En aquests moments Barcelona ocupa la 5a posició d'Europa en número de startups creades i és la 6a ciutat europea en aixecar capital
Ebro, Cupra i la nova indústria catalana: fabricar cotxes o fabricar prosperitat
Tots dos projectes indiquen un canvi de fase en la indústria catalana, però el repte real és capturar valor en la nova cadena del vehicle elèctric i connectat
En un moment d’incertesa estructural per al sector europeu de l’automoció, dues notícies recents apunten cap a una idea que va més enllà de l’anècdota industrial: Catalunya torna a fabricar futur. ...
El nou Sabadell de Marc Armengol: una aposta per la banca de relació de base tecnològica
El nou CEO té l'encàrrec de transformar el banc català en el gran líder d'empreses a l'Estat i completar un pla estratègic ambiciós
Marc Armengol ja és, a tots els efectes, el nou conseller delegat del Banc Sabadell. Acabat d'aterrar des de Londres, el nou primer executiu de l'entitat vallesana s'ha presentat en societat aquest dimecres davant de...
Quins són els municipis més cars de l'Estat per comprar habitatge el 2026?
Amb un preu de 5.320 euros el metre quadrat, Sitges es cola al 'top 20' del rànquing de pisos.com capitanejat per l’arxipèlag balear
L’escletxa immobiliària a l'estat espanyol continua eixamplant-se, i Sitges treu el cap com a excepció catalana de l'exclusivitat. D'acord amb l'informe El mapa extrem de l'habitatge a Espanya de pisos.com...

 


 

Què necessita de veritat Barcelona per consolidar-se com a hub tecnològic i emprenedor?
Els incentius fiscals, les aliances entre actors i una presència comercial decisiva, entre les principals solucions proposades pels experts a la 38a Reunió del Cercle d’Economia 2023

Siguem sincers. Què necessita Barcelona per assolir la primera posició com a hub tecnològic i emprenedor? Atraiem creativitat i talent, som un imant d’empreses internacionals com ara Apple, Amazon, Nestlé, Pepsico i Microsoft i també de companyies locals com ara Glovo o Wallbox. Tenim centres d’innovació, universitats qualificades i emprenedors. I un clima i ubicació privilegiats. Però, què podem fer per atraure més inversió internacional? Com aconseguim que les tecnologies es converteixin en startups per col·laborar amb grans empreses? Una taula rodona entre experts del sector en el marc de la 38a Reunió del Cercle d’Economia 2023 per desgranar unes xifres que fa deu anys eren impensables.

En primer lloc, és habitual veure la ciutat comtal a un ampli llistat de rànquings d’innovació, emprenedoria i startups. De fet, en aquests moments Barcelona ocupa la 5a posició europea en número de startups creades, és la 6a ciutat europea en aixecar capital i és la 2a amb més fundadors de startups provinents de la universitat. O, pel que fa a preferències a l’hora de crear un projecte arreu d’Europa, aconsegueix la 2a posició.

El més sorprenent de tot és que "fa deu anys Barcelona no estava a cap rànquing ni rebia cap consideració de ningú", apunta Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona. I sembla que entitats de suport a l'emprenedor com Enisa o els crèdits ICO, juntament amb organitzacions tractores com la Mobile World Capital o Tech City han sigut un dels grans puntals. Martí té clar que amb el pas dels anys "Barcelona ha sigut més madura pel que fa a la inversió, sobretot en el sector salut". Pels experts hi ha hagut un "cercle virtuós" que ha retroalimentat els emprenedors, com també les grans escoles de negoci i universitat que té. Com a curiositat, el que ha ajudat a aconseguir millors posicions als rànquings ha sigut la nombrosa presència de firmes especialitzades d'advocats, ja que "quan un emprenedor decideix emprendre s'ha de buscar un advocat de confiança que el necessitarà tota la seva carrera". I també de premsa especialitzada en startups i innovació que s'ha guanyat un gran lloc entre els lectors.

Quins són els principals reptes o punts de millora? Martí remarca el marc legal i fiscal del nostre país, "considerat un dels pitjors d'Europa i que va del lloc 23 al 27". I que amb la nova llei de startups "s'ha avançat bastant". Alhora, apel·la a la gran marca de ciutat, que s'ha de defensar, promocionar i consolidar.

Hi ha una competició global amb moltes ciutats que competeixen pel millor talent i el repte de Barcelona és majúscul

Natalia Olson, exassessora d’Innovació i competitivitat del president Obama i directora de Plug and Play, te clar que Tel-Aviv pot ser un gran exemple i mirall per la ciutat comtal ja que "creix del no-res fa setanta anys". Per exemple, des del govern van invertir en l'emprenedoria, en crear nous ecosistemes i nous negocis. O, com va ser el cas dels Estats Units en l'època Obama, que van "apostar per comercialitzar la innovació" i invertir de forma fàcil. I el rol de les polítiques públiques per ajudar a obrir nous mercats. I un element que sovint molts ecosistemes obliden: "incorporar la innovació a les grans corporacions per poder créixer molt més". "Quan ets una companyia amb més de 100.000 treballadors sovint és difícil incorporar grans canvis, però amb les startups poden apadrinar més innovació i créixer encara més ràpid", destaca Olson.

Els experts tenen clar que hi ha una competició global amb moltes ciutats que competeixen pel millor talent i que el repte és majúscul. Per tant, recomanen consolidar més talent local amb millores salarials, capacitat d'adaptar-se als canvis tecnològics i la lluita per assolir més diversitat de gènere i inclusió. "No es pot deixar fora la meitat de la població pel que fa al disseny de projectes i tecnologia". I la crida a ser business friendly per tal que passin coses i "deixar endarrere col·laboració público-privada de fotografia". Com també la capacitat d'equivocar-se i crear molts pilots, com ara als Països Baixos. Perquè si deixes de pedalejar, la carrera s'acaba. I l'objectiu final: fer de Barcelona, una gran ciutat amb un futur professional prometedor.

Gemma Fontseca

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71