9 de cada 10 persones que han patit agressions a Europa per motius d’odi o discriminació no denuncien els fets. Aquestes són dades de l’Agència Europea pels Drets Fonamentals (2017) però és una realitat compartida a Barcelona. En molts casos les persones víctimes de delictes d’odi i de discriminació no se senten com a tal, no saben que poden denunciar-ho o no s’atreveixen a fer-ho per manca de confiança en les administracions o els cossos policials. A vegades tampoc denuncien perquè no saben a on dirigir-se.

A Barcelona s’han identificat 37 entitats i administracions públiques que actualment ofereixen serveis per atendre a les víctimes de delictes d’odi i de discriminació. Aquest serveis es recullen per primer cop en un catàleg elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i que sorgeix de l’estudi L’abordatge dels delictes d’odi i les discriminacions a Barcelona, en el qual s’han enquestat 125 entitats i serveis públics a la ciutat, així com persones expertes i representants d’organitzacions de referència i víctimes de delictes d’odi i discriminació.

Pel que fa als col·lectius atesos, les organitzacions i serveis enquestats atenent majoritàriament a persones en situació de pobresa i exclusió social (40,5%), seguit de les que pateixen problemes de salut mental (31%), dones (28,6%), persones nouvingudes (26,2%) i col·lectius LGTBQI (21,4%). De totes les entitats i serveis, el 42,9% manifesta que aquesta no és la seva funció, mentre que per un 26,2% no és la prioritària, i per un terç (31%) és la seva tasca principal.

L’estudi conclou que a Barcelona encara hi ha camí a recórrer en la professionalització i la coordinació d’aquests serveis per assegurar una atenció adequada a les víctimes d’actes discriminatoris. Segons l’estudi, el 40% de les entitats no coneix l’Estatut de la Víctima, on es recullen els drets que emparen a les persones que pateixen qualsevol tipus de delictes. El 35% desconeix els articles del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per odi i discriminació i menys d’un terç compta amb professionals específics per tractar aquestes casos.

La derivació és l’acció més comuna quan les entitats detecten casos de delictes d’odi o discriminació (66,7%). Aquesta dada il·lustra que les entitats, generalment, es centren en l’atenció psicosocial (50%) i faciliten informació bàsica (47,6%), però no poden donar resposta a totes les necessitats que les víctimes d’un delicte d’odi requereix com és l’assessorament legal i l’accés a serveis de protecció.