Pistatxos plantats al Mas Colom a Tàrrega | ACN
Pujol: "Volem millorar la renda agrària dels productors, dinamitzant l'economia de la zona i creant sinergies a tota la cadena alimentària"
Salut i emprenedoria: un matrimoni d’èxit que té en el finançament el següent gran repte
Les ‘spin-off’ de salut s’han multiplicat per 10 en els darrers 20 anys a Catalunya i ja superen les 300 entitats
Grifols. Esteve. Ferrer. Almirall. Totes elles, i un grapat més, són noms ben coneguts del món farmacèutic català: empreses que s’acosten o superen el segle d’història i que han consolidat la base...
Família empresària Alier: quan continuar exigeix renunciar
La continuïtat d'Alier no ha consistit a romandre igual; ha consistit a saber què havia de canviar per a poder continuar existint
En 1832, Pere Alier Vidal comença la seva activitat industrial en el sector tèxtil a Barcelona i en 1886 va comprar a Rosselló de Segrià (Lleida) una fàbrica paperera.Entorn de 1930 van abandonar definitivament l...
Agrin’Pulse, els tractors elèctrics i autònoms nascuts entre Aitona i Alcarràs
L’empresa emergent integra tecnologia de quilòmetre zero i un model que ja desperta l’interès d’Europa de l’Est i Sud-amèrica
Fills de família pagesa, inquiets de mena i, des del 3 de maig de 2024, emprenedors. Així són Pau Palau i Jordi Garcia, dos enginyers de 25 i 32 anys i artífexs d’AG-X, un tractor elèctric i autònom pen...

 


 

El pistatxo 'treu pit' en els dominis de la fruita dolça
Els pagesos lleidatans planten més d'un centenar d'hectàrees de festuc a Tàrrega gràcies a un projecte de col·laboració amb l'empresa Borges per aprofitar el regadiu del canal Segarra-Garrigues

Lleida és coneguda en l'àmbit agrícola per la fruita dolça, la ramaderia porcina i el cereal. Més enllà d'aquesta tríada, altres conreus s'estan posicionant per la seva rendibilitat. Un d'ells és el pistatxer, que vol aprofitar els avantatges que pot oferir el canal Segarra Garrigues. Darrere d'aquest projecte hi ha l'empresa del sector de la fruita seca Borges, que ha afavorit la plantació de 150 hectàrees a la seva finca de Mas Colom a Tàrrega.

"La iniciativa permet un model de col·laboració entre els productors i Borges en 24 explotacions a set comarques catalanes, entre elles tres lleidatanes, en el qual les dues parts guanyem", explica Antoni Pujol, responsable del projecte Pistatxo de la companyia. La relació genera un win-win, ja que la firma alimentària millora el seu abastiment i els agricultors conreen una espècie que els atorgarà uns bons preus en origen.

Finques pilot

Amb les 22 hectàrees de pistatxos que es plantaran al mes de setembre, Borges acumularà 150 hectàrees a la seva explotació de Tàrrega. Els primers fruits es recolliran d'aquí a cinc o sis anys. La finca de Mas Colom, juntament amb el Carquí, ubicada a la localitat granadina de Guadix, són els projectes de referència de l'empresa en aquest àmbit. Pujol recorda que "hem organitzat visites a Granada perquè els pagesos lleidatans coneguin alternatives als fruiters actuals, que afavoreixin un increment de la seva renda a través de l'aprofitament dels nous sistemes de regadiu".

Des de Borges indiquen que aquest tipus de conreus tenen un efecte transformador que genera valor afegit al territori. "Volem millorar la renda agrària dels productors, dinamitzant l'economia de la zona i creant sinergies a tota la cadena alimentària". Per la companyia també suposa un projecte cooperatiu per investigar, assessorar i transferir el coneixement en col·laboració amb el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

Preu mínim garantit

A diferència de la fruita dolça, on en moltes ocasions els preus que reben els pagesos no permeten ni tan sols cobrir els costos de producció, l'experiència amb aquest conreu demostra que pot generar una cotització mínima per als agricultors. Fons de les organitzacions agràries admeten que estan cobrant entre tres i quatre euros per quilo, una xifra molt per sobre de la pera, la poma o el préssec. El portaveu del sector de la fruita seca d'Unió de Pagesos (UP), Rafael Español, reconeix que "des de fa uns anys, els preus ens acompanyen". Existeix un altre factor que engresca els productors catalans: els episodis de sequera i l'envelliment dels arbres als Estats Units. Aquesta oportunitat la volen fomentar apostant per l'exportació.

    "El festuc es paga a entre tres i quatre euros per quilo, una xifra molt per sobre de la pera, la poma o el préssec"

Els pagesos catalans ja han pogut comprovar a les finques andaluses com funciona la recol·lecció del festuc, el procés de pelat i assecat i el maneig de la terra per aconseguir una rendibilitat més alta. El pistatxer arriba a oferir un rendiment de 2.000 quilograms per hectàrea i tot i que no entra en producció com a mínim fins al cinquè any, és un arbre longeu, que pot viure més de sis dècades. Un dels fenòmens meteorològics que més temen els pagesos de la fruita dolça són les gelades primaverals que malmeten la collita. Amb el pistatxer, aquestes desapareixen perquè la floració es produeix a finals d'abril, quan aquest risc s'ha minimitzat.

Des del punt de vista productiu, Borges assenyala que la recol·lecció dels pistatxos suposa uns costos anuals baixos perquè la recollida ja està mecanitzada amb un sistema de vibrador amb un paraigua incorporat.

La vinculació de la fruita seca amb un producte saludable i amb beneficis cardiovasculars ha incrementat la demanda mundial d'ametlles, avellanes i festucs. Amb aquest vent a favor, el conreu s'ha de convertir, potser no en una alternativa a la fruita dolça a les comarques lleidatanes, però si en un arbre que li faci ombra en els pròxims anys.

David Rodríguez

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71