Com afecten les violències masclistes a les dones amb discapacitat? Tenen els mateixos drets que la resta de les dones a l’hora de lluitar contra aquesta xacra? Aquestes i moltes altres preguntes van buscar respostes a una jornada que ECOM va organitzar divendres passat a Barcelona en el marc del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Activistes, investigadores, professionals i representants institucionals es van reunir per posar al centre les experiències i vulneracions que afecten milers de dones i nenes amb discapacitat, i que segons adverteix ECOM, encara són “invisibilitzades” en les polítiques públiques. En aquest sentit, durant la jornada l’organització va reivindicar que les polítiques públiques “incorporin explícitament la realitat de les dones i nenes amb discapacitat, reconeguin totes les formes de violència i garanteixin serveis accessibles i suports adequats”. Les violències que afecten les dones amb discapacitat són “múltiples, superposades i repetides al llarg de la vida i sovint queda fora del relat dominant”, va assegurar Sara Palacios, referent tècnica de Gènere i Discapacitat d’ECOM, encarregada de presentar els primers resultats d’una enquesta estatal llançada al juliol, que recull vivències de dones amb discapacitat. Segons aquesta enquesta, de mitjana, cada participant va declarar més de vuit tipus de violència, però només un 24% va denunciar, principalment per por, manca d’accessibilitat i desconfiança en el sistema. Palacios va subratllar que recollir dades i sentir les veus de les dones i nenes amb discapacitat “és fonamental per impulsar polítiques públiques transformadores”. Per la seva banda, Carme Garrido, referent d’Igualtat i Feminisme de la Junta Directiva d’ECOM, va alertar que les dones i nenes amb discapacitat viuen múltiples desigualtats estructurals: limitacions en l’accés als drets i als serveis adaptats, dependència econòmica i invisibilitat de les seves experiències. “La violència no és un fet aïllat, sinó la conseqüència d’aquestes barreres i perjudicis socials”, va afirmar. Durant la trobada també es van organitzar debats sobre salut sexual i drets reproductius, on diverses activistes van evidenciar la manca d’accessibilitat als serveis sanitaris, la persistència d’estereotips que limiten el desig i la maternitat, i la necessitat d’educació sexual inclusiva. Les ponents van coincidir que la salut sexual “no es pot entendre sense drets, autonomia i respecte”. En una altra taula rodona, es va analitzar la interdependència i les cures, en la qual es va posar l’accent en la vulnerabilitat generada per “l’escassetat de suports, la pressió emocional i econòmica i la necessitat de garantir cures dignes, lliures de violències i autogestionades”. Les participants van destacar que la interdependència “no és una limitació, és una realitat humana que necessita polítiques i recursos”. La consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Eva Menor, va ser l’encarregada de cloure la jornada. Menor va assegurar que les polítiques públiques “han d’incorporar la diversitat de les dones per ser realment feministes” i es va comprometre a abordar aquesta diversitat “de manera inclusiva, accessible i participativa”. |