6.618 persones han mort aquest 2023 intentant travessar les fronteres espanyoles, la xifra més alta mai enregistrada. Això implica que de mitjana, divuit persones al dia han mort a conseqüència de les polítiques de control de fronteres, tal com ha denunciat aquest dimarts el col·lectiu Caminando Fronteres, en la presentació de l'informe 'Monitoreo del Derecho a la Vida 2023'.

Segons alerta el col·lectiu, la majoria de les tragèdies es concentren a l'Atlàntic. Concretament, la ruta canària continua sent la més letal del món: un total de 6.007 persones han perdut la vida intentant arribar a les costes de les Illes Canàries aquest 2023. Segons detalla el col·lectiu, les relacions entre l'Estat espanyol i el Marroc, "que usen la migració com a xantatge", han suposat un control més dur de la frontera per part del país alauita, el que ha fet reactivar la ruta per la via de les Illes Canàries. Així mateix, també assenyalen com a causa de l'augment de la ruta canària la inestabilitat política al Senegal.

A banda de la ruta canària, 434 persones han mort a la ruta algeriana, 147 a la ruta de l'Estret i 30 en la ruta de l'Alborán.

"El dia a dia de la frontera són morts evitables, per l'omissió del deure de socors", ha assegurat durant la presentació de l'informe l'activista Helena Maleno, impulsora de Caminando Fronteras. "Les dades que avui publiquem són per a les famílies de les víctimes que les recorden, per a les comunitats migrants que les tenen en la seva memòria", ha recordat la defensora de drets humans.

La recerca, segons adverteixen, ha constatat la continuïtat d'una sèrie de pràctiques que per la seva implementació en el temps l'organització qualifica de "protocols" que impacten directament sobre el dret a la vida de les persones en els encreuaments migratoris. Així, denuncien, "s'han desenvolupat de manera sistemàtica durant aquest any 2023 accions que situen l'omissió del deure de socors en la mar com un instrument clau en el control migratori, en detriment de la protecció de la vida".

Dret a la vida vulnerat a famílies amb infants

De les 6.618 de persones mortes, un total de 363 eren dones i 384 infants. "Famílies senceres veuen vulnerat el seu dret a la vida a les nostres fronteres", lamenten des del col·lectiu.

En total, han estat 84 embarcacions les que van desaparèixer sense que ningú sobrevisqués per a explicar-ho. La més nombrosa, va naufragar amb 300 persones a bord. Per altra banda, els mesos de juny i octubre van ser els més mortífers, amb 1.197 i 2.370 víctimes respectivament.

Segons l'informe, persones procedents de 17 països diferents han perdut la vida tractant d'arribar a les costes espanyoles. "Una tragèdia de dimensions internacionals", recorden, amb víctimes de desenes de països africans, però també d'Orient Mitjà i Àsia.

Les dades de víctimes i l'estudi de les causes que van provocar les morts han estat obtinguts a través del monitoratge de l'Observatori de Drets Humans, que impulsa l'organització, on s'han analitzat 213 tragèdies que es van succeir en les diferents rutes de la Frontera Occidental Euroafricana. Entre elles es va fer un especial seguiment a 84 embarcacions que van desaparèixer sense deixar rastre, per l'impacte que aquest tipus de circumstàncies té en els familiars i les víctimes.

"El treball diari al costat de les comunitats migrants i les famílies de les víctimes, i del nostre Observatori de Drets Humans en Frontera, fa possible reconstruir aquestes dades i fer memòria", han destacat des del col·lectiu.