Els carrers de Barcelona sense llum la nit del 28 d'abril de 2025 | Europa Press
Qui hagi après la lliçó, ja tindrà un pla: generadors i bateries de reserva, sistemes de treball remot, flexibilitat operativa
Puig obté "ingressos rècord", però deixa incògnites en plenes negociacions amb Estée Lauder
La companyia registra unes vendes de 1.215 milions d'euros durant el primer trimestre, que representen un tímid creixement del 0,8%
Puig anota un sòlid inici de 2026 i continua creixent mentre les negociacions amb Estée Lauder segueixen, sense novetats, el seu transcurs. “El 23 de març vam confirmar que manteníem converses en curs sobre una possi...
Instronic, de negoci de poble a la transformació multimèdia de botigues de Mango o Stradivarius
L'empresa catalana ha desenvolupat tecnologia pròpia per crear experiències immersives que redefineixen el retail global i l'arquitectura digital
El 1975 obria portes a Granollers una botiga especialitzada en la venda d'equip de so per a particulars i empreses. Més de 50 anys després, aquell petit negoci s'ha convertit en un estudi de referència mundial en la trans...
Les renovables i les nuclears un any després de l’apagada: què ha canviat?
El govern espanyol marca la robustesa i el foment de l'electrificació com a prioritats d'un sistema energètic que reclama solucions urgents al desequilibri de preus
Aquest dimarts marca el primer aniversari de la gran apagada del 28 d’abril de 2025. Una fallada en el control de tensió originat al sud-oest peninsular, seguida d’una cascada de desconnexions de la xarxa, van provocar una caiguda ...

 


 

Apagades: improvisació o responsabilitat empresarial?
La capacitat de respondre i recuperar-se d’aquest tipus d’interrupcions és un dels elements que diferencia les millors empreses de les altres

L’apagada del 28 d’abril de 2025 va posar a prova la capacitat de resposta de les empreses davant una crisi sobtada. Catalunya i la resta de la península Ibèrica va quedar, durant hores, a les fosques. Més enllà dels serveis afectats (internet, transport, pagaments electrònics, etc.), la pregunta és clara: com han de reaccionar les empreses en situacions com aquesta?

La legislació laboral estableix unes bases precises. Les empreses han de garantir la seguretat i el benestar dels treballadors en certes circumstàncies. Això implica plans de risc, protocols d’evacuació i mecanismes de protecció. Tant el Regne Unit com la Unió Europea (UE) ho regulen de manera estricta. Però, siguem sincers, de vegades la llei no va tan enllà com caldria.

Les empreses que pensen més enllà del reglament ja han començat a considerar mesures addicionals: zones segures, sistemes de reserva energètics, il·luminació d’emergència i, fins i tot, espais de descans per als empleats atrapats enmig del caos. No és una obligació legal, però sí que és una decisió estratègica que diu molt sobre la cultura d’empresa.  

Parlem del que és bàsic com, per exemple, l'accés a l’aigua potable, als aliments i a diners en efectiu. Sembla obvi, però la majoria d’empreses no tenen equips d’emergència amb aigua en ampolles o menjar no perible, ni tampoc tenen reserves de diners en efectiu, imprescindibles quan els caixers automàtics i els sistemes de pagament electrònic deixen de funcionar. Davant un tall d’electricitat prolongat, els treballadors hauran d’esperar que el problema es resolgui o abandonar l’oficina malgrat que no puguin tornar a les seves llars, atès que mitjans de transport públic com trens i metros no funcionen? Potser caldria revisar aquests protocols.

Quan es produeix una crisi, la informació també és clau. La llei exigeix una comunicació mínima amb els treballadors. Però això no vol dir que sigui efectiva. Les empreses haurien de considerar disposar de ràdios d’emergència o, fins i tot, de xarxes de comunicació internes i autosuficients, per evitar el caos i l’angoixa de la incertesa entre els treballadors.

Qui hagi après la lliçó, ja tindrà un pla: generadors i bateries de reserva, sistemes de treball remot, flexibilitat operativa

Les apagades no només afecten la productivitat, sinó també a la salut física i mental dels empleats. Estrès, ansietat, angoixa… Algunes empreses ja implementen protocols d’ajuda psicològica en casos de crisi, però són una minoria. Invertir en suport emocional hauria d’anar més enllà de ser una mera opció.

Qui hagi après la lliçó, ja tindrà un pla: generadors i bateries de reserva, sistemes de treball remot, flexibilitat operativa. No es tracta només de complir amb la llei; es tracta de garantir la continuïtat de les operacions i el benestar dels empleats. Esperar que la següent apagada sigui menys greu no és una estratègia. 

Ara que hem experimentat la fragilitat dels sistemes dels quals depenem i que, erròniament, consideràvem garantits, caldria obrir de nou el debat amb l’objectiu de considerar mesures preparatòries de cara a futures situacions similars o pitjors. Tal com ja hem comentat en altres articles, els "cignes negres", és a dir, esdeveniments excepcionals i imprevistos amb conseqüències extremes, han tingut lloc en el passat i tornaran a passar en el futur. Cal estar tan ben preparats com sigui possible i mirar d’evitar improvisacions de darrera hora. La capacitat de respondre i recuperar-se d’aquest tipus d’interrupcions és un dels elements que diferencia les millors empreses de les altres i les economies resilients de les vulnerables.


Xavier Solano. Politòleg

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71