Entre les crítiques recurrents dels treballadors del sector cultural hi ha el rol del “fals autònom” i la temporalitat
"Newstalgia", la moda de la Generació Z que altera (i inquieta) els hostalers
TikTok s'ha convertit en el principal buscador gastronòmic pels joves, per davant de Google Maps, segons un estudi elaborat per Mazinn i Ansón+Bone
Newstalgia? Ja és aquí un concepte que està inquietant a més d'un empresari d’hostaleria. Per entendre'ns, la tendència fa referència a l'estètica i els plats visuals recolzats en les...
Tatxo Benet: “Fa 20 anys que basem l'economia catalana en els salaris baixos”
El president de FemCAT demana més transferència de coneixement per girar el mitjó al “baix valor afegit” de Catalunya
Tatxo Benet no vol competir amb ningú. Bé, això és el que afirma des que va assumir la presidència de FemCAT el gener de 2026. L'arribada del també cofundador i vicepresident de Mediapro al capdavant de l...
Banc Sabadell: la veritable lectura després del dividend extraordinari
El mercat ha interpretat el megadividend com una transferència de valor des del balanç de l'entitat cap als seus accionistes, no com una alteració dels fonamentals del banc
Poques vegades una caiguda borsària ha generat tanta satisfacció entre els accionistes. Durant els últims dies, Banc Sabadell ha protagonitzat un dels moviments més cridaners del mercat espanyol. Mentre mile...

 


 

El clam del sector cultural: "Necessitem un Pacte Nacional de la Cultura"
Més 180.000 catalans es dediquen a l'àmbit cultural, en un sector masculinitzat, temporal, autònom i sensible al cicle econòmic

Com es pot enfortir el sector cultural d'un país? El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) té clar que és important presentar una radiografia del sector per poder millorar dos aspectes clau: les condicions de treball dels professionals de la cultura i el reforç de les empreses i entitats que conformen el teixit cultural. Unes recomanacions que no ho tenen fàcil en un context d'austeritat que no s'ha recuperat des del 2008, marcat per les posteriors restriccions de la covid-19 i que desitja immediatament un Pacte Nacional de la Cultura i la futura llei de mecenatge catalana.

En la presentació de l'informe El sector cultural a Catalunya promogut per CTESC es detalla que la cultura genera el 2,2% de valor econòmic i en termes d'ocupació tot just ha recuperat els nivells previs a la crisi del 2008 i s’ha passat del 4,4% al 4,5% d’ocupació. Tanmateix, l’última dècada no ha sigut fàcil per l’adaptació a les millores tecnològiques i el consum de les llars, que és molt més individualitzat en detriment del consum col·lectiu d’espectacles i llibres.

El rol de la Generalitat i les crítiques del sector

La despesa pública en cultura ha tingut un canvi significatiu a partir de la crisi financera del 2008, que ha deixat el sector cultural molt malmès a Catalunya. Ricard Bellera, ponent de l'informe i conseller del CTESC en representació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO), detalla que “es va passar del 3% de la despesa pública a l'1,5% del 2019. I, la despesa de les entitats locals del 9,5% al 7,8% en tan sols deu anys”. Una característica, segons els ponents de l’informe, que comparteixen els països del sud d'Europa i que té a veure amb les polítiques d'austeritat aplicades el 2008.

Entre les crítiques recurrents dels treballadors hi ha el rol del “fals autònom”. També parlen de la temporalitat, dels obstacles amb la mobilitat transfronterera, la irregularitat ocupacional i la dificultat per exercir els drets de representació i negociació col·lectiva. Addicionalment demanen més formació per al sector, a part de la necessitat de reciclatge professional per a la digitalització i establir vies per a reconversions professionals.
 

La visió constructiva a partir de recomanacions

Finalment, a l’informe es presenta més de 50 recomanacions en l’àmbit cultural. La més important, per a ells, és la necessitat immediata d’un Pacte Nacional per a la Cultura i impulsar una visió estratègica a llarg termini que unifiqui l'acció pública, a part de més recursos econòmics i fer més tasques de sensibilització social. Un altre element interessant és protegir l'equilibri entre una cultura orientada al mercat i una cultura amb finalitats socials. I sobretot, el de garantir el dret a l'accés de la cultura i exercir suport a la cultura en català.

Tanmateix, recomanen potenciar l'accés a la formació cultural, impulsar un pla nacional del llibre i la lectura, a part d'adoptar mesures per evitar l'economia informal i frau laboral. I, com acostuma a ser habitual, la mirada a Europa: caldria equiparar la despesa per càpita en cultura a la mitjana dels països de la Unió Europea. A part de dotar de més recursos a la lluita contra la pirateria.

Com a últim apunt, preservar la iniciativa publicoprivada com un dels motors culturals i disposar de la tan anhelada llei catalana de mecenatge. I la picada d'ull a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per una programació estable de caràcter cultural amb horaris rellevants i amb diversitat culturals.

 Gemma Fontseca - Periodista

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71