El llibre Oikia, relats d’infantesa narra i il·lustra vuit històries de vida irrepetibles. Valentes, dures, i sovint, invisibles. Vuit vivències de joves, la majoria d’ells migrats sols, que, en un moment donat de la seva adolescència, conflueixen a Oikia, un centre residencial d’acció educativa de Girona.  

Allà, de la mà dels seus mestres de català, reconstrueixen a través de l’escriptura el seu trajecte vital des que decideixen marxar de casa seva fins a arribar al centre. Un camí ple de quilòmetres, pors, desitjos i molta incertesa.

Davant la potència dels relats que es teixeixen a les classes de català, des del centre contacten amb l’editorial Raig Verd. La seva editora, Laura Huerga, no ho va dubtar: “Els textos em van semblar colpidors. Eren commovedors, però alhora tenien una gran capacitat transformadora per com ens ajuden a veure als migrants, que tant es deshumanitzen”.  

A partir d’aquí la idea creix i es transforma en una visió coral i artística d’aquests relats: vuit il·lustradors dibuixen i reinterpreten aquestes vuit històries, que ara, per sempre més, han quedat registrades en les pàgines immortals de la literatura, transformant-se en memòria col·lectiva d’aquells que sovint han quedat al marge. 

La del Said és una de les històries que recull el còmic. El jove, que ja fa sis anys que viu a Catalunya i va viatjar sota un camió des del seu Marroc natal quan tenia disset anys, va viure durant dos anys al centre Oikia. “Hem narrat la nostra vida i m’he sentit bé quan vaig acabar d’escriure la història”, explica el jove, que ara viu a Manresa, on treballa en un magatzem. Escriure, pel Said, va ser terapèutic: “Em va ajudar a recordar moltes coses de quan estava a Tànger i al meu poble, a l’Atles. Estic satisfet”, reconeix el noi, qui també escriu poesia. 

A banda, el jove sap que aquest llibre pot ajudar a aproximar la seva realitat, així com a trencar els prejudicis i estereotips als quals han de fer front aquests joves: “A través del llibre la gent pot sentir-se com jo m’he sentit quan estava al camió i amb totes aquestes situacions difícils. Vaig passar vuit mesos intentant travessar l’Estret de Gibraltar i quan ho vaig aconseguir vaig estar molt feliç”, confessa en Said a aquest diari. També està content perquè creu que el llibre pot ajudar als nois i noies que encara arriben a la Península en circumstàncies similars a la seva.  

L’altra manera d’aproximar-nos a aquestes històries ha estat dibuixada per vuit artistes, molts d’ells fills de migrants. L’il·lustrador Agustín Comotto, director creatiu del projecte, i encarregat de reinterpretar la història del Said, creu que avui dia, per la sobre informació i l’auge dels discursos d’odi, és difícil empatitzar amb aquestes històries de vida. “Si amb el llibre, per un segon de la teva vida, aconseguim que puguis entendre la dificultat anímica i física de la canalla que viu aquestes experiències i empatitzis amb aquestes situacions, bingo. Per a mi això és un èxit”, explica l’artista, argentí migrat a Catalunya i fill, al seu torn, de migrants que van travessar l’Atlàntic per buscar una millor vida.  

Comotto reconeix que el relat del Said li va colpir molt. “És l’única història que explica de manera física com va travessar l’Estret sota un camió i això va marcar molt el que vaig interpretar com a autor. Vaig posar el focus en el temps d’espera que passen sota el camió abans de carregar-los als vaixells que els portaran a Europa. 36 hores sota un camió esperant, la tercera vegada que ho intenta. La por que pateix, i com utilitza el record de quan era petit i la seva vida al poble per sobreviure aquelles hores i no tornar-se boig”, detalla Comotto, qui fa una defensa sense embuts de les persones que migren: “La migració és un fet humà. No es pot entendre el món sense els moviments naturals que fan els éssers humans”, diu convençut l’artista. 

Reconstruir el relat de les persones immigrades  

Tal com exemplifica el llibre Oikia, després d’un llarg viatge sempre arriba el moment d’explicar-lo. En el cas de les persones immigrades, però, no sempre és fàcil reconstruir aquest relat. Podria ser l’escriptura una eina útil per arrelar-se i recompondre la identitat d’un mateix en acabant la travessia?  

Aquesta serà una de les qüestions que tractarem a la taula rodona ‘Reconstruir el relat de la migració a través de l’escriptura’, amb la qual celebrarem la inauguració de La Prestatgeria del Social, el pròxim 24 de maig, a la Fira Literal.  

Durant la trobada dialogarem amb Laura Huerga, editora de Raig Verd, i Nadia Hafid, una altra de les il·lustradores d’Oikia; i també intervindran Brenda Biaani, una de les autores d’Intraduïbles, un llibre que recull 16 relats escrits per persones immigrades que han adoptat Barcelona com la seva nova llar, i María Ríos, editora d’En Palabras, col·lectiu d’escriptura creativa conformat per persones llatinoamericanes interessades a escriure i compartir històries entorn de l’experiència vital de migrar, impulsores d’Intraduïbles.