Dimecres passat es va saber que l’autoritat borsària espanyola, la cèlebre CNMV, havia donat llum verda al procés d’OPA que la família propietària de l’asseguradora Occident -antigament coneguda com a Catalana Occident- havia posat en marxa el mes de març d’enguany. Aquesta operació segurament acabarà tenint els efectes d’una OPA d’exclusió, és a dir, un tipus d’operació mitjançant la qual l’accionista dominant d’una empresa cotitzada fa una oferta per adquirir les accions dels minoritaris i, un cop aconsegueix el control de la totalitat (o gairebé) del capital, retira l’empresa de la borsa. En el cas que ens ocupa no només hi ha oferta en metàl·lic, sinó que també hi ha la possibilitat de bescanvi amb accions de la companyia que fa l’oferta, Inocsa, de la que en parlarem tot seguit.

La decisió dels gestors de la companyia es pot considerar històrica, perquè Catalana Occident té unes arrels molt antigues a la borsa, que s’estenen fins al debut La Catalana als mercats, en el llunyà 1878, encara que l’etapa actual es va encetar a finals dels noranta del segle XX. També és una operació de gran envergadura, perquè el cost que té per a la família Serra aconseguir el 38% del capital que encara no tenen serà de, segons el preu que ells mateixos han fixat a l’oferta, prop dels 2.300 milions d’euros. La societat a través de la qual s’ha presentat l’oferta de compra és Inocsa, una entitat patrimonial controlada per la família Serra, però on també hi ha d’altres accionistes històrics de la companyia asseguradora, com és el cas dels Juncadella i dels Thiebaut. La matriu d’aquesta societat és CO Sociedad de Gestión y Participación, controlada per les diferents branques de la família Serra.

Aquest pas històric coincideix amb l’estol de canvis de pes que s’han dut a terme en els últims temps a l’òrbita del grup, com la modificació de la marca, executat el 2024, que va deixar enrere l’històric Catalana Occident per passar a ser un estrany Óccident, però sense accent gràfic. També l’any passat es va produir el relleu al capdavant del grup, després de la jubilació de l’actuari Joan Closa Cañellas, que havia estat el conseller delegat de l’asseguradora en els set anys anteriors i que hi treballava des del 1981. L’actual primer executiu de la companyia asseguradora és Hugo Serra Calderón, tercera generació de la família, i que, a diferència del seu pare, no és actuari, una titulació relacionada de manera íntima amb el sector assegurador. Tot sembla indicar que el seu estil de gestió està més proper al de les escoles de negocis que al del paternalisme propi de les generacions que el van precedir.

La història de la companyia és llarga, perquè podem situar els seus orígens l’any 1864, any en què va néixer la Sociedad Catalana de Seguros contra Incendios, una asseguradora que gairebé un segle després, el 1959, es fusionaria amb Occidente Compañía Española de Seguros, que havia estat fundada el 1903. L’artífex de la fusió va ser Jesús Serra Santamans, que aquell any era el màxim dirigent de totes dues companyies. La seva entrada al sector assegurador va venir propiciada per tradició familiar, perquè el seu pare era agent d’assegurances. A finals dels quaranta, Serra Santamans havia estat nomenat director general d’Occidente, mentre que el 1959 havia accedit al càrrec de conseller delegat de la Catalana. Per cert, el president d’Occidente quan es va produir l’ascens de Serra era Remigio Thiebaut, els descendents del qual avui dia continuen al capital de Catalana Occident. Una tercera entitat vinculada a Serra era la mútua Asepeyo (Asistencia Sanitaria Económica para Empleados y Obreros), nascuda el 1944 com a evolució del Montepío del Obrero Catalán (1915) i que el 1963 es va enquadrar dins del règim semipúblic de les mútues laborals, que van néixer aquell any.

La història de la companyia és llarga, perquè podem situar els seus orígens l’any 1864, any en què va néixer la Sociedad Catalana de Seguros contra Incendios

Després de molt de temps ubicada al passeig de Gràcia número 4, de Barcelona (Casa Pascual i Pons), Serra va tenir la pensada de buscar un espai al límit de l’àrea metropolitana, on es pogués disposar d’una parcel·la de grans dimensions. Així és com el 1972 Catalana Occident es va mudar a Sant Cugat del Vallès, molt a prop de Bellaterra. No cal dir que aquesta mudança pionera va crear tendència, i cinquanta anys després aquella zona és un veritable clúster empresarial de primer nivell. Per cert, el veí més proper de Catalana Occident és la mútua laboral Asepeyo, la companyia germana. Un altre dels negocis creats per Serra, ara en mans d’una de les branques de la família, és el de l’estació d’esquí de Baqueira Beret.

Ara cal veure si tots aquests aires de canvi que bufen a l’asseguradora serveixen també perquè la seu formal de la companyia retorni a Catalunya, un lloc d’on se’n va anar l’any 2017 després de més de segle i mig instal·lats al país. Seria molt poètic que el retorn de Madrid a Catalunya coincidís amb la reestrena de l’edifici corporatiu de Sant Cugat, que en els darrers temps ha estat sotmès a una profunda renovació.
 

Roger Vinton. Escriptor