Fa 36 dies que ha començat la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i 4 milions de refugiats ucraïnesos han abandonat el país, principalment en direcció a Polònia, Alemanya i la resta d’Europa. Malgrat viure en ple segle XXI, la guerra és “més clàssica” del que ens podríem imaginar, segons ha apuntat Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, a la taula rodona que s’ha celebrat al Barcelona React 2022 sota el títol ‘L’impacte del conflicte d’Ucraïna’.

Amb pocs dies de marge hem vist els efectes econòmics de la guerra i, en especial, que ha rebut una Unió Europea "exhausta" pels costos socials i econòmics de la pandèmia de la covid-19. I el més remarcable: ningú, sigui del bàndol que sigui, vol una guerra llarga. Fins i tot en el cas de Putin, que des d’un principi volia una "operació especial de control de 3 dies i imposar un govern titella". De moment ja en porta 36, amb cert retrocés de les tropes en algunes zones en concret i la impossibilitat d’arribar a Kíiv. Per altra banda, països veïns com la Xina també volen que s'acabi aviat perquè necessiten estabilitat per l'accés a recursos i mantenir la seva elevada productivitat.

Colomina: "Ningú, sigui del bàndol que sigui, vol una guerra llarga a Ucraïna"

Joan Clos, exalcalde de Barcelona i president d’Agora Urban Conversation, afegeix que molts avenços i transformacions es fan després d'una crisi, com la nova alternança al món que va provocar la 2a Guerra Mundial. A més, en aquest cas "no sabem ni una desena part del que està passant, malgrat que les batalles de la informació són molt important en les guerres, com també els ciberatacs", continua Clos.
 

Les prediccions de present i futur

I la gran pregunta formulada per la moderadora Sílvia Cóppulo: quan acabarà el conflicte i quin serà l'impacte de tot plegat? José Moisés Martín, director de Red2Red, no vol fer cap predicció, però remarca que els efectes de la crisi del petroli del 1973 van durar 10 anys. I, a curt termini, la guerra afectarà el doble als més pobres que als més rics pel que fa al consum. La classe mitjana està en risc de perdre la seva capacitat d'estalvi. En definitiva,  "un efecte social en la desigualtat, un efecte econòmic en tota la cadena de subministrament i un cos polític per occident".

Pel que fa a llarg termini, Martín parla d'un escenari completament nou. Elements com ara la geoestratègia o la “territorialització” són les grans agendes que es construiran. Serà una temporada difícil malgrat que es pugui acabar aviat l'escenari bèl·lic. A més, l'expert pronostica noves relacions a Europa, on ciutats com Barcelona s'han de posicionar.

Clos s'uneix al debat per afegir que en aquests moments "la Unió Europa s'ha unit i ha respost de forma més integrada. Europa necessitarà optimisme per superar la crisi del Brexit, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. I sobretot, no ens podem “oblidar de Polònia, país que fa dies que no diu res i fa poc causava inestabilitat diàriament”.
 

Podem fer alguna cosa més?

Martín explica que les sancions que s'han aplicat a Rússia no tenen efectes a curt termini. I, a més a més, si a Europa no tinguéssim dependència de Rússia, l'impacte de la guerra seria molt menor. Colomina reivindica que un altre aspecte interessant que no s’ha contemplat formalment és "fer servir les sancions que es van aplicar amb l'Iran en el cas de Rússia”. És a dir, sancionar a les empreses europees que facin negocis amb el país liderat per Putin. Si no marxes del territori que promou la guerra, hauràs de pagar una elevada sanció.

I, com aspecte imprescindible, hi ha una consciència de vulnerabilitat. L'experta del CIDOB detalla que des de fa anys ja sabem que hem d’ accelerar la transició energètica. És un camí que hem de fer immediatament, al marge de les sancions imposades a Rússia. Ens ho juguem tot.

Gemma Fontseca