L’Observatori de les Discriminacions, a través del seu informe anual, ha registrat 1.102 situacions de discriminació a la ciutat de Barcelona l’any 2024, un 27,4% més que el 2023. El racisme continua sent el motiu principal de discriminació, amb 314 incidències i a qui més afecta és a les persones d’origen llatinoamericà, mentre que la discriminació per raó de gènere passa a ser el segon que més situacions ha registrat, amb 280 incidències. En el 44% de les situacions discriminatòries la persona afectada va ser impactada per dos o més motius de discriminació en una mateixa situació. 

L’informe de Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD) fa un recull quantitatiu i qualitatiu de les discriminacions ocorregudes a la ciutat. L’any 2024 es van registrar 271 situacions en què hi havia discursos d’odi, on es van veure afectades, sobretot, les persones LGTBIQ+ i les persones migrants. 

Aquest mateix any, el discurs discriminatori o d’odi va estar present en el 25% de les situacions discrimina­tòries registrades, un factor davant aquestes entitats es mostren preocupades, així com del context polític i social de legitimació d’aquests discursos present a la ciutat. És per això que la Taula SAVD, l’OND i les entitats que integren el projecte Antenes han presentat una sèrie de reptes per fer front als discursos d’odi, entre els quals hi ha la definició “clara” d’aquests, així com superar les barreres legals i institucional pel poc recorregut legal, la qual cosa, alerten, genera impunitat. 

També es proposen superar l’alt grau de infradenúncia, el qual atribueixen a les represàlies, la falta de recursos d’atenció especialitzada i seguiment i els sistemes de derivació confusos i sense eficiència, i detecten una falta de recursos i eines clares vinculats a la protecció digital i de resposta efectiva. Per altra banda, les entitats veuen necessari enfortir la capacitat d’incidència política i sensibilització, superant la revictimització en les denúncies i enfortir la formació i prevenció enfront de les narratives discriminatòries, també en línia. 

Les dones denuncien més i el racisme és el motiu principal 

El racisme és, un any més, el motiu principal de discriminació, amb 314 incidències, mentre que la discriminació per raó de gènere passa a ser el segon motiu que més situacions ha registrat, amb 280 incidències. D’aquestes últimes, el 71% van ser pel fet de ser dona i en intersecció amb la seva edat, origen, llengua, diversitat funcional, condició econòmica i de salut. El 26% van ser violències masclistes, sobretot per part de persones conegudes i de l’entorn familiar de les afectades. 

Per segon any consecutiu, són les dones les que han comunicat més situacions de discriminació, amb 606; mentre que els homes n’han reportat 409. Les entitats de la Taula SAVD assenyalen que són les dones qui tenen més consciència de la denúncia i aquelles que decideixen comunicar i denunciar són dones de l’entorn de suport de la persona afectada en situacions de salut i edatisme, sobretot mares i filles. De fet, van ser majoritàriament dones les que van comunicar o denunciar altres situacions com la discriminació per motius de salut, llengua, edatisme, capacitisme, aporofòbia i religió. 

Discriminació lingüística i per motiu de salut 

La salut ha estat, els darrers anys, un dels motius de discriminació principals a la ciutat. Enguany ha estat el tercer eix de discriminació que més incidències ha registrat, amb 267, i un 62% de les persones afectades són dones. La salut mental, la salut sexual i reproductiva i la serofòbia han estat els motius més destacats, i el principal agent discriminador ha estat l’administració pública. Les entitats denuncien que la discriminació per motius de salut sovint intersecciona amb el racisme i l’aporofòbia. 

Pel que fa a la discriminació lingüística, pràcticament, el 100% de les situacions van ser per l’ús del català. Els grups més afectats van ser dones i persones grans, i el principal agent discriminador van ser les entitats privades i empreses. En aquest darrer informe es van registrar 192 incidències, moltes de les quals tenen a veure amb l’atenció en centres sanitaris. També destaquen les situacions en supermercats, co­missaries de policia o serveis de missatgeria, entre d’altres. A més, es percep un augment dels discursos discriminatoris o d’odi que afecten la protecció dels drets lingüístics. 

Qui discrimina i on 

Les dades del darrer any indiquen que els principals agents discriminadors han estat les persones particulars, amb 361 situacions. La majoria, relacionades amb LGTBIfòbia, gènere i racisme o xenofòbia. Les entitats privades i empreses ocupen el segon lloc, amb 352 denúncies, i han discriminat, sobretot, per motius de llengua, racisme i capacitisme. 

Pel que fa a l’administració pública, aquesta ha sigut agent discriminatori en 331 situacions, mentre que els cossos policials ho han sigut en 65 i la seguretat privada en 26.  

Per primera vegada, l’informe també inclou situacions de discriminació en xarxes socials. Se n’han detectat 23, i un dels futurs objectius de l’Observatori és promoure la denúncia de les discriminacions a l’espai digital.