Les violències institucionals masclistes es concentren majoritàriament al sector judicial, segons es desprèn del primer informe que ha analitzat aquesta qüestió a tot l’Estat, i en el qual s’assenyala que el 52% dels casos detectats, sobre 117, han estat perpetrats pels organismes judicials.

L’informe, impulsat per l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM), un ens creat ara fa un any entre diverses organitzacions feministes i professionals per detectar les violències institucionals i crear eines col·lectives per aconseguir acabar amb la revictimització, indica que altres sectors com el policial, el de salut, el social o el d’atenció integral en violències masclistes, també han perpetuat situacions de violència vers les dones. Així mateix, l’agent més assenyalat és el jutge o jutgessa, amb un 22,6%.

Presentat aquest divendres a Barcelona, l’informe, pioner en l’Estat espanyol, es basa en 117 casos anònims que s’han recollit durant el 2024 a través del canal de denúncia col·lectiva de l’OVIM. Segons les seves impulsores, tot i que la mostra és petita es pot determinar que existeix una estructura patriarcal a les institucions, que “en comptes de garantir la protecció i reparació de les víctimes i supervivents de violència masclista, en moltes ocasions reprodueixen, agreugen, o generen noves violències”. “Són dones que, després d’haver viscut violència masclista, van a les institucions buscant protecció i justícia, però es troben amb noves violències”, ha expressat Júlia Vega, portaveu de l’OVIM i membre d’Almena Cooperativa Feminista, una de les entitats encarregada d’elaborar l’informe, junt amb l’Associació Hèlia.

Altres dades rellevants indiquen que en el 94,4% dels casos la violència institucional ha estat revictimitzant. L’informe també destaca que el 94% de les històries registrades estan travessades per eixos d’opressió, sent el racisme un dels més assenyalats, en un 42,7% dels casos.

D’altra banda, en el 96,6% dels casos, les institucions han impedit o obstaculitzat l’exercici de drets humans i l’accés a polítiques públiques. Sobretot s’ha vulnerat el dret a una reparació integral, en el 82,8% dels casos, però també la seguretat (68,2%) o l’accés a recursos efectius (66,7%).

Perfil de les dones

En la majoria dels casos, les dones que han denunciat la violència viscuda a través de l’eina de l’OVIM eren dones entre els 31 i 50 anys, i el 33% d’elles eren de fora de la UE.

El 91,5% de les dones ha patit conseqüències emocionals i psicològiques, i en el 73,5% dels casos hi ha més d’una persona implicada, sobretot fills i filles. 

“No són casos aïllats”

Les impulsores de l’OVIM han recordat que és necessari continuar teixint un treball col·lectiu i en xarxa per mostrar la violència institucional que pateixen les dones. “Sabem que no són casos aïllats, són casos estructurals. Ara tenim dades i testimonis que donen fe de l’impacte de la violència institucional masclista en les dones, fills i filles”, ha insistit Liliana Aragón, de l’Associació Hèlia, qui també ha recordat que aquest tipus de violència té un major impacte en les dones en situació de vulnerabilitat social, com les dones grans, amb discapacitat, o migrants.

La Blanca, testimoni en primera persona que ha patit violència institucional masclista ha participat durant la presentació de l’informe i ha reiterat que cal unir-se per acabar amb la revictimització: “El patriarcat ens ho ha posat molt difícil. Moltes víctimes hem obert els ulls després de les múltiples violències patides. Per això hem de cercar noves maneres d’organitzar-nos i anar juntes”, ha insistit.

Recomanacions a les administracions públiques

Per tal de posar fi a aquestes situacions, l’informe destaca diferents recomanacions a les institucions públiques, com garantir l’aplicació de la normativa internacional o estatal vigent, el reconeixement de les violències institucionals masclistes, o crear mecanismes de supervisió i sanació de les actuacions institucionals de prevenció i reparació de les violències masclistes, entre altres.