Mas: "El currículum, tal com el coneixem, ha mort"
101 anys de Letona, la llavor del Cacaolat i l'imperi del batut de cacau català
Ni més ni menys que 75 milions són els litres del popular batut de cacau fabricat a Santa Coloma de Gramenet que es venen arreu del món
El poder llaminer català ha quedat demostrat al llarg de les darreres dècades amb la invenció dels mundialment reconeguts Donuts, Bollycao o Chupa Chups, malgrat que, amb el temps, han acabat en mans estrangeres. No ha estat, per...
Informe Fènix: per què convé espantar-se?
El 35% dels treballadors de Catalunya tenen un sou inferior als 29.000 euros anuals (2025), és a dir, no cobreix amb els seus impostos la despesa social que consumeix
Podem dir que davant l’aparició de l’Informe Fènix hi ha hagut dos tipus de reacció. La d’aquells que reconeixen que el país no va bé, i l’altra conformada pels que s’encaparraren a dir...
Osona corona el lideratge femení: qui és qui entre les dones al front de "gegants"
Anna Font (Bon Preu), Inka Guixà (La Farga) o Andrea Carandell (Benito) són alguns dels noms més destacats de la comarca
Amb 21.091 empreses i 352.605 llocs de treball, Osona és una comarca impulsada per "gegants" de la talla de Bon Preu, La Farga o Benito. La comarca d’Osona és la que presenta una economia “més equilibra...

 


 

Blockchain contra la 'titulitis': el futur dels recursos humans
El nepotisme i la falsificació de títols tenen els dies comptats amb l'impacte de la tecnologia de la cadena de blocs en la selecció de talent

De Harvard a Aravaca. De la titulitis al nepotisme. En temps on els títols i els idiomes gairebé no són suficients per optar a una posició mitjanament digna, i encara pondera l'amiguisme, apareix la tecnologia disposada a reordenar el funcionament de l'estratègia dels departaments de recursos humans. El blockchain és un sistema amb capacitat d'impactar en qualsevol àmbit d'actuació, i la selecció de talent n'és un.

Verificar les credencials d'un candidat, comprovar les seves referències o actualitzar contractes de feina són tres elements dins d'aquesta àrea que es podrien transformar mitjançant la tecnologia de la cadena de blocs, segons Hays. Són diversos els experts que consideren que no trigarem molt a veure canvis de pes en l'operativa dels reclutadors a través d'un sistema que no es pot alterar i que, per tant, és immutable.

    Mas: "El currículum, tal com el coneixem, ha mort"

"El currículum, tal com el coneixem, ha mort", afirma Lluís Mas, conseller delegat del Blockchain Institute & Technology. El directiu explica que ara mateix s'està treballant amb aquesta tecnologia per validar les habilitats i credencials professionals, a més d'altres aplicacions. En general, "és un tema molt complex, i si no que li preguntin a LinkedIn sobre la fiabilitat de la informació dels candidats", assenyala.

En tot cas, el blockchain es presenta com una oportunitat pels recursos humans per verificar la identitat, qualificacions, credencials i experiències d'un individu durant un procés de selecció. Per tant, aquest sistema apunta a transformar completament els processos tradicionals, facilitant als professionals del sector poder identificar candidats de forma més eficaç, així com determinar la posició que millor els hi correspon.

Contractacions més... justes?

Sembla que tant les empreses com els candidats trobaran un punt de trobada més adequat gràcies a l'ús del blockchain en el camp de la selecció de talent. La certificació de la formació rebuda, que tanta cua porta a la política espanyola, deixaria de ser un element qüestionable i difícil de validar.

"Quan es parla de certificació és inevitable pensar en un sistema de reputació relacionat", indica Marc Rocas, president de l'Associació Blockchain Catalunya. L'executiu suggereix que altres potencials aplicacions d'aquesta tecnologia en el sector dels RRHH són l'automatització de nòmines i retribucions, i la implantació de sistemes d'identificació d'empleats i col·laboradors per categories.

Per la seva banda, Mas assenyala que en empreses natives de cadena de blocs el més habitual és que les retribucions siguin amb tokens. Fins i tot, en grans multinacionals existeixen incentius i recompenses d'aquest tipus, com és el cas de PayPal. Un token és una unitat de valor dins la xarxa blockchain que té diversos usos més enllà d'esdevenir un mitjà de pagament, ja que pot representar qualsevol actiu fungible i negociable.

    Rocas: "Les universitats, arran dels escàndols de credibilitat, estan penjant en la cadena de blocs el registre de la transacció del títol universitari per donar transparència"

Així doncs, el conseller delegat del Blockchain Institute & Technology creu que veurem a mitjà termini que molts contractes seran substituïts per smart contracts i la retribució en tokens. "També podem observar com totes les universitats, arran dels escàndols de credibilitat, estan penjant en la cadena de blocs el registre de la transacció del títol universitari per donar transparència", indica.

Quant falta perquè es produeixi l'impacte als RRHH?

"No m'agrada fer prediccions, perquè la realitat sempre et supera", indica Rocas, "però probablement podrem veure les primeres aplicacions en menys de dos anys". Segons el president de l'Associació Blockchain Catalunya, calen entre cinc i deu anys com a mínim per a una adopció massiva.

Mas assegura que "un cop els estats comencin a legislar i posar-se d'acord, l'adopció del blockchain en les empreses anirà rapidíssim". El directiu afirma que la tecnologia "ja està preparada per a aquests primers usos" i que un dels elements clau és la regulació. "Les normatives que vindran van totes orientades a donar poder a l'individu i blockchain és una de les tecnologies que ho farà possible", assenyala.

Així mateix, faran falta professionals formats en cadena de blocs que puguin implementar les bondats de la tecnologia de forma correcta a les organitzacions. D'acord amb Mas, no tan sols són necessaris tècnics, sinó també perfils amb mentalitat empresarial, orientats a negoci i amb poder de decisió.

Per tant, l'impacte d'aquesta tecnologia pot escalar fins a la direcció de les empreses. "Hi ha estadístiques europees que confirmen que els professionals confiarien més en les decisions preses per una màquina que d'un humà", exposa Mas; "ja no tan sols perquè l'humà es pot equivocar, sinó per tots els problemes de corrupció, discriminació i abús que hem viscut", assenyala.

L'expert té clar que el canvi pot arribar a ser molt profund, ja que els candidats també podran conèixer millor el sistema directiu de les empreses i podran saber si aquest encaixa amb els seus valors o no. "Això farà que, cada cop més, les companyies es responsabilitzin de la seva cultura corporativa i l'impacte que tenen al món", assegura.

 Daniel López

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71