L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia ha registrat al seu darrer informe 318 caos d’LGTBI-fòbia durant el 2024, l’any que més nombre d’incidències s’han recollit des que l’entitat elabora aquesta anàlisi. La gaifòbia es manté com l’origen discriminatori més registrat, seguit de la transfòbia, específicament a dones trans i persones no binàries. Les agressions físiques i les mostres d’odi i exaltació són els principals tipus de discriminació i la via pública i els espais d’oci nocturns són els àmbits on es registren més incidències. Amb aquestes dades, l’Observatori fa una crida a les administracions perquè destinin més recursos i polítiques públiques a la sensibilització i la garantia de drets del col·lectiu.

L’any 2024 s’ha observat un lleuger increment respecte a l’any anterior, amb un 4,9% més d’incidències. Es tracta del segon any que se supera el registre de 300 incidències. L’Observatori atribueix aquest augment a, per una banda, l’evidència que aquesta discriminació continua sent una problemàtica estructural i social que afecta les persones LGTBI+, i, d’altra, al fet que es consolida l’observatori com a agent denúncia d’aquest tipus d’incidències. 

Els mesos de l’any 2024 que més incidències s’han registrat són juny, setembre i maig, en aquest  ordre, coincidint amb diades específiques com el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia, l’orgull i  l’alliberament LGTBI+ i la visibilitat bisexual. El 53,1% del total d’incidències ocorren durant el de cap de setmana, que comprèn el període entre la tarda de divendres fins a la matinada de dilluns. L’Observatori atribueix aquest fet al fet que és la franja de la setmana en la qual escassegen més els recursos, per la qual cosa demana més mecanismes de detecció i intervenció de divendres a diumenge. 

Els homes gais i les dones trans, qui més denuncien

Els homes gais continuen sent el col·lectiu que més incidències registra, representant el 63,4% del total. L’Observatori assenyala que les dades responen al fet que aquest és el col·lectiu més visible i qui es troba amb menys barreres a l’hora de denunciar la discriminació. Les dones trans continuen sent la part del col·lectiu trans amb més incidències registrades amb diferència, però continua augmentant el registre d’incidències patides per homes trans i persones no binàries. 

El tram d’edat amb més incidències registrades va dels 18 als 35 anys, seguit de la franja de 36 als 50 anys. L’informe també assenyala la invisibilitat de les persones de més de 65 anys del col·lectiu, qui no acostumen a denunciar. “El fet de pertànyer al col·lectiu se suma amb l’edatisme. Hem de fer més incidència perquè les persones de més de 65 anys ens vegin com un agent de denúncia de les discriminacions”, ha assegurat Cristian Carrer, doctor en Psicologia Social i coordinador tècnic de l’Observatori, a la presentació de l’informe. 

La meitat de les agressions ocorren a l’espai públic

Respecte a la distribució territorial de les incidències, Barcelona continua sent la província amb el percentatge d’incidències més elevat, amb un total del 50,8%. Tot i això, en comparació amb anys anteriors, s’observa que hi ha més equitat territorial en els valors percentuals de la resta de províncies respecte als anys anteriors. En total, l’informe ha registrat incidències en 60 localitats diferents del territori català, la gran majoria de les quals a la província de Barcelona.  

L’LGTBI-fòbia està present en tots els contextos socials. La gaifòbia és un any més l’origen discriminatori més registrat (51,7%), representant més de la meitat del total d’incidències, seguit de la transfòbia (26,8%), que manté la tendència de l’any passat. El mitjà pel qual s’exerceix la discriminació és majoritàriament presencial, en un 80,3% dels casos, representant més de tres terços del total d’incidències.  

Per altra banda, el context en el qual s’han registrat més actes discriminatoris és l’espai públic, el qual representa gairebé la meitat del total d’incidències, precedit de l’espai privat de concurrència pública, sobretot en espais d’oci nocturn. Els àmbits on s’han registrat més incidències són la via pública (29,7%), l’espai d’oci nocturn (12,7%) i internet i xarxes socials (9,8%). “L’exposició pública i el fet de visibilitzar-nos tal com som encara són motiu de discriminació”, ha denunciat Patrícia Aljama, doctora en Psicologia Social i directora d’anàlisi i investigació de l’estudi. Destaca especialment les discriminacions dirigides a les persones trans. 

Més discursos d’odi i assetjament a l’escola i la feina

El tipus de discriminació més registrat són les agressions físiques (26,4%), la majoria de les quals van acompanyades agressions verbals o amenaces, seguit de les mostres d’odi i exaltació (23,3%), sobretot en discursos d’odi adreçats al col·lectiu trans en entorns mediàtics i digitals. L’Observatori atribueix els discursos d’odi a l’augment de l’extrema dreta com a força legitimadora d’aquests missatges. Les impulsores de l’informe també han destacat l’augment d’incidències registrades per assetjament escolar o dins de les empreses, amb un increment del 8,9% en el registre d’incidències en l’àmbit laboral.

Pel que fa a l’itinerari que segueixen les incidències, aquest any el més registrat ha sigut el procés penal (27,7%), superant les que no tenen cap mena de recorregut (22,6%). Pel que fa a la infradenúncia, l’Observatori reclama que ha decrescut i no és la via predominant. “Persisteix un percentatge significatiu de casos sense itinerari formal, la qual cosa indica la necessitat de millorar tant l’accessibilitat com l’efectivitat dels mecanismes de denúncia i suport”, defensen des de l’Observatori.

Respostes col·lectives a tots els àmbits de la societat

L’Observatori insta a les diferents administracions i agents socials a implementar polítiques, programes i accions previstes en els marcs normatius legals de garantia de drets, orientades a l’establiment de polítiques públiques efectives i amb impacte polític. “Les respostes han de ser col·lectives i comunitàries. Hem de treballar en els contextos socials on es produeixen les discriminacions i les administracions han de complir la garantia de les lleis, perquè a vegades la voluntat política no és total per a implementar-les”, ha denunciat Cristian Carrer. 

L’Observatori insta les administracions a promoure l’educació i la sensibilització en tots els àmbits socials, donar suport a les víctimes i les persones afectades, així com oferir una resposta interseccional a aquesta realitat. Per altra banda, demanen més mecanismes de prevenció i impulsar una visió pedagògica en la implementació de solucions.