Tal com vam explicar fa unes setmanes a VIA Empresa, el percentatge de població mundial que juga a videojocs és molt elevat, gairebé del 40%. Una xifra que es pot entendre amb alguns dels beneficis que aquests tenen, però que, alhora, es veuen contrarestats amb una estadística que preocupa a bona part dels actors de la indústria gaming: segons Unity, companyia americana de desenvolupament de programari per a la creació de videojocs, un 70% de les persones que juguen a jocs multijugador han tingut experiències de llenguatge tòxic. I el 68% ho ha patit en primera persona.

“És un percentatge molt elevat, esdevenen videojocs molt destructius pels jugadors. La frustració es transforma en toxicitat”, explica a VIA Empresa Ferran Pérez, cofundador de Rolldbox Games, qui, juntament amb Conxi Pérez, cofundadora de l’empresa, va decidir “passar de la toxicitat a la positivitat” compartint la filosofia dels videojocs que tenen “un punt de creixement en què tu has d’aportar el teu granet de sorra per poder evolucionar”.

“Construir quelcom de positiu” mitjançant una dinàmica col·laborativa

En ple confinament, el també director de comunicació de Rolldbox, que venia de deixar la seva feina relacionada amb el món del gambling (jocs d’atzar i apostes) a Cirsa, va decidir “construir quelcom de positiu”. Va considerar que amb la seva experiència professional com a dissenyador de videojocs podria formar un bon duo amb Conxi Pérez, que disposava d’una àmplia experiència executiva en l’àmbit digital, i va ser quan van decidir fundar Rolldbox, un estudi de desenvolupament de videojocs en català que ha comptat amb el suport de Barcelona Activa.

En els seus inicis, el primer videojoc que va néixer va ser Those who came, protagonitzat per una raça alienígena que cerca un nou planeta on establir-se i construir el seu futur. “Va sorgir a l’inici del projecte, quan volíem fer un joc cooperatiu”, apunta la cofundadora, qui afegeix que “la manera d’inspirar-nos és creant entorns distòpics, entorns futuristes, ja que ens agrada molt pensar en la tecnologia i en com evolucionarà”. El videojoc, que va sortir a la venda a finals d’agost del 2022, es troba disponible a R2games i a Steam, una de les principals plataformes de distribució digital de jocs electrònics.

Those who came: el millor videojoc en català

Els dos fundadors l’equiparen amb un escape room, en proposar una dinàmica col·laborativa. Aquest fet explica l’èxit que ha tingut el videojoc a les diferents fires a què s’ha presentat, com ara el Saló SAGA o la Gamescom 2022, on l’equip de Rolldbox ha observat que és un contingut apte per a tots els públics i per jugar en família.

Precisament, en aquestes dues fires, Those who came va ser guardonat amb el Premi de l’Audiència, el premi del SAGA que reconeix el millor videojoc en català, i el reconeixement al Millor tràiler de la Gamescom 2022. “Per a nosaltres són grans reconeixements, perquè suposa sortir de Barcelona al món”, apunta la cofundadora.
 

Èxit al mercat asiàtic

Malgrat ser massa aviat per parlar de xifres de facturació, en trobar-se en una fase “molt inicial”, l’equip de 10 persones que forma la iniciativa pretén arribar aviat al mercat asiàtic. “Els demos que vam llançar van tenir molt d’èxit i moltes descàrregues, especialment al mercat xinès, que va protagonitzar el 50% de les descàrregues”, apunta la cofundadora, qui detalla que també “va haver-hi una part important de les descàrregues als Estats Units”. En aquest sentit, la companyia treballa desenvolupant una nova IP (Intellectual Property) de la qual “encara no se’n pot dir res”.

Els principals aprenentatges que destaquen els cofundadors de Rolldbox provenen del fet d’haver autopublicat el seu videojoc. “L’autopublicació és molt dura, el 50% és màrqueting, i el 50% producte, per tant, descobrir aquest 50% de màrqueting és un aprenentatge molt gran”, detalla la cofundadora. Per la seva banda, Ferran Pérez destaca la importància de saber com reacciona el mercat, perquè “surts al món, però surts al mercat, i a aquest li dona igual si tens molts o pocs diners, al final, vol qualitat”.

 David Lombrana Periodista