Les entitats socials han atès més de dos milions de persones, —concretament 2.077.377— que es troben en situació de vulnerabilitat i d’exclusió durant l’any 2023. “Garantir l’atenció de més dos milions de persones no és senzill. És gairebé una acció humanitària, la que fem, i ens agradaria deixar-la de fer”, ha manifestat el president de la Taula del Tercer Sector, Enric Morist, en la presentació del Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya 2024, aquest dilluns al matí. Les dades mostren un increment d’un 5% de persones ateses, és a dir, 100.000 persones més respecte a l’últim estudi, de l’any 2022.

El baròmetre és l’eina que estudia la situació de les entitats socials de Catalunya, la feina que fan i el perfil de les persones que atenen. Enguany, com a novetat, l’estudi incorpora l’impacte econòmic del tercer sector: ja aporta l’1,94% del PIB català. 

Amb un total de 610 entitats enquestades, és l’edició que ha comptat amb la mostra més gran fins ara, fet que “ofereix una fotografia més fidel i actualitzada de la situació”, ha assenyalat Roger Civit, director de l’entitat. D’aquesta fotografia es pot veure que les entitats treballen en diferents àmbits i han fet, en total, 3.328.803 atencions —140.523 serveis més respecte a l’últim informe—. 

Concretament, destaca l’àmbit de l’atenció residencial, amb un 10%, l’acompanyament i l’assistència personal, amb un 9% del total. El segueixen els àmbits de l’atenció psicosocial (8%), l’educació en el lleure (7%), l’atenció sociosanitària (6,8%), i la igualtat de tracte, la no discriminació i els drets humans (5,8%). 

Generar oportunitats laborals

El tercer sector té un paper important en la inserció sociolaboral de les persones. De fet, l’estudi mostra que un terç de les entitats enquestades ofereixen suport en aquest aspecte, independentment que aquest sigui el seu àmbit principal d’actuació. Així, les entitats que hi treballen són molt diverses: centres especials de treball (20%), empreses d’inserció (14%) i associacions i fundacions, en un 66% dels casos.

Sobretot, són organitzacions que treballen en l’àmbit municipal (69%), també comarcal (57%) i, en grau més baix, en l’àmbit provincial (38%). El 44% d’aquestes entitats d’inserció sociolaboral es concentren a Barcelona ciutat.

El 85% de les insercions sociolaborals impulsades pel tercer sector es fan al mercat de treball ordinari, és a dir, en empreses convencionals. La mitjana d’insercions per entitat és de 133 persones. 

“Les entitats necessiten garantir una seguretat jurídica més sòlida per als seus programes i serveis”, ha admès Civit. “Encara no disposem del reconeixement jurídic que necessitaríem”, ha remarcat. 

Les subvencions, principal font d’ingressos de les entitats

Els ingressos de les entitats socials se situen en 820.800 euros de mediana, fet que suposa un increment del 16% respecte a l’anterior edició del baròmetre, i es calcula que aquest augment és, sobretot, pels fons Next Generation. Les despeses també han augmentat proporcionalment en aquest exercici, amb una mediana de 817.486 euros, tot i que amb una distribució molt desigual entre entitats. 

Les entitats consideren que el finançament públic és “inestable i insuficient”, fet que dificulta la liquiditat i la capacitat de resposta davant noves necessitats socials. Per aquest motiu, reclamen actualitzar els imports, simplificar els tràmits administratius i establir criteris més clars i homogenis per a les subvencions. També, sostenen, és fonamental desenvolupar models de concertació i convenis pluriennals que ofereixin més estabilitat en la gestió dels projectes. 

“Estem gairebé a maig i encara no sabem de quants diners disposarem per part de Drets Socials per tancar l’any”, ha explicat Civit, qui ha reconegut que “és preocupant que vint anys després encara estiguem així”. 

Pel que fa a les fonts d’ingressos públiques, destaquen les subvencions com la principal font de finançament: un 91% de les entitats hi accedeixen. També tenen un paper destacat els convenis, amb un 43% dels casos, seguit dels contractes (37%) i dels concerts (36%).

En comparació amb l’anterior baròmetre, els fons públics provinents de la Generalitat s’han mantingut, i han crescut un 8% el dels ajuntaments. Així, les dades mostren que gairebé el 80% del finançament és en forma d’ajuts, subvencions i convenis. Altres recursos són els patrocinis i el micromecenatge. 

El deute de les administracions és del 41%

Un dels factors que evidencia la inestabilitat financera que viuen les entitats és el deute que les administracions públiques tenen amb les mateixes organitzacions i que representa el 41% del total, un 5% més en comparació amb l’anterior baròmetre (36%), una situació que, asseguren, “genera greus tensions de tresoreria”. 

La Generalitat (87%) i els ajuntaments (49%) són les administracions que acumulen la major part d’aquest deute. Per aquest motiu, les entitats reclamen “estabilitat financera per poder atendre les persones com cal”.

En aquesta línia, no només les persones ateses són les perjudicades per aquest infrafinançament, també les persones treballadores del tercer sector en surten malparades: “Tenim fuga de personal cap a altres sectors i no ens ho podem permetre”, ha admès Civit. Per aquest motiu, un dels reptes que es proposen les entitats socials és el de millorar les condicions laborals de les professionals que treballen en el sector i fomentar el seu coneixement.

Altres reptes que s’han posat sobre la taula en la presentació de l’estudi són el de prioritzar el treball en xarxa entre les entitats i aconseguir una col·laboració més estreta amb l’administració pública per assegurar unes polítiques “més eficients, realistes i adaptades a la realitat”. “Hem d’avançar cap a models de concertació més estables”, ha assegurat Maria Arnau Olivé, membre de la directiva de la taula, en el tancament de l’acte.