La crisi climàtica no només té efectes físics i ambientals, sinó que també està generant un impacte en la salut mental de la població, especialment entre els joves i les persones més conscienciades amb el medi ambient, tal com posen en relleu els professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Deú.

És per això que en èpoques de temperatures extremes, com les que vivim aquest estiu, tot i que també passa els dies més crus de l’hivern, així com en moments puntuals en què es viuen episodis greus d’inclemències meteorològiques, els psicòlegs i psiquiatres atenen més persones amb ecoansietat.

Segons apunten els professionals, a banda dels moments de l’any en què les temperatures són extremes, també hi tenen molt a veure les informacions catastrofistes i les projeccions fatídiques a llarg termini que generen “incertesa i augmenten la sensació de descontrol”, sostenen els experts. 

En concret, aquests últims mesos de juny i juliol han estat especialment complicats en aquests termes: hi ha hagut temperatures de rècord arreu del país amb informacions que preveuen que s’assoliran, en un futur, els 50 graus; incendis forestals que han arrasat més de 4.000 hectàrees en total a diferents punts del territori; i pluges intenses que sota el nom de Dana han descarregat amb força i han deixat imatges impactants a diverses localitats catalanes.

Què és l’ecoansietat?

Totes aquestes imatges de catàstrofes, notícies, i prediccions potencien l’ecoansietat, una angoixa causada pel temor que es produeixi un cataclisme ambiental a conseqüència del canvi climàtic.

Aquest temor pot provocar preocupació i incertesa pel mateix futur i pel de tota la humanitat i pot generar dificultats greus per afrontar el dia a dia, segons assenyalen els professionals de la salut mental.

Les persones més vulnerables a patir l’ansietat climàtica són els joves, les persones amb antecedents emocionals o aquelles amb alta sensibilitat ambiental. Tot i això, els professionals alerten que “no s’ha de caure en estereotips o biaixos”. Laura Sánchez, psicòloga clínica del Centre de Salut Mental d’Adults de Ciutat Vella (CSMA) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu assegura que “el malestar i l’angoixa per la situació climàtica pot aparèixer en perfils molt diversos i de forma no sempre visible”. Segons la psicòloga, és clau “mantenir una actitud oberta, empàtica i atenta per detectar possibles judicis davant de qualsevol persona que mostri malestar”. 

Posar el focus en la prevenció

La incertesa davant del que vindrà evidencia la incapacitat de controlar-ho tot. “Aprendre a afrontar aquesta limitació és una part important del procés d’adaptació al nou paradigma climàtic”, explica Sánchez.

Segons l’experta, hi ha diverses estratègies pràctiques que es poden incorporar al dia a dia per gestionar millor l’angoixa climàtica. Una podria ser participar en accions locals o comunitàries com neteges de parcs, plantacions d’arbres, campanyes de reciclatge o hort urbà que permetin sentir-se útil i part d’una solució al problema. D’altra banda, també recomana connectar amb la natura, i passar temps a l’aire lliure o en espais verds.

Així mateix, Sánchez creu que cal limitar el temps d’exposició a les notícies i xarxes socials per evitar una sobrecàrrega informativa i sensació de catastrofisme.   

En aquesta línia, la psicòloga també sosté que cal fomentar més la connexió social i els espais de diàleg i suport emocional: assistir a grups locals, tallers o xerrades on es puguin expressar les preocupacions i emocions relacionades amb el canvi climàtic, per exemple.  

Sánchez també detalla que val la pena ser honestos i acceptar les mateixes contradiccions. “Cal reconèixer que no sempre es pot fer tot el que voldríem per protegir el planeta i que està bé tenir limitacions. Acceptar aquestes contradiccions pot ajudar a reduir la culpa i l’estrès”, diu la psicòloga.  

El més important, conclou Sánchez, és “trobar un equilibri entre la preocupació pel futur i la vida present” i en això, diu, “hi poden ajudar tant els professionals de la salut mental com la xarxa que envolta i acompanya la persona angoixada”.