Les persones grans i les que viuen en zones rurals o de muntanya són qui troba més barreres específiques en serveis digitals bàsics com la salut o l’administració pública. Així ho confirma un nou índex de bretxa digital impulsat per La Taula d’entitats del Tercer Sector Social, a través del projecte m4Social, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Un indicador que recull dades sobre infraestructura, equipaments i usos digitals i que té l’objectiu d’impulsar polítiques i accions per reduir la bretxa digital. Davant les dades, La Taula demana una estratègia conjunta i proposa la creació de l’Observatori de la Bretxa Digital per posar en marxa una resposta coordinada.

L’índex impulsat per les dues organitzacions utilitza dades tant de fonts públiques com privades obtingudes de la societat civil, administracions públiques i sector privat per fer una radiografia territorial i social de les desigualtats digitals a Catalunya. Ho fa analitzant les tres dimensions clau del fenomen —infraestructura, equipaments i usos digitals— i la seva evolució, amb la finalitat que l’indicador sigui reproduïble en altres territoris.

D’aquesta manera, les dades permeten detectar on i com es manifesta aquest fenomen amb l’objectiu d’impulsar polítiques i accions concretes per reduir les desigualtats d’accés i ús als serveis digitals, i ajudar administracions, empreses i entitats socials a valorar l’impacte de les seves actuacions.

Desigualtat territorial en la infraestructura digital i als centres educatius

Pel que fa a la infraestructura digital, l’índex indica que la cobertura mitjana de xarxa 5G a Catalunya és del 94,6%. Tot i això, es detecta una forta desigualtat territorial: mentre que al Barcelonès arriba al 99,9%, a l’Alta Ribagorça només arriba al 20,3%. Tot i la cobertura generalitzada, les zones rurals i de muntanya encara pateixen una bretxa significativa pel que fa a la infraestructura digital.

De fet, les comarques amb menor densitat de població o situades en zones de muntanya, com l’Alta Ribagorça, la Terra Alta o el Pallars Sobirà, concentren les dades més baixes en infraestructura, equipament i ús. Per contra, comarques metropolitanes i de la costa, com el Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, presenten els nivells més alts en tots els indicadors.

Per altra banda, l’accés a internet i banda ampla és pràcticament universal, amb una mitjana del 97,1%, i l’accés a telèfons mòbils se situa al 99,4%. La variabilitat territorial és mínima, amb el valor més baix (93,3%) també a l’Alta Ribagorça. El mateix passa amb els usos digitals generals: l’ús d’internet entre la població de 16 a 74 anys arriba al 96,8% i l’ús del correu electrònic i les compres en línia són també molt elevats, 99,4% i 97,1%, respectivament.

Les desigualtats s’agreugen quan parlem de centres educatius, especialment a les zones rurals. El 94,8% dels centres educatius disposen de wi-fi per al professorat. Pel que fa a ordinadors, la mitjana és de 55,6 per cada 100 alumnes, tot i que amb diferències importants segons el territori. Mentre que a l’Alta Ribagorça compten amb un mínim de 28,5, al Ripollès tenen un màxim de 90,6. “Aquestes desigualtats remarcables entre centres educatius poden tenir un impacte potencial sobre l’equitat educativa”, denuncien des de la Taula del Tercer Sector.

De la mateixa manera, l’ús del servei digital públic La Meva Salut, que permet accedir a la informació personal de salut, fer consultes a les professionals i fer tràmits en línia, se situa en un 63,6%. De fet, si parlem de persones grans, prop de la meitat no utilitza aquest servei. També es detecten bretxes en tràmits relacionats amb l’administració.