L'Estat rebrà 140.000 milions d'euros -un 52% a fons perdut i un 48% en préstecs- de la CE. Els fons es gestionaran des de cada govern
Salut i emprenedoria: un matrimoni d’èxit que té en el finançament el següent gran repte
Les ‘spin-off’ de salut s’han multiplicat per 10 en els darrers 20 anys a Catalunya i ja superen les 300 entitats
Grifols. Esteve. Ferrer. Almirall. Totes elles, i un grapat més, són noms ben coneguts del món farmacèutic català: empreses que s’acosten o superen el segle d’història i que han consolidat la base...
Família empresària Alier: quan continuar exigeix renunciar
La continuïtat d'Alier no ha consistit a romandre igual; ha consistit a saber què havia de canviar per a poder continuar existint
En 1832, Pere Alier Vidal comença la seva activitat industrial en el sector tèxtil a Barcelona i en 1886 va comprar a Rosselló de Segrià (Lleida) una fàbrica paperera.Entorn de 1930 van abandonar definitivament l...
Agrin’Pulse, els tractors elèctrics i autònoms nascuts entre Aitona i Alcarràs
L’empresa emergent integra tecnologia de quilòmetre zero i un model que ja desperta l’interès d’Europa de l’Est i Sud-amèrica
Fills de família pagesa, inquiets de mena i, des del 3 de maig de 2024, emprenedors. Així són Pau Palau i Jordi Garcia, dos enginyers de 25 i 32 anys i artífexs d’AG-X, un tractor elèctric i autònom pen...

 


 

La investigació, a la corda fluixa
Mas-Colell i Garicano defensen la necessitat d’invertir diners dels fons europeus en investigació

Les universitats viuen temps convulsos i la pandèmia no ha fet més que empitjorar la situació. S’han convertit en centres d’aprenentatge quan haurien de ser l’epicentre de la creació de nou contingut i la investigació. El Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol ha organitzat la sessió Com aprofitar els fons europeus per liderar en innovació i investigació? En aquesta xerrada han participat Luis Garicano, eurodiputat i vicepresident de Renew Europe, Andreu Mas-Colell, catedràtic d’Economia de la UPF i Toni Roldán, director d’EsadeEcPol qui ha moderat el debat. Segons els mateixos ponents, sembla que la investigació espanyola ha trobat un punt d’inflexió pel qual començar a reconstruir aquest ecosistema per a la investigació: els diners europeus.

La Comissió Europea va decidir que Espanya seria un dels països amb més ajuts durant els pròxims anys. Des de la iniciativa Next Generation UE, que consisteix en donar ajuts els països de la Unió Europea per intentar amortitzar la caiguda a causa d’aquesta crisi econòmica i social que és la COVID-19. La quantitat exacta que rebrà l’Estat espanyol són 140.000 milions d’euros, un 52% a fons perdut, és a dir, sense necessitat de retorn; i un 48% en préstecs, que equivalen a uns 67.300 milions d’euros.

Tota la sessió ha girat al voltant dels dos mateixos aspectes. Quina seria la manera d’aconseguir que els fons anessin destinats a la investigació i com s’aconseguiria aprofitar els fons al màxim per obtenir un millor resultat. Tal com ha explicat Garicano: “Els fons es gestionaran des del govern de cada país”.

Així doncs, serà el govern qui dictamini on s’inverteixen els diners i on no. Tot i això, Garicano ha deixat clar que la Comissió Europea ha expressat alguna sèrie de requisits que han de seguir els governs: “una de les principals claus és utilitzar aquests fons per a ampliar el capital humà i això implica, evidentment, les universitats”.

La universitat després de la pandèmia

Els ponents han pogut respondre preguntes al final de l’esdeveniment online. Una de les més populars ha estat els canvis que ha provocat la pandèmia i què ha significat per a les universitats. Andreu Mas-Colell ha explicat que el tancament de les universitats ens han ensenyat dues coses: “Durant aquest temps hem pogut veure que les classes magistrals estan obsoletes i el futur són les classes presencials però amb reducció d’alumnes”.

Mas-Colell: “Hem pogut veure que les classes magistrals estan obsoletes i el futur són les classes presencials però amb reducció d’alumnes"

D’altra banda, Luis Garicano ha ressaltat com la pandèmia ens ha obligat a cobrir una necessitat que poc a poc s’anirà incorporant a les classes de totes les universitats del país, “aquestes noves classes més reduïdes en format seminari ajuden a aconseguir una educació molt més personalitzada”.

Alhora, Andreu Mas-Colell ha proposat la seva solució personal al problema dels fons. “La nostra necessitat principal en l’àmbit d’investigació és atraure talent”, ha explicat el catedràtic. No és cap secret que molts joves espanyols decideixen buscar-se la vida fora del país, ja que les condicions de treball milloren exponencialment.
Buscar-se la vida fora

Un dels factors més afectats per aquesta condició és el sector de la investigació. Mas-Colell demana al Govern una inversió de mil milions d’euros per a poder atraure 2.000 investigadors a Catalunya i a la vegada generar més beneficis: “M’agradaria poder oferir contractes de cinc anys a investigadors perquè tornessin al país a treballar”.

Els dos ponents han coincidit a l'hora de parlar de les universitats com a epicentre d’aquestes noves places d’investigacions i han fet una breu menció al ministre d’Universitats, Manuel Castells, remarcant que la seva actuació davant la inversió en talent està sent tranquil·la però poc punyent o directe.

També han coincidit en el fet que els fons per a la investigació han de seguir actius, ja que són imprescindibles per l’evolució de la productivitat espanyola. Mas-Colell ha acabat demanant més vincles entre empreses i universitats: “Les empreses haurien de poder comptar amb el talent que hi ha en les universitats per a les seves pròpies investigacions. En un futur, ambdues han d’anar de la mà”.

 Júlia Catarineu Pla

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71