La realitat que ens està deixant aquesta crisi és nova, amb uns costos imprevisibles, demanda desconeguda i oferta financera atípica
D’unicorns a gaseles: com se situa Catalunya entre les empreses que més creixen de l’Estat?
El Principat concentra prop de 4.000 companyies de gran creixement, una categoria on destaquen hostaleria, construcció i indústria
Apuntin aquests dos noms: Factorial i Amphora Logistics. La primera acaba de tancar una sèrie D de 150 milions de dòlars que la consolida com una de les vint empreses més ben valorades a la Unió Europea, amb una estimaci&o...
El llegat infinit d’Antoni Gaudí: un fervor universal de 134 milions
Els 100 anys de la mort de l’artífex de la Sagrada Família aterren amb col·laboracions empresarials, una visita papal i una “nul·la” activitat comercial
Geni, boig i somiador són els tres adjectius més repetits quan es parla d’Antoni Gaudí (Reus o Riudoms, 1852). L’arquitecte avançat al seu temps que va imaginar la monumentalitat de la Sagrada Família, e...
Lluís Torrent (Panini): "Si els cromos valguessin milions, vindríem a treballar amb metralladores"
El director general de Panini Espanya encara el seu dotzè Mundial al capdavant de la companyia i assegura que "la vida del cromo continua totalment viva"
Des de la Costa Brava, Lluís Torrent i Suñé (Torroella de Montgrí, 1949) es dedica a predir el futur. Ho fa amb l'equip de Panini, segons ell, "el millor equip de futbol que juga sense pilota", capa&cced...

 


 

Què és la resiliència?
Les empreses han d'incorporar aquesta qualitat a les seves pràctiques i procediments per assolir els seus objectius a futur

Sovint escoltem la paraula resiliència, però exactament què significa? L’enciclopèdia catalana ens diu: Capacitat de l'individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.

Malgrat ser una definició que ens parla de l’individu, ja sigui per si mateix o com a grup, entenc que no és una característica exclusiva de les persones en societat sinó que és una característica que també s’identifica en el món empresarial. En si mateixa l’empresa no és resilient, sinó que la característica la donen els valors que han de guiar el bon fer de l’empresari.

Les dones empresàries tenen, al meu entendre, més pràctica en ser resilients, ja que malauradament per poder arribar a llocs directius a nivell personal han hagut de fer front a més impediments que els que han trobat la majoria dels seus homònims de sexe masculí, cosa que les ha dotat d’un sentit resilient que després els hauria de permetre posar-ho en pràctica en l’organització que s’ha de dirigir.

Com a societat hem hagut de superar un dels pitjors moments de la història a nivell sanitari, el que ha afectat al llarg i a ample del sistema que ens havia costat molt esforç aconseguir, per a adonar-nos com de malament ho estàvem fent i veure les deficiències de les nostres estructures, un bon moment per ser resilients i afrontar amb el desconeixement de la situació, el futur .

La realitat que ens està deixant aquesta crisi és nova a nivell empresarial, amb uns costos de producció imprevisibles, amb una demanda desconeguda i una oferta financera atípiques és en aquesta nova realitat on s’ha de ser resilient, que no sé si com a sinònim d’inconscient en voler seguir endavant. Malgrat tot o conservador, intentant no moure el que ja funciona i fent unes polítiques d’inversió i creixement de mínims intentant  reforçar una estructura que de ben segur a la majoria de les empreses s’ha vist afectada.

Les empreses que hagin fet bé els deures, sent resilients, aconseguiran allò que s’hagin marcat com a objectiu

En aquest ordre de coses,quines accions es poden dur a terme a l’empresa per ser resilients? És molt important no fer les coses de forma aïllada, ja hem vist que ens movem en un camp de sinergies i s’ha de valorar qui ens pot ajudar en el camí de l’èxit sense morir en l’intent o el que és el mateix, tancant. Gestionar els canvis que ens puguin sobrevenir s’ha de fer involucrant a tots els actors, des del nivell 0 fins al 10.

No podem remar contra corrent ni mirar cap a una altra banda quan hi ha canvis, hem de ser flexibles. Davant l’adversitat o allò desconegut, s’ha de ser optimista, buscar una sortida. La realitat és que res dura per sempre, i els problemes, si es poden solucionar, deixen de ser-ho; i si no, no cal destinar-hi més recursos.

Ens hem de marcar uns objectius, saber cap a on volem anar, i què - o qui - s’ha de canviar per arribar a la nostra fita. És molt important aprendre, ja sigui de la competència, dels clients o dels proveïdors. Hem de ser flexibles per a adaptar-nos al canvi, adaptar-se  o morir. Ens hem d’envoltar d’un bon equip, que no resti, sinó que sumi en el nostre interès per créixer per avançar. Després de tot el que he dit, al final la majoria de les empreses es veuran empeses pel sector i les que hagin fet bé els deures, sent resilients, aconseguiran allò que s’hagin marcat com a objectiu.

Ningú va dir que seria fàcil.

per Immaculada Fernandez, administradora de Fernandez & Associats gestoria

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71