Tres reptes a curt i mitjà termini: una previsible pujada dels tipus d’interès, la unió del mercat de capitals i el refinançament de les primeres emissions
Jordi Clos: “Barcelona ja no és una ciutat turística, sinó una ciutat amb turisme”
El president del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona destaca que el turisme representa menys del 13% del PIB de la ciutat
Barcelona viu un moment de canvi en el turisme. Així ho reflecteix l’Observatori d’Economia Urbana, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona, que analitza les dinàmiques del desenvolupament urbà i que ha p...
Acord entre el Govern i Dincat per impulsar un nou model de suport als CET
L’acord preveu una nova ordre de subvencions per al 2026, el cobrament quadrimestral de les ajudes i la compensació dels endarreriments
El Departament d’Empresa i Treball i Dincat han tancat un acord per millorar el suport als Centres Especials de Treball (CET) i reforçar la protecció del dret al treball de les persones amb discapacitat. L’entesa arriba desp...
El túnel de Rubí, un coll d'ampolla que posa en escac la logística ferroviària catalana
La infraestructura afronta tres anys de treballs, que conviuran amb el pas reduït de combois de mercaderies, així com els de Rodalies de l’R8
Dilluns, 26 de gener. Després dels accidents ferroviaris de Gelida i Adamuz, de les constants i ja habituals incidències de Rodalies, i quan semblava que la xarxa no podia ser més erràtica, el túnel de Rubí p...

 


 

El MARF, una opció de finançament per a empreses
L'expert Aitor Sanjuan analitza com funciona el mercat alternatiu de renda fixa a Espanya

En un context de crisi econòmica i d’escassetat de crèdit bancari per a les empreses del país, el Ministeri d’Economia del Govern espanyol posava en funcionament durant el 2013 el Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF). Un nou mercat de finançament que altres països com Noruega, Alemanya o França ja havien engegat a la primera dècada del segle XXI, i que a Espanya es presentava com un nou instrument destinat a lluitar contra la manca de finançament per a empreses, imperant al llarg d’aquells anys de recessió econòmica.

"El MARF es presentava a Espanya com un nou instrument destinat a lluitar contra la manca de finançament per a empreses"

Cinc anys després de la seva posada en circulació, el MARF ve registrant una contribució positiva dins l'economia espanyola, presentant-se actualment com una opció de finançament cada cop més consolidada i valorada per bona part del teixit empresarial del país. Posant xifres a aquesta tendència, veiem com els milions d'euros en circulació han anat incrementant any rere any des del 2013. Si el 2013 el MARF entrava en escena amb un saldo en circulació de 50 milions d'euros, el 2014 pujava fins als 395 milions i el 2018 (darrer any del qual se'n tenen dades) s'enfilava fins als 1.333 milions.

La consolidació d'aquest nou instrument de finançament també es denota de les empreses de renom, com ara El Corte Inglés, Grupo Pikolin, Sacyr, Elecnor o Masmóvil que han acudit al MARF per cobrir necessitats de crèdit, tant a curt com a llarg termini.

Ara bé, el motiu pel qual el MARF s'ha anat consolidant com a alternativa d'inversió no és degut únicament a l'escassetat de crèdit bancari al qual hem assistit al llarg dels darrers anys, sinó que es tracta d'un instrument que presenta avantatges significatius tant en l'emissió de bons i obligacions com de pagarés en el mercat de capitals. En primer lloc, cal destacar la diversificació. Un perfil de deute que presenti varietat de fonts de finançament atribueix major eficiència a l'estructura de la companyia.

"El Corte Inglés, Grupo Pikolin, Sacyr, Elecnor o Masmóvil han acudit al MARF per cobrir necessitats de crèdit"

Un altre avantatge que presenta el MARF és la visibilitat. Les emissions en el MARF suposen un trampolí publicitari per a les empreses que busquen finançament ja que els hi permet donar-se a conèixer entre els principals inversors institucionals, tant a escala nacional com internacional. Finalment, podem identificar la transparència com un dels valors afegits d’aquest instrument de finançament. Les operacions al MARF han de complir certs requisits per a la seva emissió i són necessàries figures com assessors registrats, auditors, entitats col·locadores i agències de ràting.

Cal precisar, però, que el MARF compta avui en dia amb desavantatges competitius en referència als beneficis de l’emissió; les emissions inaugurals acostumen a tenir un cost superior al d’altres instruments financers. Un cost que, però, un cop els inversors es familiaritzen amb les companyies es va reduint de forma significativa.

El context actual ens porta a preguntar-nos quin horitzó es poden marcar les fonts alternatives de finançament a Espanya. Essent realistes, difícilment s’arribarà als nivells dels Estats Units, on prop del 70% del deute de les empreses americanes deriva de fonts de finançament alternatives.

"Tres reptes a curt i mitjà termini: una previsible pujada dels tipus d’interès, la unió del mercat de capitals i el refinançament de les primeres emissions"

Ara bé, tot plegat ens porta a preveure unes perspectives de consolidació per al MARF. Unes perspectives que, però, dependran principalment de tres reptes que s’hauran d’afrontar a curt i mitjà termini: una previsible pujada dels tipus d’interès, la unió del mercat de capitals i el refinançament de les primeres emissions.

 Aitor Sanjuan, senior analyst a Axesor Rating i col·laborador de l'ODF-IEF

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71