones al sector digital”, apunta Ruiz. Les properes piscines discovery tindran lloc als pròxims mesos de maig i juny.

I és que són milers els piscineros i les piscineres que es troben arreu del món compartint coneixement entre si: el projecte 42 Network, nascut a París l’any 2013, compta amb més de 18.000 estudiants repartits als 49 campus ubicats a 28 països, entre els quals trobem Austràlia, Canadà o Singapur.

L’escola ubicada a la capital catalana, concretament al districte de Nou Barris, preveu continuar creixent any rere any i piscina rere piscina, formant els programadors i programadores del demà, i preparant-los per programar, sortir de les seves piscines i nedar en alta mar.

 David Lombrana Periodista