Es pot mesurar la felicitat d'un país? Sembla que sí i, a més, hi ha un clar guanyador des de fa més de sis anys. Finlàndia és oficialment el país més feliç del món, segons el World Happiness Report 2023, seguit de Dinamarca i Islàndia. Una nació amb més de 5,5 milions d'habitants que no es pot entendre sense la seva aposta per la internacionalització, la innovació, l'educació i la multinacional que ho ha revolucionat tot: Nokia. A continuació, una incursió per descobrir com és l'economia del país més feliç del món, amb la contribució de catalans que hi han viscut, finlandesos sobre el terreny, experts en la matèria i una mirada sincera des de Catalunya.

Quin és el secret de la felicitat finlandesa? A grans trets poc tenim a envejar d'un país amb una població similar a la nostra, amb dos idiomes oficials i una climatologia que a l'hivern es converteix en el país on sempre és de nit. Però sí que destaca el "pragmatisme i la naturalesa" com a elements diferencials, segons Markku Lehtonen, finlandès investigador del Departament d'Humanitats de la UPF, que fa més de quatre anys que viu a Catalunya.

El lligam trencat amb Rússia i l’auge de Nokia

Històricament, Finlàndia va formar part de Suècia durant més 500 anys i fruit d'això més d'un 10% dels finlandesos és capaç de parlar suec. Tanmateix, el 1809 Rússia va conquistar Finlàndia als suecs i va integrar-lo al seu imperi fins al 1917, quan va aconseguir independitzar-se, malgrat continuar dins de la influència de l’URSS que va finalitzar amb el col·lapse del 1991. Allí, segons Lehtonen "Finlàndia va patir una recessió econòmica comparable amb l’Espanya del 2008, ja que un 25% de les exportacions anaven cap a Rússia". "Per ells va ser una gran catàstrofe perquè el seu PIB va baixar un 25% i van retallar el pressupost públic més d'un 20%", apunta Joaquim Boixareu, conseller delegat d'Irestal Group i membre de Femcat.

Ara bé, de tota crisi, sempre en surt una resposta. I a principis dels 90 el govern finlandès va definir tres àrees per focalitzar-se, com és la internacionalització, la innovació i l'educació. I, sorprenentment, "hi van invertir un 25% més a cada àmbit", detalla Boixareu. Un dels grans èxits va ser la col·laboració publicoprivada de la mà de dos homes clau: el primer ministre finlandès de l'època, Esko Aho i el president de Nokia d’aleshores, Jorma Ollila, que disposava d’un conglomerat que feia cables d’acer, electrònica de consum d’estàndard soviètic i es va reconvertir en un tractor important per la seva economia, des del punt de vista industrial i de valor borsari. Era el líder mundial de la telefonia mòbil. I unes xifres gens menyspreables a principis del 2000, més del 60% de la recerca en innovació del sector privat de Finlàndia provenia del gegant tecnològic i representava el 3,5% del PIB.

A partir d’aquí, tot l’entorn de recerca i innovació que va desenvolupar Nokia s’ha quedat al país amb el transcurs dels anys. O, fins i tot, s'ha ampliat amb la fusió de tres universitats, enfocades en l’economia, el negoci, el disseny i la tecnologia, que va donar lloc a la  Universitat Aalto, amb un finançament de 500 milions d’euros privats per emular el Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Les claus de la felicitat (i alguna sorpresa)

Extreballadors de Nokia, que prefereixen no revelar la identitat, expliquen que el benestar finlandès té a veure amb la socialdemocràcia nòrdica i "la poca diferència entre els nivells d'ingressos de la població", juntament amb una forma de pensar bastant similar, fet que ha propiciat que les diferències entre les agendes dels partits tradicionals siguin petites, excepte els nous partits d'extrema dreta.

El benestar finlandès: poca desigualtat entre la població, baix nivell de corrupció i confiança amb les institucions

Un altre element interessant té a veure amb el baix nivell de corrupció del país i la confiança que té la població amb les institucions. De fet, l’antic primer ministre Matti Vanhanen va patir un gran escàndol de corrupció quan la premsa va publicar que una empresa de construcció li va donar fusta per valor de 1.000 euros. També és interessant la manca de classes d’elit i la transparència salarial dels càrrecs públics. O, com a curiositat, l’import de les multes poden variar segons el poder adquisitiu de cadascú.

Gran part del benestar consisteix en els alts impostos que paguen i que financen els serveis públics, l'educació, la sanitat, les infraestructures i les xarxes de seguretat social. Un fet que determina l'alta qualitat de vida i que els ciutadans ho veuen "retornat a la societat". No es pot obviar, tampoc, l'èmfasi en la conciliació de la vida laboral i familiar, amb jornades flexibles (molts d'ells finalitzen la jornada laboral a les 16 h), àmplies vacances i polítiques de permís parental sòlides.

Els finlandesos posen èmfasi en la conciliació de la vida laboral i familiar, amb jornades flexibles i polítiques de permís parental sòlides

I, finalment, la qualitat ambiental: els països nòrdics són coneguts pel seu compromís amb la sostenibilitat ambiental i els seus entorns nets i verds. L'accés a la natura, l'aire i l'aigua neta poden contribuir a la felicitat i el benestar.

Unes dades per tenir en compte. No fa falta ser el país amb el PIB més alt del món per ser feliç i, en el cas finlandès, tan sols ocupa la posició 47, mentre que Espanya la 16. Pel que fa al deute públic és del 72% del PIB i al nostre país és de més del 113%, segons Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya. I un canvi de tendència als rànquings, segons Ferrer: “cada vegada valorem més la vida de les persones i no només un índex econòmic”.

Sisu, l’element definitiu

Miquel Teixidor, membre de Femcat que va viure i treballar a la seu de Nokia de Finlàndia, explica que a molts finlandesos els ha sorprès estar al capdavant del rànquing. "Els catalans interpretem que tots viuen molt bé, disposen d'un bon salari i bon nivell de vida, però en realitat són molt més austers dels que ens pensem i no valoren els aspectes materials". "Fruit de la meva experiència, puc dir que són molt honestos, transparents i igualitaris. També tenen una forta identitat nacional i un sentiment de pertinença que els fa viure tranquils, sense gairebé conflictes externs, exceptuant Rússia”, confessa. De fet, segons les últimes notícies, Finlàndia formarà part de l'OTAN, en el darrer sospir del mandat de la primera ministra Sanna Marin.

No fa falta ser el país amb el PIB més alt del món per ser feliç i, en el cas finlandès, ocupa la posició 47, mentre que Espanya té la 16

Finalment, a Finlàndia, hi ha un terme especial que es diu "sisu" i descriu l'actitud i el comportament de la gent finesa: de no rendir-se, mostrar determinació, ser valent i fer un esforç addicional. Això pot portar a apreciar el que tenen en cada moment, sobretot amb el fred i la foscor de l'hivern que pot contribuir a una gran resistència a Finlàndia. I l’actitud finlandesa al voltant del concepte "sisu", que és una de les raons per formar part del país més feliç del món.

 Gemma Fontseca