Posar fi al sensellarisme a Catalunya per a l’any 2035. Aquest és l’objectiu que s’han marcat la Generalitat, diputacions, ajuntaments, associacions de municipis i diverses entitats del tercer sector a la segona reunió de treball de la Taula Institucional per a l'Abordatge del Sensellarisme, presidida per la síndica de greuges de Catalunya. Tot i això, la proposta no ha concretat quin serà el pressupost destinat ni quines mesures es duran a terme per assolir l’objectiu.

“Ja s’ha superat la fase de diagnosi”, ha remarcat la síndica Esther Giménez-Salinas a la reunió, ja la segona celebrada en el marc del procés de treball conjunt iniciat a la cimera institucional sobre el sensellarisme. “Fa temps que coneixem les causes principals del fenomen i les seves conseqüències. Ara toca passar a l’acció i fer-ho de manera eficaç. No podem quedar-nos en declaracions d’intencions”, ha assenyalat.

Ara, la síndica ha assegurat que continuaran treballant per convertir els acords assolits en actuacions concretes. En aquest sentit, ha insistit que l’èxit de l’acord dependrà no només de les mesures que s’aprovin, sinó també de la seva aplicació efectiva. Per això, ha defensat la necessitat d’establir mecanismes clars d’avaluació i rendició de comptes: “Caldrà fer un seguiment rigorós de les mesures que consensuem per comprovar-ne els resultats i introduir-hi les millores necessàries”.

Abordar la crisi de l’habitatge

La síndica també ha alertat que “estem normalitzant situacions inadmissibles”, referint-se a la manca de resposta pública sostinguda davant l’augment de la presència de persones que viuen al carrer, en assentaments o en altres formes d’exclusió residencial.

D’altra banda, a la reunió s’ha posat de manifest que no es pot donar una resposta efectiva al sensellarisme sense abordar també la crisi de l’habitatge. Per aquest motiu, la síndica ha demanat l’impuls de polítiques públiques que facilitin l’accés a l’habitatge, ampliïn el parc d’habitatge social i reforcin les mesures de suport als col·lectius amb més dificultats residencials.

La institució també ha defensat que la prevenció de la pèrdua de l’habitatge ha d’ocupar “una posició central” en qualsevol estratègia destinada a combatre el sensellarisme. “Evitar l’exclusió residencial és la manera més eficaç de protegir els drets de les persones”, ha remarcat.